Política Última actualització Diumenge, 15 de juny de 2014 05:00 h

Decapitats en el pitjor moment

La jungla del procés a vint-i-una setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Andreu Mas-Colell, Pere Navarro, Raül Rodríguez, Albert Soler Sicilia i Francesc Vallès.

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- Comença a envair-nos a tots plegats una sensació de vertigen. A partir d’aquí això començarà a córrer a una velocitat brutal. Al territori ja no hi ha manera d’aconseguir llogar un sol autocar per a l’Onze de Setembre. Només un signe que l’acceleració serà total. I justament ara, el dependentisme entra en fallida tècnica, commocionat per uns resultats a les europees que (tot i que han jugat a fer veure el contrari durant dies) han estat una veritable patacada. Els seus lideratges o bé han desertat o bé estan dramàticament desacreditats. Precisament quan queden menys de cinc mesos per al Gran Dia. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Mas-Colell, Andreu (conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya).
Notari de l’espoli.
Ni tan sols la situació de crisi en la qual la societat catalana ja era immersa de ple, va frenar (una vegada més) un drenatge fiscal brutal l’any 2011. Aquesta és la conclusió del càlcul de les balances fiscals que el conseller va presentar dijous, a partir de les dades del Ministerio de Economía. Com diu en Xavier Sala i Martín, l’espoli del 8% del nostre PIB per la via dels impostos que se’n van i no tornen, és la segona llei física més fiable al nostre país, a banda de la de la gravetat. Tal i com aquest diari digital exposava als seus lectors (que cada dia en són més!) només la independència frenarà aquesta colossal transferència de recursosa benefici de la llotja del Bernabéu i dels subsidis a perceptors que gaudeixen sovint de més qualitat de vida que la majoria dels contribuents catalans.
 
Navarro, Pere(ex primer secretari del PSc).
Lideratge liquidat.

El procés continua emportant-se per davant els líders del dependentisme a Catalunya. És cert que el temps de comandament de Navarro ha estat delirant: pràcticament cap de les decisions que ha pres, des del primer dia, han estat encertades. La seva compareixença de dimissió, en la línia d’escapisme habitual: la caiguda es deu a la inestabilitat generada pel president Mas i a la traïció dels crítics; tot plegat, mentre la reforma constitucional s’està imposant com a solució (de traca). Però, no ens enganyem, amb un altre lideratge el PSc potser s’hi hauria ensorrat menys, però no som davant d’un problema de cares: l’espai polític del federalisme és cada dia més petit a Catalunya i mentre no decideixin abandonar aquella cantonada del camp serà molt difícil que generin una sola ocasió de gol. I compte que la jugada Navarro no hagi estat més que un intent dels de sempre per acabar blindant Lucena i Balmón.
 
Rodríguez, Raül (defensa del RCDE Espanyol).
Transversalitat a fons.

Com la tennista Laura Pous fa algunes setmanes, poc a poc alguns esportistes d’elit van jugant-se-la per manifestar-se, si més no, a favor que els catalans puguem votar. Aquesta setmana el protagonista ha estat Raúl Rodríguez, qui, en una entrevista a l’Illa de Robinson, no ha dubtat a posicionar-se a favor que el país pugui triar lliurement el seu futur polític el 9-N. És important, a més, que ho hagi fet des de la seva condició de jugador de l’Espanyol: de la mateixa manera que tots plegats hem decidit que el procés ha de ser inclusiu i transversal en l’esfera dels partits i les ideologies, també és bo que ho sigui en un àmbit socialment rellevant com l’esportiu. Només així serà veritablement nacional i els nostres adversaris perdran la seva darrera frontera.
 
Soler Sicilia, Albert (director de Relacions Institucionals del FC Barcelona).
Gol per l’escaire.

Enmig d’una setmana horribilis, aquesta ha estat, certament, una acció de mèrit per part del dependentisme. Regat hàbil. Recol·locació intel·ligent. Dilluns passat dimitia com a diputat del PSc al Congreso Albert Soler Sicilia, antic secretari d'Estat per l'Esport i president del Consell Superior d'Esports del govern Zapatero. La Junta Bartomeu l’ha nomenat director de relacions institucionals del FC Barcelona. D’aquesta manera, el peó de luxe de Jaime Lissavetzky, autèntic martell d’heretges contra les seleccions catalanes, l’home capaç de mobilitzar tots els recursos de l’Estat espanyol per evitar que puguem competir com a nació esportiva en l’àmbit internacional, passa a ocupar un lloc de la màxima responsabilitat en un club com el Barça, suposadament implicat amb el país. Els seus amics de Societat Civil Catalana ho celebren. Molt, però molt lamentable.
 
Vallès, Francesc(responsable dels diputats del PSc al Congreso).
Ninots de fira.

Els diputats socialistes catalans a Madrid han fet aquesta setmana una nova passa en el camí del seu descrèdit més absolut. En la darrera confecció de llistes, la direcció ex-actual del partit hi va mantenir/col·locar el més tronat i espanyolista del partit (de Teresa Cunillera a Joan Rangel) i els resultats són els que són. Mentre Odón Elorza i dos diputats més intentaven surfejar amb l’abstenció, tots els socialistes catalans, com un sol home, donaven el seu suport no només a la monarquia, sinó també a evitar que els ciutadans s’hi puguin pronunciar sobre la seva continuïtat; sí, també, sobre això. Si no era pel fons, almenys calia exigir que demanessin un mínim respecte a les formes, després que, el dia abans, els dirigents del Grup Parlamentari socialista haguessin amenaçat de sancionar tots aquells que votessin en coherència republicana. Això, que van de dret a la marginalitat.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.