Cultura Última actualització Dimarts, 10 de juny de 2014 23:15 h

Raimon defensa la independència de pensament

El cantautor rep el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes tot afirmant que "No em sento que sóc dels meus quan volen que sigui com ells voldrien i no com saben que sóc"

Barcelona (ACN).- El cantautor valencià Raimon ha rebut aquest dimarts al Palau de la Música el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que li ha atorgat Òmnium Cultural. Al recollir el guardó, Raimon ha assegurat: "No em sento que sóc dels meus quan els meus volen que jo sigui com ells voldrien i no com ells saben que sóc". El cantautor ho ha manifestat després que digués fa poc més d'un mes que no és independentista perquè no ho té clar. Per la seva part, la presidenta d'Òmnium Cultura, Muriel Casals, ha ressaltat en la seva intervenció que Catalunya aixeca castells per demanar que es pugui votar el 9 de novembre.

El jurat va decidir atorgar el premi a Raimon com a reconeixement a la seva obra en llengua catalana i va destacar la importància d'una trajectòria de més de 50 anys, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Anna Sallés, representant del jurat, va recalcar en la roda de premsa d'anunci del premiat que Raimon omple amb escreix les característiques "d'una gran trajectòria artística, cultural i cívica" i ha destacat el seu paper com a difusor de la llengua.
 
Després de rebre el premi, Raimon ha destacat que amb ell "s'està premiant a tota la gent que va començar un fenomen inexistent abans de finals dels anys 50 i que ha contribuït a configurar en gran part dels ciutadans la sensibilitat, el gust per la música i la poesia, un cert compromís de país i un compromís social".
 
Ha fet referència a "tot l'immens talent que va contribuir a que el fenomen de cançó popular nova tingues un prestigi incontestable". El cantautor ha dit que això "va començar i créixer en unes condicions perverses de dictadura i d'intent de fer desaparèixer una cultura i una llengua i tot un poble amb un especial repressió sobre les capes populars". Raimon ha assegurat que se sent part "del món que va fer possible un fenomen poètic i musical. Jo sóc d''eixe món' i vull compartir el premi amb els que són d''eixe món'".
 
Una pugna entre "el meu jo i el seu col·lectiu"
 
Raimon en un moment del discurs ha afirmat que més d'una vegada al llarg d'aquests anys ha sentit "de manera intermitent i en segons quins períodes amb freqüència un estat d'ànim que podria descriure amb la frase: "Jo no sóc dels meus". "M'ha fet pensar així gent que he estimat i estimo i que m'han demostrat estimar-me. No em sento dels meus quan els meus volen que sigui com ells voldrien i no com ells saben que sóc. Aquesta pugna entre el meu jo i el seu col·lectiu em fa pensar de vegades que no sóc dels meus". De fet, Raimon fa poc més d'un mes a una entrevista al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio que no és independentista perquè no ho té clar: "Des de València això es veu d'una altra manera, i jo sóc d'allà i sé les repercussions que pot tenir; per tant, no ho tinc clar, tinc una certa perplexitat. Tinc molts dubtes".
 
 
En el seu discurs, Casals ha remarcat que el premiat d'enguany és "un creador que ha sabut unir de manera excel·lent, original i transformadora l'alta cultura i la cultura moderna de masses, a partir del rigor i la cerca constant d'una manera pròpia i única de cantar, des de la tradició literària i des de les arrels populars de la nostra música". "Som de la nació que Raimon canta i musica, de la nació que -en les seves paraules- ve d'un silenci antic i molt llarg", ha assenyalat la presidenta d'Òmnium.
 
Casals: "Aixequem castells per demanar que puguem votar el 9-N"
 
Casals ha remarcat: "Ara ja no som plens de nit, ara som plens d'esperança i de serena obstinació per conquerir democràticament un futur sense amenaces". "És per això que ara aixequem castells per demanar que els catalans puguem votar el proper 9 de novembre", ha dit la responsable d'Òmnium Cultural. "I unim així", ha afegit, "cultura i democràcia".
 
L'acte ha comptat amb un espectacle creat expressament per l'ocasió a partir de la figura i l'obra de Raimon. En la part artística, amb música de Gemma Humet, Toni Xuclà i Coral Sant Jordi; la poesia d'Ivan Benet i Marta Marco, i la dansa de Nathalie Labiano. Enric Sòria ha glossat la figura de l'artista valencià i l'acte ha finalitzat amb el Cant dels Segadors.
Han assistit al Palau de la Música el president de la Generalitat, Artur Mas; la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, del conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a més dels expresidents Jordi Pujol i José Montilla.
 
La trajectòria de Raimon
Des que va començar a cantar en públic el 1961, Raimon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940) ha publicat una cinquantena de discs, ha actuat en una vintena de països i sempre s'ha caracteritzat per la seva defensa de la llengua i la cultura dels Països Catalans. De gran reconeixement internacional, el cantautor va aportar a la Nova Cançó un estil personal i original. El reconeixement està dotat amb 15.000 euros i el guardó del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, obra d'Ernest Altés.
Raimon va començar a cantar en públic a València al mateix temps que neix a Barcelona el moviment dels Setze Jutges. El seu estil inconfusible el va fer destacar no només dins del moviment de la Nova Cançó, sinó també dins del panorama musical estatal de l'època. Va llicenciar-se en Història a la Universitat de València i va cantar per primera vegada a la capital catalana l'any 1962 al Fórum Vergés.