La #ViaBasca reuneix més de 150.000 persones per reivindicar el dret a decidir #CatalansWantToVote
La cadena humana, inspirada en la Via Catalana del passat Onze de Setembre, ha unit Durango i Pamplona en un tram de 123 quilòmetres
Durango (ACN).- Els organitzadors de la Gure Esku Dago -'És a les vostres mans' en Euskera- xifren en més de 150.000 les persones que han participat en la cadena humana per demanar el dret a decidir al País Basc. Ha estat en un tram de 123 quilòmetres, unint els municipis de Durango i Pamplona. L'acció, inspirada en la 'Via Catalana' del passat Onze de Setembre, ha coincidit aquest diumenge amb la campanya 'Catalans want to vote'. Human Towers for democracy', impulsada per Òmnium Cultural per a la consulta del 9 de novembre. Precisament, els Carallots de Sant Vicenç dels Horts ha estat la colla castellera que ha unit les dues iniciatives alçant castells a Pamplona.
La cadena s'ha començat a formar a primera hora del matí i s'ha donat per completada poc després de migdia. Bona part del tram s'ha fet per vies secundàries i la iniciativa també ha tingut rèpliques a altres indrets del planeta com Mèxic, Sidney, San Francisco i Nova York, convocades per les comunitats basques a l'estranger.Representants polítics
En la cadena han unit les seves mans pel dret a decidir representants polítics de diversos partits. Així, es trobaven alguns representants de l'esquerra abertzale com ara Hasier Arraiz (Sortu) i Pello Urizar (EA), i diputats com Sabino Cuadra i Xabier Mikel Errekondo (Amaiur) així com l'alcalde de Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre (Bildu) , entre d'altres.
Per part del PNB ha participat el seu president, Andoni Ortuzar, que s'ha situat en l'alt de Kanpazar, i els guipuscoans Joseba Egibar i Markel Olano, a Ataun, així com el senador Iñaki Anasagasti.Pello Urizar.
També han participat el coordinador d'Aralar, Patxi Zabaleta, representants Podem i Ezker Batua-Berdeak i el dirigent del PSC José Luis Uriz. Així mateix, la reivindicació ha comptat amb l'exconsellera del Govern de Patxi López, Gemma Zabaleta, els secretaris generals dels sindicats ELA i LAB, Adolfo Muñoz 'Txiki"' i Ainhoa Etxaide, respectivament, i una de les responsables de CCOO d'Euskadi, Garbiñe Mirall.
Una altra personalitat destacada ha estat qui va ser lehendakari pel PNB entre els anys 1980 i 1985, Carlos Garaikoetxea. Ha anat de la mà de representants d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que també han volgut estar presents en l'acte reivindicatiu juntament amb Sortu. Han assistit el vicesecretari general de coordinació interna, Eduard López, la diputada d'ERC al Parlament, Gemma Calvet, i el diputat al Congrés, Joan Tardà.
"El poble català i el poble basc som dos pobles agermanats, amb un objectiu comú: la independència i la llibertat nacional", ha declarat Tardà. "Per això, avui som aquí, per donar-los suport i per reivindicar el dret a decidir del poble basc", ha afegit. "Quan proclamem la república catalana, serem ferms aliats del poble basc", ha conclòs el diputat republicà.