
Els propietaris de Damm al banc dels acusats
El Suprem ordena jutjar el president de Damm per delicte fiscal i blanqueig i revoca la decisió de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que havia ordenat l'arxiu de la causa
Finalment el president de Damm, Demetrio Carceller Arce, seurà al banc dels acusats per delicte fiscal i blanqueig, l’Alt tribunal ha revocat la decisió de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que havia ordenat l'arxiu de la causa. La Fiscalia Anticorrupció li demana 14 anys de presó i una fiança civil de 253 milions i al seu pare, Demetrio Carceller Coll, 48 anys de presó i una fiança de 511 milions. Segons infolibre el patriarca dels Carceller, que va ser ministre d'Indústria el 1940, “és considerat per l'historiador Josep Fontana com "l'iniciador de la corrupció a gran escala" del franquisme”. Ara el fill i el net del ministre franquista seran jutjats per haver construït una estructura financera per no pagar impostos a Espanya.
A la seva resolució, els magistrats de l'alt tribunal recorden que Demetrio Carceller va "participar activament en la gestió del patrimoni del seu pare, especialment en les inversions immobiliàries d'Arizona, articulant les estructures societàries necessàries per ocultar les rendes generades i col·laborant en la simulació de la residència del seu pare fora d'Espanya". A més, apunten, "va intervenir en la creació de l'estructura per canalitzar i ocultar les inversions del seu pare en centres comercials d'Arizona mitjançant la creació de societats a les Antilles holandeses".La sentència explica que no existeix cap discrepància sobre els fets entre el jutge instructor (el jutge de l'audiència Nacional Pablo Ruz, que va apreciar indicis de delicte) i la Sala Penal de l'audiència, que en va decretar l'arxiu. L'única diferència, afirmen, és la valoració dels fets i les seves conseqüències pel que fa a la seva qualificació jurídica, perquè a diferència de Ruz, la Sala Penal entenia que existeix una diferència entre "gestionar" i "controlar la gestió" que eximia a Carceller.
Sobre aquest fet, els magistrats del Suprem, "coincideixen amb la decisió de l'instructor" perquè "a efectes de tipicitat, la pretesa diversitat entre gestionar i controlar la gestió és indiferent" i no es pot considerar, com feia la Sala Penal, que "controlar la gestió" només sigui una "activitat marginal" .