Entre la moviola i el NO-DO

La jungla del procés a vint-i-quatre setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Carme Forcadell, Francesc Homs, Pasqual Maragall, Rafael Matesanz, Alberto Núñez Feijoo i Jordi Portabella.

15  

( 6 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.-  Aquesta setmana, endinsats en la darrera setmana de campanya, amb una mobilització creixent que omple d’esperança per a demà, mentre els mitjans catalans de la tercera via encapçalats pel diari semi gratuït “La Vanguardia” feien esforços enormes per minimitzar el darrer atac del govern espanyol contra el nostre sistema comunicatiu nacional, hem comprovat com alguns, fins ara, defensors acèrrims de la televisió catalana, sembla com si només ho fossin per a incomodar el govern. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Forcadell, Carme(presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
#25MVotaConsulta.
Després que la presidenta de l’entitat ha estat ratificada per la pràctica unanimitat dels socis, cal aplaudir amb ganes el fet que l’Assemblea Nacional Catalana, finalment, s’hagi posat les piles molt intensament aquesta setmana per demanar el vot a les europees. Aconseguir que les tres candidatures que defensen la consulta del 9N, és a dir, CiU, ERC i ICV-EUiA, se situïn més a prop del 60 que del 50% dels vots serà fonamental perquè el món conegui la nostra determinació. Necessitem iniciatives de mobilització a tots els nivells; una proposta: estaria molt bé que aquest diumenge votéssim vestits de groc, com a la Via Catalana, i que inundéssim les xarxes socials de fotografies convencionals o de selfies fent la V de votar.
 
Homs, Francesc (portaveu del Govern català).
Més Tercera Via.
No hi ha setmana en la qual els nostres amics espanyols no ens regalin motius sòlids per acceptar de bon grat el manteniment de la dependència. Ara, a compte de l’amenaça de tancament de les emissions en alta definició, de dos emissores culturals de ràdio i d’un nou cop a la reciprocitat amb altres territoris de parla catalana, atès que els canals de la CCMA es deixaran de veure a les Illes Balears: un autèntic bingo per al govern espanyolista del Partido Popular. Encara que els de sempre parlin d’oportunisme, el govern català ha fet francament bé en aixecar la llebre: no podem caure també aquí, com en els inicis dels atacs contra la immersió lingüística, en l’autoengany de dir-nos que no passa res. Perquè massa sovint el nostre voluntarisme reforça el dogal que ens volen imposar.
 
Maragall, Pasqual (expresident de la Generalitat de Catalunya).
Envoltat de cinisme.
La seva participació al míting central de campanya d’Esquerra Republicana (no buscada, si bé coincident amb la voluntat de la nova direcció del partit d’eixamplar el camp en les fronteres del sobiranisme) va provocar diumenge i dies següents un veritable atac d’histèria col·lectiva en els rengles del socialisme dependentista. Desconec quin és el punt de la malaltia cruel en què es troba i sospito que tots els qui han menystingut les seves capacitats i han insultat gratuïtament la seva família també: si més no, no en deuen tenir notícies directes dels qui l’envolten. La hipocresia dels crítics ha estat pornogràfica, tenint en compte que, en la majoria dels casos, es tracta justament dels qui van callar o aplaudir, aleshores sense cap mena de compassió, quan el PSOE va donar l’ordre d’enfonsar-li fins al puny el ganivet per l’esquena.
 
Matesanz, Rafael (doctor en medicina i cirurgia i cap de la Secció de Nefrologia de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid).
Balança d’òrgans.
A Catalunya ningú predica l’aïllament. Tot el contrari, som una comunitat nacional conformada per la barreja i sempre (i cada vegada més) oberta al món, en tot cas, amb les barreres històricament imposades per Castella com a única limitació. Ara, el responsable de l’organització espanyola de transplantaments ens ha recordat que tenim un saldo desfavorable amb Espanya pel que fa a la procedència dels d’òrgans trasplantats als hospitals catalans; gairebé, ens ha amenaçat que en cas d’independència moriríem tots del fetge. De veritat que, arribats a aquest punt del procés, resulta difícil imaginar on poden situar-se els límits de la xaladura als quals poden arribar els “arguments” de l’espanyolisme. Es que pensen aplicar-nos un boicot sanitari i intergalàctic?
 
Núñez Feijoo, Alberto (president de Galícia).
País de desmemòria.
Aquesta figura emergent del Partido Popular, col·lega de condemnats per narcotràfic, famós per concedir entrevistes en les quals oblida les seves funcions i es dedica bàsicament a parlar sobre Catalunya, ha afirmat en campanya que “Espanya no és responsable d’haver tingut una dictadura”. No, segurament deu ser culpa de Zàmbia. Aquesta incapacitat radical per analitzar i assumir el propi passat és precisament allò que els impedeix de fugir-ne esperitats (com volem fer nosaltres) per tal de construir un futur més digne: és també el que explica que milers de joves, espontàniament, es dediquin a expressar vergonyosament el seu antisemitisme quan el seu equip de bàsquet perd una final. I és que Espanya és un país bastit sobre la desmemòria.
 
Portabella, Jordi(líder d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona).
Avançat als nous temps.
Regidor barceloní d’ençà del 1999, setze anys és potser temps suficient. Portabella ha tingut sempre una gran visió estratègica, que li ha permès avançar-se ben sovint als esdeveniments. Fou el primer càrrec local important a arriscar-se a la creació del Tripartit i també el primer a abandonar-lo, després de vuit anys, una vegada constatat el fracàs de l’entesa d’esquerra, en 2007. Ara potser va tocant deixar pas: aquests dies s’intensifiquen els rumors que un tàndem format per Alfred Bosch i Jordi Martí podria convergir per oferir una candidatura renovada de l’esquerra sobiranista a la capital catalana. Temps de suma i de cooperació, més que no pas d’enquistament i de bunquerització.
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 

Notícies relacionades

15 comentaris

Imprimir Enviar