Política Última actualització Diumenge, 20 de juliol de 2014 05:00 h

Enllustrem l’avantguarda, que comença la fase decisiva!

La jungla del procés a setze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Oriol Pujol, Eduardo Reyes, Marta Rojals, Albert Sáez, Mario Vargas Llosa i Carles Viver Pi-Sunyer.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-La setmana ens ha deixat la il·lusió de l’Ara és l’hora, la campanya que l’Assemblea i l’Òmnium Cultural han preparat de cara al que han denominat com la Via Catalana de 2014. El dia que, a la capital del país, amb grans dosis d’emoció, milions de catalans recordarem 300 anys de l’inici violent de l’espoli de la sobirania. I que farem, alhora, una passa fonamental en el camí de recuperar-la, que s’accelerarà ja a gran velocitat en la baixada fins al 9-N. Per això és tan important que, en aquest moment, els qui representen el front institucional del procés presentin unes credencials del tot netes i polides. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Pujol, Oriol (exsecretari general de CDC).
Apartar-se per desemboirar.
No tinc ni idea de si l’Oriol Pujol és culpable o no de tràfic d’influències. La justícia ho dirà, cal desitjar que en el termini de temps més breu possible. Precisament en l’àmbit de la Justícia, tal i com ens fa avinent el jutge Santiago Vidal cada vegada que té l’oportunitat, la República Catalana tindrà una feinada de por. En tot cas, ara toca que cap campanya exterior, cent per cent intoxicadora o amb base més o menys certa, pugui erosionar el procés. Si és el cas, tot  el reconeixement quan sigui a la seva generositat per apartar-se. Ara, toca enllustrar ben bé la nostra avantguarda, que comença la batalla final!
 
Reyes, Eduardo(president de Súmate).
On els fa més mal.

La bona gent de Súmate representa el sentit comú. El dependentisme vol convertir el procés català en una guerra identitària. Malda per generar conflicte, veu com s’apropa el dia D i no se’n surt. Per una raó molt senzilla: la gent normal diferencia perfectament entre la identitat pròpia, cada vegada més, múltiple, plural, mestissa, i la manera i el lloc des d’on vol que es governin els seus interessos. Els de Súmate han demanat també aquesta setmana entrevistar-se amb el president espanyol a la Moncloa, a la vista de l’èxit fulgurant, pluripromocionat pels mitjans i macrofinançat des d’on calgui, de la plataforma dependentista Societat Civil Catalana. A la qual, per cert, mentre demanava l’empresonament del president de la Generalitat, el secretari general d’un partit d’extrema dreta ha titllat de “gent decent”.
 
Rojals, Marta(escriptora emergent).
Perquè no podem més.

La millor ploma sense faç de la literatura catalana actual ens ha regalat aquesta setmana (no us perdeu les seves contribucions a Vilaweb després, naturalment, de passar pel directe!cat) un altre article espectacular, objecte, en un dia, de més de mig miler de retuits. Denuncia el supremacisme castellà i l’autoodi lingüístic de molts catalans. Ho necessito, us he de reproduir un fragment, autèntica canyella: “Explicava una meteoròloga catalana practicant a Madrid que, quan catalanoparlava amb algú a l'ascensor, per exemple, si hi pujava un passavolant madrileny continuaven la conversa en castellà 'per respecte'. Això sí que són maneres: maneres de mostrar respecte per l'odi dels altres. No fos cas que els potencials odiadors acabessin admetent que el català és un idioma normal a força de sentir-lo parlar amb normalitat.”
 
Sáez, Albert(sotsdirector d’El Periódico).
Com si fossin demòcrates.

La setmana del gran vídeo de l’Òmnium sobre un país normal que vol votar (sense Jordi Évole, però amb Andreu Buenafuente i Berto Romero), encapçalant una munió de veus entenimentades, aquest home fort dels mitjans ens ha recordat que no podem fer una Consulta on només vagin a votar els del sí. Dues constatacions. Primera, semblant línia de pensament consolida una gran clau democràtica segons la qual si no vols que guanyi l’opció contrària a la que defenses, pots boicotejar sistemàticament els referèndums que convoqui la majoria. Segona, encara que sigui organitzada de manera impecablement democràtica, plural i amb observadors internacionals, la consulta prohibida per Espanya és l’única que es pot fer, i això ho sabem tots des del minut u de partit. Perquè hi ha coses (Rajoy dixit) que per ells estan per sobre de la democràcia.
 
Vargas Llosa, Mario(escriptor hispano-peruà).
Grans demòcrates contra el vot.

Us en recordeu? Fins fa uns dos anys era pràctica habitual. Algun bon saberut català recordava les trobades d’intel·lectuals castellans i catalans del temps de l’antifranquisme, per concloure la referència erudita amb un: on són ara, aquells bons intel·lectuals espanyols? I han trigat, a fe de Déu (que diria el conseller Homs), però ja els tenim entre nosaltres. “Libres e iguales”, es fan dir. Amb gent tan del poble com una Álvarez de Toledo, un Boadella que no vol parlar per TV3 per denunciar TV3 (no com Joaquim Coll que sempre blasma l’apartheid que pateix a TV3 des de TV3) i el gran Vargas Llosa; perquè, no insistiu més, deixeu de fer paral·lelismes fàcils: tothom sap que el Perú va obtenir la seva independència de manera legal i acordada amb la metròpoli. I amb alguns morts, cert, però que eren uns despistats.
 
Viver i Pi-Sunyer, Carles (president del Consell Assessor per a la Transició Nacional).
El com fins allà on és possible.

Ens exigeixen, solemnes, que ho expliquem absolutament tot, amb pèls i senyals. Fins i tot, el que només està en mans del govern espanyol, al qual lliuren a ulls clucs la clau. Legal i acordada. De Miquel Iceta a Manuel Cruz ens insisteixen a reclamar com farem la independència, si és encara més inviable que el seu estat federal. És el famós federalisme utòpic per guanyar temps. Se’ls oblida especificar que d’independències n’hi hagut desenes i desenes al llarg del darrer segle i d’estats centralitzats esdevinguts federals cap. Però a la realitat empírica que la bombin. Així que, imagineu-vos què faran amb l’informe detallat sobre la manera de dur a terme la separació del CATN (produït pels qui, amb ànim despectiu, lapremsa nacionalista espanyola sempre defineix com els “assessors de Mas”).

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

---

Notícies relacionades