Política Última actualització Dissabte, 12 de juliol de 2014 05:00 h

Corrupció per complicar-nos el camí

La jungla del procés a disset setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Manuel Aragón, Manuel Bustos, Carme Forcadell, Miquel Iceta, Jean Claude Juncker, Jordi Martí.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- No farà invisible el camí. Perquè la gent sap distingir. Perquè el nostre és un procés que il·lusiona. Perquè, precisament, una gran majoria el veu com a una oportunitat de canviar moltes de les rutines de submissió i de tolerància envers les males pràctiques, que ens han portat a l’estat de postració on som. Però, per si un cas, de Torredembarra a la Federació de Municipis de Catalunya, barrejat amb altres porqueries que esbomba la caverna, aquests dies ens han tornat una ferum que no volem suportar més. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Aragón, Manuel (exmagistrat del Tribunal Constitucional).
Molest perquè existim.
L’home que va decantar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’ara fa tot just quatre anys, s’ha despatxat a gust al Curs d’Estiu de la FAES i en entrevistes als mitjans(a veure si teniu estomac per llegir-ne aquesta) per justificar el seu paper. Amb el capteniment clàssic de les elits de l’Estat, fora de la realitat, ens diu a la cara que som ramat. I afegeix, com si la Constitució fos l’oracle de Delfos, que només es podia fer el que van fer; que el problema fou atrevir-nos a proposar una reforma estatutària sota la premissa que Catalunya era un subjecte polític. De fet, el nostre defecte no és la manca d’encaix en la Gran Castella que anomenen Espanya, sinó la mera existència, entestats a no desaparèixer engolits pel supremacisme dels nostres veïns des de fa 600 anys. Persistim massa.
 
Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
Verb incontenible.
Un dia de Nadal de fa anys vaig visitar el tradicional pessebre plantat dins l’Ajuntament de Sabadell. Just al costat, era impossible no veure-ho en atansar-te, havien col·locat un seguit de fotografies de primer pla de l’alcalde rebent un premi a la transparència. Aquell dia vaig entendre allò que tants a la meva nova ciutat definien com l’estil Bustos, una manera de fer expansiva que l’ha portat a la perdició. Les escoltes telefòniques practicades han permès implicar-lo, sempre presumptament, en un ventall inacabable de suposades irregularitats de baix to, que van des d’accions de pressió per beneficiar familiars en contractes i actes administratius, a la distribució digital de places a la funció pública, passant pel cobrament il·lícit de dietes superlatives. En definitiva, la vella política de pessebre que ha marcat de sempre aquest país i que ara hem de liquidar.
 
Forcadell, Carme(presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Un crit al món i una nova suma.
Com l’any passat a aquestes alçades, l’ANC ha començat a presentar aquesta setmana els actes que, al llarg de les properes setmanes, serviran per internacionalitzar encara més la nostra causa democràtica abans de la Diada, però amb la mirada posada en la Consulta del 9-N. Com sempre, provoquen un efecte doble: mobilitzar els més partidaris (i entrenar-los per al gran dia) i influir cada vegada amb més força sobre cercles socials més i més grans, que assumeixen cada volta amb més nitidesa, al compàs de la nostra persistència, que el procés de Catalunya cap a l’estat propi és ja completament irreversible. Fer-ho coincidir, a més, amb l’any del Tricentenari de la pèrdua de la sobirania política en aplicació del dret de conquesta és, sense dubte, una gran reparació moral que ens ha volgut oferir la història.
 
Iceta, Miquel(candidat a Primer Secretari del PSc).
Expert en nyaps descomunals.
Pensàvem que Pere Navarro tenia una capacitat insuperable a l’hora de provocar hilaritat; Déu n’hi do, però, l’estrena del candidat únic i successor in pectore. En pocs dies, Miquel Iceta s’està superant. La mateixa necessitat de provocar un titular diari que va acabar convertint l’exalcalde de Terrassa en un mono de fira. Dilluns, des de la seva condició de setena força política en algunes de les darreres enquestes, el nou cap visible del PSc ens alliçona via pregunta contra l’entesa de dos terços del Parlament. Però, no havíem quedat que no es plantejava res de res si no era amb l’acord previ del Govern espanyol? Dimarts, genial, confirma que no l’interessa “gens” l’opinió dels catalans sobre la doble pregunta del 9-N: voleu una descripció més exacta del perquè de la desaparició, per desconnexió del carrer, del seu partit?
 
Juncker, Jean Claude(candidat a president de la Comissió Europea).
Tenim dignitat.
Ja ens va venir a visitar durant la darrera campanya de les europees per faltar-nos el respecte. Ara, en resposta a una pregunta de Josep Maria Terricabras, aquest polític luxemburguès ens ha dit amb aires de pinxo que si ens pensem que podem entrar a la Unió Europea per carta. A la vista d’aquesta mena d’actituds potser convé que la Unió Europea constati quan abans que tenim dignitat. Que no estem disposats a deixar-nos trepitjar els drets bàsics. I la millor manera (encara que sigui amb tota l’elegància del món) es treure a passejar ben sovint el tema del deute espanyol. Perquè els europeus poden permetre’s el luxe d’insultar-nos, però han de saber que el caprici els sortirà car; que, concretament, hauran de posar un bilió d’euros damunt la taula per pagar la ronda.
 
Martí Grau, Jordi(ex cap de files del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Barcelona).
Capital de qualitat.
Amb un punt de precipitació en el to, com de qui vol resoldre, ràpid, que té pressa per fer feina. Sobretot, no us perdeu el discurs de comiat de Jordi Martí com a regidor de Barcelona. Un veritable plaer. Un luxe escoltar com es construeix l’acció política a partir dels peus. Sentir enraonar un home de cultura d’ulls curiosos i reflexius. Impossible contenir-lo per més temps en els marges que s’empetiteixen de la barca a la deriva que és ja el seu partit. És l’hora, diu, que definitivament es trobin ciutat i nació. Sigui qui sigui el candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona serà un greu error que no es trobin també per construir una fórmula feliç, una alternativa de govern, amb un capital com aquest que camina (encara més) lliure.
 
 Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 

---

Notícies relacionades