Societat (Civil) tan Limitada

La jungla del procés a divuit setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Josep Ramon Bosch, James Costos, Felip VI, Joan Gaspart, Pedro Gómez de la Serna i Oriol Junqueras.

11  

( 10 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador. Dues són les principals limitacions d’aquesta Societat, a la qual els grans mitjans de l’establishment dediquen una atenció estel·lar, particularment, quan es victimitza. L’argumental (què difícil és sostenir racionalment la negativa a deixar votar una comunitat política sobre el seu propi futur!) i la dels suports obtinguts. Em deleixo per comprovar l’assistència a la seva contra manifestació de l’11-S a Tarragona: probablement, faran responsable del seu fracàs als independentistes, per haver acaparat els més de 1.500 autocars operatius a Catalunya. I és que, a l’hora d’exterioritzar majories, som uns abusadors. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Bosch, Josep Ramon(president de Societat Civil Catalana).
Societat recreativa.

La lògica del dependentisme és per llogar-hi cadires. Tot i que existeix una manera científica de saber què vol una societat, preguntar-li, aquesta entitat considera que no cal, que ells ja saben què desitja la majoria, per descomptat, la dependència. Promotors de boicots, menyspreen el Parlament i titllen el seu país de malalt. Aquesta setmana han demanat al president que no convoqui la Consulta del 9-N: que es passi per l’arc de triomf el seu compromís electoral, de fet, el de 108 diputats del Parlament de Catalunya a les eleccions de novembre de 2012. Ho fan en nom de la seva setantena d’associats. Diuen que han rebut el suport de 14.000 persones, però el seu compte de twitter només té 2.500 seguidors, poc més que el meu. Desesperats i irrellevants, Mas ha fet bé en rebre’ls per deixar-los en evidència.
 
Costos, James(ambaixador dels Estats Units a Espanya i Andorra).
Pragmatisme a les portes.

Totes les admonicions de García-Margallo contra les conseqüències dantesques de la separació  han saltat pels aires (una altra vegada) aquesta setmana. Les declaracions de l’ambaixador, necessàriament ambigües, com correspon a la diplomàcia, són l’expressió palmària del principi bàsic que (tants cops, de manera immoral) regeix les relacions internacionals: pragmatisme  atroç davant dels fets consumats. Quan la independència sigui un fet irreversible, és a dir quan hagi estat declarada pel Parlament com a resultat d’un mandat democràtic clar, els reconeixements internacionals se succeiran a bon ritme i Espanya es veurà obligada a entrar en la fase de negociació de l’acord de separació. A adaptar-se a la nova situació. Adaptar-se, aquesta és la paraula clau.
 
Felip VI(rei d’Espanya).
Ensabona i tira pel dret.

Una moixaina i ja veuràs com aquests catalanets, bons vailets i millors vassalls, es fondran als teus peus. Així que, alhora que el govern espanyol no deixa passar dia sense donar-nos un bon cop de maça, Felip VI ens parla de respecte, entesa, cordialitat i llengües pròpies. Com si les martellades contra l’autonomisèria de fireta que ens van deixant, fessin menys mal, bressolats per les dolceses de sa majestat. Però no, ja no cola. La vella tàctica no funciona. Aquest país no és el que era. Hem fet clic. Després d’haver unflat el globus, ara l’establishment ens recorda que el rei regna però no governa. Que tot no pot ser. Però una cosa sí era a la seva mà: per respecte a l’opinió expressada pels representants institucionals dels gironins, deixar d’utilitzar el títol de princesa de Girona. I això, que tenia plena llibertat de fer, això, amigues i amics, tampoc.
 
Gaspart, Joan (empresari d’hosteleria).
Triaran la mare.

Hi ha fórmules expressives d’una capacitat evocadora deliciosa. La que relaciona Catalunya i Espanya amb un matrimoni, sovint tan criticada, és de les més eficients. De l’origen forçat a la petició formal de divorci actual, passant pel maltractament de gènere. El suport de l’expresident del Barça a la Consultai la manera d’explicar el seu posicionament al respecte han estat signes d’un valor enorme. Expressen el fet que fins i tot una part dels sectors més conservadors de la societat catalana ja han pres consciència del caràcter irreversible del procés. A mesura que aquesta percepció es faci més i més estesa el decantament sobiranista d’una part de l’establishment, la menys irreductible, es farà realitat, per assegurar-nos encara una majoria més àmplia.
 
Gómez de la Serna, Pedro (diputat del PP al Congrés espanyol i portaveu de la Comissió Constitucional).
Desig de sang.

Un festival diari contra el procés. Campus FAES 2014. Guadarrama. A pocs quilòmetres, per cert, d’on els franquistes van assassinar el president del Barça Josep Sunyol i Garriga el 6 d’agost de 1936. Un destacat polític del partit del govern es recrea en la descripció del risc català. A fi d’abonar la posició immobilista del seu cap de files, Gómez de la Serna ha afirmat que és impossible aturar el procés per la via del pacte amb el nacionalisme català. Necessiten desesperadament que ens equivoquem davant del món. Tothom sap que els mitjans per exercir la violència només poden venir d’un cantó, però tot i així treuen a passejar l’amenaça fantasma d’un esclat de sang al carrer, mirant de convertir els encalçats en encalçadors. L’enèssim intent de fer por. A questes alçades, però, ja hem superat la fase Pere i el llop.
 
Junqueras, Oriol(president d’Esquerra Republicana).
Fer-nos forts en la Consulta.

Votar el 9-N és, sense dubte, és el compromís més transversal de la societat catalana. Trobar un punt comú que aplegui la voluntat d’entre el 70 i el 80% dels ciutadans del nostre país té un valor immens. Més encara quan un percentatge fins i tot superior està disposat a acceptar el resultat que se’n derivi. És, sense dubte, el mecanisme que ens fa més forts davant del món per trencar la legalitat espanyola i per demostrar que som majoria els catalans que així ho volem. Aquesta setmana, el líder d’ERC ha manifestat una vegada més el seu compromís absolut amb el propòsit de portar els catalans a les urnes. I fins que la guàrdia civil requisi les urnes, no cal parlar de res més. Només, d’exercir la democràcia.
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis. 
 

Notícies relacionades

11 comentaris

Imprimir Enviar