Política Última actualització Divendres, 11 de juliol de 2014 10:10 h

Rigau veu tints dictatorials en el decret del PP contra el català

La consellera Rigau considera una multa el decret del govern del PP que pretén fer pagar a la Generalitat el cost de l’escola en castellà

“En democràcia les multes per la llengua superaran la dictadura” ha sentenciat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en declaracions a RAC1 després que vull s’ha sabut que el Consell de Ministres debat i aprova aquest divendres el decret que estableix l'obligatorietat per a la Generalitat de pagar els diners que costa l'escolarització en castellà per a les famílies que no trobin aquesta opció a l'ensenyament públic. Rigau ha dit que si això s’aprova serà “el reial decret de Rajoy” i que no hi ha habilitat parlamentària possible que el pugui justificar. Rigau  ha assegurat que el PP el que busca amb el decret “va molt més enllà del tema escolar”. En aquest sentit, Ernest Folch, en el torn de la tertúlia ha estat categòric en firmat que el PP el que fa amb l’escola catalana és “sembrar la llavor del conflicte i veure si germina”.

Segons fonts del Ministeri, el decret manté el cost estimat de 6.057 euros per escolar, i estableix que el Ministeri d'Hisenda podrà retenir aquests diners de les transferències a la Generalitat en el còmput que farà cada tres mesos. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, vol que el decret s'apliqui al pròxim curs.
El text arriba al Consell de Ministres després de rebre un dictamen molt dur per part del Consell d'Estat, que va demanar al Ministeri d'Educació que reformulés de dalt a baix el projecte perquè considerava que la regulació té buits importants, com per exemple que no estableix què passa si l'única escola que es pot assignar no agrada als pares per motius ideològics.

El procés dissenyat pel Ministeri s'haurà d'iniciar mitjançant una sol·licitud de qui exerceixi la pàtria potestat, tutela o cautela dels alumnes, o els mateixos alumnes en cas de ser majors d'edat. Un cop presentada la sol·licitud, l'Alta Inspecció d'Educació demanarà a l'administració autonòmica "informació sobre l'oferta educativa en castellà a la zona d'escolarització considerada" on haurà de constar el nombre d'alumnes que reben ensenyament en castellà i la "justificació" de les diferències de proporció entre la llengua cooficial i el castellà. La conselleria d'Ensenyament disposarà d'un termini màxim de quinze dies per presentar els documents que estimi pertinents i posteriorment l'instructor elevarà la proposta d'actuació.
 
Un cop superada aquesta fase, la Direcció General d'Evaluació i Cooperació haurà de resoldre el reconeixement del dret "a obtenir compensació per les despeses d'escolarització". El termini màxim per dictar i notificar la resolució serà de sis mesos, i si aquest termini venç sense resolució, suposarà que l'administració ha desestimat la petició per silenci administratiu. Si és positiu, el Ministeri pagarà i després restarà dels pressupostos de la Generalitat les despeses de "matriculació, escolarització i derivats de la prestació dels serveis complementaris de transport, menjador i internat".
 
Segons el projecte de decret, el Ministeri d'Educació remetrà al Ministeri d'Hisenda amb periodicitat mensual els corresponents acords de retenció de les despeses abonades als centres privats, i "l'Estat deduirà o retindrà els imports dels recursos de finançament de les Comunitats Autònomes".