Per un gran acord amb Espanya
La jungla del procés a vint-i-tres setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Isidre Fainé, Carlos Jiménez Villarejo, Oriol Junqueras, Joana Ortega, Manuel Prat i Montserrat Tura.
Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- Amb una clara majoria de les dues forces principals del país compromeses amb el procés, el resultat electoral de diumenge ha certificat el canvi radical de l’escenari polític català en el camí emprès cap a la independència. La preparació de la Consulta del 9 de novembre continua endavant, reforçada ara en el pla internacional per la nova demostració de força electoral del sobiranisme. Les velles resistències es mouen, cada dia que passa, en terreny més i més inestable. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
Fainé, Isidre (president de La Caixa).
L’home del gran acord.
Estic, sorprès de mi mateix, completament en línia amb aquest eximi representant de l’establishment. Sí senyor. N’hi ha que som molt molt partidaris d’un gran acord entre Catalunya i Espanya. Concretament, entre el Regne d’Espanya i la República Catalana. Són ells, Madrid i els seus aliats, els qui volen submissió. Nosaltres, per damunt de tot, pacte. Un gran acord sobre com repartir-nos els béns, els actius i els passius, el seu deute colossal si és que no ens fan boicot. Un gran acord per garantir la doble nacionalitat dels nostres ciutadans. Per assegurar condicions de bon veïnatge. Per defensar conjuntament a Europa i al món els interessos comuns. Un gran acord. Això sí, cadascú a casa seva.
Jiménez Villarejo, Carlos (diputat electe al Parlament europeu).
Regeneració gerontocràtica.
Aquest veterà nacionalista espanyol que frega la vuitantena, l’exfiscal que va enviar gent a la presó sense contemplacions per defensar l’ús de la llengua catalana, no pas durant el franquisme, sinó el 1985, ha obtingut l’acta de diputat al Parlament europeu per Podem, una força trencadora de l’statu quo. Realment sorprenent. Jiménez Villarejo, abans fins i tot de prendre-hi possessió ja ha deixat ben clar que, més enllà d’etiquetes, ell és un preclar representant de la vella política: passant olímpicament del compromís contret en el programa electoral de la seva candidatura, s’ha manifestat radicalment contrari a l’exercici del Dret a Decidir. El seu és tot un exemple de regeneració... gerontocràtica.
Junqueras, Oriol(president d’Esquerra Republicana).
El gran encert estratègic.
Direu que això és una hipòtesi contrafactual. Hi havia arguments de pes en favor d’una i altra opció, però la sensació que l’èxit dels republicans s’ha basat en la deglució del PSC a la Catalunya litoral tant com al rerepaís avala la tesi que no convenia una candidatura unitària que n’hagués diluït el component ideològic. Des del minut u de la seva presidència al partit, en Junqueras, amb un discurs sempre adreçat a donar la mà els sectors polítics i socials implicats en l’herència del PSUC històric i del PSC municipalista, ha tingut clar que el seu objectiu era ampliar el radi del sobiranisme mossegant en l’electorat de l’esquerra tradicional. L’excel·lent resultat obtingut a les eleccions al Parlament europeu han posat de relleu els bons fruits d’aquesta collita, tant per al procés com per a ERC.
Ortega, Joana(vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Infraestructura ràpida.
Els darrers dies (encara que de manera una mica xunga, perquè se semblava a un acte de propaganda electoral del govern Mas) hem conegut l’urna i la papereta que es preparen per al proper 9N. Els detalls donats a conèixer parlen d’un engranatge en marxa, basat en els ajuntaments que hi vulguin col·laborar i en els edificis administrats directament per la Generalitat, allà on calgui. Els resultats del 25M suposaran, sense dubte, una nova embranzida important cap a la Consulta. Ara, en aquests temps de recta final que s’apropen, caldrà molta unitat i donar tot el suport a aquells qui estan preparant materialment el procés de votació.
Prat, Manuel (ex director de la Policia de Catalunya).
Mals greus que venen de lluny.
N’hi ha per llogar-hi cadires. Aquí no se’n salva gairebé ningú. Si hi ha un aspecte de la realitat que desanima a construir un nou Estat és el del capteniment dels comandaments, les forces polítiques i l’opinió pública catalana envers la nostra policia. El mal ve de lluny. D’un desplegament poc acurat després d’anys de congelació per part del president Pujol. De la utilització irresponsable com a arma llancívola des de l’entrada a la conselleria d’Interior de Joan Saura. De la manca d’assumpció de responsabilitats i de transformacions tècniques per dur a terme la importantíssima tasca que els mossos tenen encomanada. Tot plegat, ha portat a una situació, molt, molt, però molt preocupant, les responsabilitats de la qual estan molt, molt, però molt repartides. Aquí tenim mala peça al teler.
Tura, Montserrat(ex-consellera de la Generalitat de Catalunya).
Anem tard.
L’antiga dirigent socialista sembla que aposta, finalment, per posar en marxa (en companyia d’una part de la vella guàrdia catalanista) un alternativa socialista plenament partidària de l’exercici del dret a decidir, ben alineada amb la majoria social. Per desgràcia, fins ara, el mateix esmicolament en grups poc cohesionats i en versos solts que va impedir plantar cara des de dins a l’espanyolització del partit, s’està repetint en el moment de la sortida. Els dissidents, doncs, tenen el repte i l’obligació de no continuar disgregant-se més i de mirar de convergir amb un esquerra nacional que camina cap a la consolidació (després dels resultats del 25M) d’un espai majoritari a Catalunya.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
Notícies relacionades
- A les urnes catalans! 25.05.2014.
- Entre la moviola i el NO-DO 24.05.2014.
- No tots som iguals davant l’insult 17.05.2014.
- Disposats a tot, absolutament tot 03.05.2014.
- La Gilette dependentista 26.04.2014.