Política Última actualització Dissabte, 19 de juliol de 2014 05:00 h

Mas, amb el repte final a l’horitzó

La jungla del procés a setze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Carles Boix, Josep Lluís Bonet, Jordi Graupera, Josep Huguet, Montserrat Nebrera i Milagros Pérez Oliva.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-Cal dir-ho, aquesta setmana el president Mas ha jugat amb habilitat extrema les seves cartes, a fi de deixar en evidència la intransigència i l’immobilisme de Mariano Rajoy: emplaçant-lo a renegociar data i pregunta des d’una televisió internacional el mateix dia en que el fonamentalisme constitucional espanyol engendrava un nou manifest ultra contra el 9-N. Evidentment, Rajoy es va apressar a negar qualsevol negociació amb Catalunya, fet que va retratar perfectament la seva actitud davant del món. El que vindrà d’aquí unes setmanes, però, en el moment de la suspensió de la Consulta, serà l’autentica prova del lideratge d’Artur Mas. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Boix, Carles(professor de polítiques i afers públics de la Universitat de Princeton).
Prohom del procés.

Aquest membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ens ha ofert aquesta setmana noves etiquetes conceptuals per definir el gran moment culminant dels propers mesos: d’una banda, els consultistes, aquells que volen anar a una consulta tant sí com no, d’acord amb la legalitat catalana i desacatant l’espanyola, per posar el trencament de la llei ara vigent a Catalunya el més a prop possible del pur exercici democràtic; de l’altra banda, els eleccionistes, partidaris d’unes plebiscitàries que permetin no incórrer en cap il·legalitat fins al mateix moment de la Declaració d’Independència. El risc, que la divisió entre consultistes i eleccionistes posi en perill seriós l’entesa dins el bloc sobiranista. El desllorigador: caldrà que el president Mas faci sortir un altre conill del barret com el de la data i la pregunta?
 
Bonet, Josep Lluís (president de Freixenet).
Als llimbs.

Són gent amb un enorme poder. Precisament per aquest motiu encara sobta més la seva capacitat per allunyar-se de la realitat. Diu el diari semi-gratuït comtal que aquest important empresari “descarta la independencia”, simplement que “no la contempla”. En llegir-lo em criden l’atenció dues coses fonamentals: la primera, que parli com si fos el president del Govern o el líder de la majoria parlamentària, descartant/no contemplant escenaris polítics que, se suposa, en un país normal decideix la gent i/o els seus representants. La segona, abans de llançar els tòpics de rigor escandalosament irreals sobre el diàleg, que la profunda raó adduïda per fonamentar la seva percepció/ordre als seus conciutadans és que “formamos parte de un conjunto, que es España”. Nivell impressionant, com el del seu cava.
 
Graupera, Jordi(periodista i filòsof).
Consultisme necessari.

La seva és una de les veus més potents (i escadusseres) del panorama mediàtic a favor de la Consulta tant sí com no. Aquesta setmana l’hem pogut llegir en un article brillant on retrata els fonaments arbitraris de l’Estat espanyol i la necessitat de dur la Consulta fins al final per retratar-lo. L’últim paràgraf mereix una menció especial pel seu valor pedagògic: “I caldrà que Artur Mas (sí, ell) posi les urnes als col·legis. Sobretot si vol legitimitat de cara endins. Demostrar que pot complir amb la pregunta i que per tant podrà complir amb la resposta. Comprengueu: desobeir l’arbitrarietat de l’Estat, (tan legalista com falsa i prevaricadora), és l’única manera civilitzada i oberta de mostrar un amor autèntic cap a l’estat de dret, la democràcia i la dignitat de la dissidència. Si ens pleguem a aquesta Espanya la condemnem a ser així.”
 
Huguet, Josep(exdiputat i exconseller d’Esquerra Republicana).
Canvis en profunditat.

Tots els partits històrics d’aquest país demanen una profunda renovació en els quadres dirigents, les formes i l’organització. Josep Huguet, enretirat del primer pla de la política activa, ens va oferir fa uns dies als blocs del directe.cat una reflexió molt lúcida sobre la necessitat que Esquerra aprofiti també les properes eleccions municipals, si és que vol esdevenir el punt de confluència, la força central de la majoria d’esquerres del país, per obrir-se de bat a bat i deixar pas a l’empenta de nova gent ben connectada amb els moviments socials, amb el carrer en el sentit més ampli. És temps de generositat. Només un canvi de lideratge en la cúpula no serà suficient per convertir Esquerra, d’una manera consistent, en el primer partit de Catalunya. I el procés necessita que els de davant siguin molt, molt sòlids.
 
Nebrera, Montserrat (catedràtica de Dret Constitucional a la UIC).
Un pas coherent?

Qui Josep Piqué va portar com a independent al Partido Popular de Catalunya i es va enfrontar el 2008 (gairebé amb èxit) al lideratge d’Alicia Sánchez Camacho, ha estat escollida per àmplia majoria com a candidata de CiU a l’alcaldia de Sant Just Desvern per a les eleccions municipals de maig de 2015. És cert que Montserrat Nebrera havia anat marcant un perfil d’insistència en la regeneració democràtica i les estructures de partit convencionals que l’havia portat, fins i tot, a col·laborar activament amb formes de participació des de baix com les que representa l’ANC. Ara, després del fracàs del seu segon projecte personal, “Alternativa de Govern”, l’adhesió a un altre partit polític és del tot coherent amb la rectificació de la ruta inicial?
 
Pérez Oliva, Milagros(periodista d’El País).
Fum periòdic.

Som en el conte de Pere i el Llop: com més vegades parlen de l’arribada imminent de la tercera via, més la desacrediten, més evidencien la seva inviabilitat. Aquesta setmana hem gaudit d’un altre article inscrit en l’intent de l’antic diari de referència de l’esquerra espanyola de falcar l’statu quo. Segons Pérez Oliva, les posicions del govern espanyol i del sobiranisme català “se basan en la dialéctica del ‘Ellos contra nosotros’, donde ellos son los malos y nosotros los buenos, un discurso con el que se alimentan mutuamente en sus respectivos territorios de influencia emocional.” Com gairebé sempre, darrerament, a “El País”, una caricatura deformadora dels nostres propòsits; ells no són els dolents: defensen els interessos d’una elit emparats en la capacitat d’imposició demogràfica de la Gran Castella; nosaltres no som ni millors ni pitjors: simplement, tenim interessos diferents i molt contradictoris amb el seu model de dominació.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 

---

Notícies relacionades