Política Última actualització Dissabte, 7 de juny de 2014 05:00 h

Els Borbons es fan un Froilán

La jungla del procés a vint-i-dues setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Jordi Basté, Felipe de Borbón, Javier Cercas, Antón Costas, Josep Antoni Duran i Lleida i Enrique López.

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- A la desesperada, conscients del tsunami que s’aproxima sense aturador, provocat pel descrèdit més absolut de totes les institucions i els partits de l’statu quo, còmplices del gran robatori de la crisi i la corrupció, el sistema dinàstic espanyol del PPSOE ha decidit cremar les naus i jugar-se la darrera carta. Però l’espectacle que ens ofereixen està situat tan absolutament fora de la realitat punyent que tots plegats vivim (tret de l’establishment), que el nou rei Felip VI naixerà molt, però molt coix. Amb els catalans, a més, finalment desconnectats. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Basté, Jordi(periodista).
Fuetada al patró.

Cal reconèixer-ho. Més enllà de la seva alçada com a comunicador (per a molts, sempre serà un locutor d’esports), aquest home és valent, valent. La ronda, feta dimarts al programa matinal de RAC1, dels quatre alcaldes de poblacions catalanes que donen nom a títols mal emprats per la dinastia borbònica actual va ser un autèntic festival. Tres alcaldes convergents (els de Balaguer, Cervera i Montblanc) i un d’Esquerra (el de Montblanc), donant estopa a la monarquia a vuit mans, demostrant empíricament com passem d’ells. Impressionant. Una bufetada descomunal al patró que va contrastar aquell mateix dia (de fet, des de dilluns) amb les tones de caspa del duet desafinat Alcázar-Carol al diari comtal (de fet, quan el tanques, t’has d’espolsar la roba, de tanta com deixa anar). En no massa temps sabrem si el senyor Godó pren represàlies. I no m’estranyaria gens.
 
Borbón, Felipe de (hereu de la monarquia espanyola).
Salvar els mobles.

La monarquia es mou per un únic paràmetre. El més egoista de tots. Salvar la famiglia. La continuïtat dinàstica per damunt de tot. Ara, davant la constatació que les properes eleccions generals poden deixar els partits dinàstics en minoria, els Borbons han accelerat el recanvi a fi de guanyar 39 anys més de coll i, si els deixen, altres 2.300 milions d’euros de patrimoni. No descarteu, però, que s’hagin disparat al peu. Felip VI pot arribar al tron massa desacreditat. L’espectacle de les elits pactant als despatxos el futur del cap de l’Estat mentre la gent s’ho mira des de baix, se situa en les antípodes del que exigeix la nova política. Sargits nous per robes velles. Per començar, després del seu primer discurs en defensa de la unitat d’Espanya, el futur Felip VI ja ha fet l’enllaç perfecte amb l’altre Felip, el seu forjador.
 
Cercas, Javier (escriptor).
Sempre és possible caure més baix.

Des del diari capçalera de l’esquerra monàrquica espanyola l’hem vist rebaixar-se intel·lectualment fins a extrems gairebé infinits per justificar el fet que als catalans, des de la majoria demogràfica castellana, se’ns impedeixi triar lliurement el nostre futur polític. Sempre amb aquell posat agre de menysteniment, que li ha fet escriure coses tan lluïdes com ara que es vestirà de lagarterana si l’independentisme suma més d’un 35% de vots afirmatius en un referèndum. Aquesta setmana signava un article de contingut lamentable i títol insultant per a tota la gent que s’hi ha deixat la pell en l’intent de construir un país lliure: “Sin el Rey no habría democracia”. Una autèntica vergonya política. Aviat farem que li prenguin mides per al seu vestit regional.
 
Costas, Antón (president del Círculo de Economía).
Equilibris desesperats.

Amb motiu de la XXX Reunió del Círculo a Sitges, sí però no, el seu president, gallec prudent de posat jesuític, obria el foc de l’acceptació de la Consulta, això sí, amb l’habitual cançoneta incomprensible de legal i acordada, que atorga al Govern espanyol la capacitat il·limitada en el temps de blocar-la. Després, hem sabut que els empresaris de l’Íbex 35 estan per incorporar a la Consulta proposada per les forces polítiques catalanes majoritàries una segona urnaamb una oferta de canvi constitucional que atorgui a Catalunya algunes millores d’encaix amb Espanya. Es tracta de fer bullir l’olla, naturalment, perquè els suports polítics són iguals a zero. És que l’establishment econòmic ja no és el que era?
 
Duran i LLeida, Josep Antoni(president del Comitè de Govern d’UDC).
Camí de la irrellevància.

A la seva. Absolutament. Mentre CDC es debatia entre el no i l’abstenció, el líder d’Unió, responsable del grup parlamentari de la federació nacionalista a Madrid, encara coquetejava amb el sí. Finalment, la constatació empírica de la seva total solitud, cada dia més insignificant, l’ha portat a defensar una abstenció a la Llei Orgànica d’Abdicació basada en l’esperit ferit de qui vol ser més papista que el papa, però és exclòs pels més forts de la classe. En tot cas, avanços històrics. Qui els ha vist i qui els veu: la nova CiU ha optat, amb gran disgust de l’establishment, per expressar públicament que el futur d’Espanya ja no va amb ells. M’alegra el fons i m’entristeix el detall: és una mica incongruent recordar el tricentenari i no desitjar que els Borbons perdin fins i tot en els entrenaments.
 
López, Enrique (exmagistrat del Tribunal Constitucional).
Conductors del país.

Aquesta setmana ha hagut de dimitir del seu càrrec a la màxima magistratura espanyola. Després de tantes maniobres que va arribar a fer el Partido Popular, el seu avalador, per imposar-lo, contra el criteri tècnic dels experts. Conduïa la seva motocicleta per la capital del Regne a gran velocitat, sense casc i superant en quatre vegades els límits permesos d’alcohol en sang. És una gran metàfora de l’Espanya de l’oligarquia i el seu muntatge constitucional que col·lapsa. Homes absents que circulen a tot drap cap al desastre sense cap consciència del seu paper moral en la societat i de l’exigència popular, cada dia més gran, als càrrecs públics que sosté econòmicament. Enrique López ha dimitit, no sembla que ho hagi de fer aquesta Espanya que camina cap un nou 1898.
 
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 

---

Notícies relacionades