Economia Última actualització Dijous, 24 de juliol de 2014 13:40 h

La Cambra confirma l’espoli que pateix Catalunya

Miquel Valls assegura que la reducció "frena" el creixement de l'economia catalana i que els pressupostos no han tingut en compte l'ús de les infraestructures ni el PIB

Barcelona (ACN).- Les inversions de l'estat a Catalunya en matèria d'infraestructures de transport s'han "desplomat" un 50% en els últims deu anys, el doble que la mitjana espanyola. Així ho assegura un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha calculat que del 2004 al 2014 les inversions han caigut a la meitat en el cas de Catalunya, un 33% al País Valencià i un 31% a les Balears, un 44% en total, mentre que la caiguda mitjana espanyola és del 25%. Aquest dèficit d'inversions, segons l'estudi, suposa un fre econòmic per a les autonomies que haurien d'ajudar més a sortir de la crisi.

La inversió de Foment en infraestructures es redueix el doble a Catalunya que la mitjana espanyola

Per sota de Catalunya, hi ha comunitats com Aragó, Castella-La Manxa i Madrid, amb caigudes entre el 60 i el 80%, mentre que a l'altre costat de la balança hi ha comunitats com Castella i Lleó o Galícia amb creixements d'entre el 100 i el 200%. Mentre Galícia i les dues Castelles tenen superàvit d'inversió respecte el seu PIB, entre el 4 i el 6%, Catalunya té un dèficit del 3%. Madrid té un dèficit del 8,1%, però la Cambra ho explica perquè moltes de les inversions al voltant de Madrid corresponen a les dues Castelles i no pas a la comunitat autònoma estrictament.

Amb aquestes dades a què espera La Cambra ha demanar el #SíSí el #9N?

L'informe, basat en dades del pressupost executat per part del Ministeri de Foment i les seves empreses públiques com Aena, Adif, Renfe o Ports de l'Estat, marca un punt d'inflexió clar l'any 2009. Mentre que en els cinc primers anys analitzats les inversions van créixer un 61% a l'estat i un 76% a Catalunya, en els cinc darrers anys, comptant que 2013 i 2014 només estan pressupostats, la caiguda és del 53% a l'estat i del 71% a Catalunya. Això, segons la Cambra, és conseqüència de les retallades pressupostàries causades per la crisi econòmica, però en el cas català es deu sobretot a la finalització de les obres del TAV i de la nova terminal T1 de l'aeroport del Prat. En la segona meitat del període analitzat la inversió estatal més important va ser l'ampliació del Port de Barcelona.

Espanya tot ho arregla amb #unpocoaOjo

Però el que més critica la Cambra és que la inversió no tingui en compte el pes de Catalunya en el PIB de l'estat ni l'ús de les infraestructures pel transport de passatgers i mercaderies. Mentre que el PIB català suposa entre el 18,5 i el 19% del PIB espanyol, i la seva població al voltant del 16%, les inversions a Catalunya van suposar del 16,7 al 18,4% entre 2004 i 2010, però del 2011 al 2014 han baixat considerablement fins a rondar l'11% del total de l'estat.

Segons el president de la Cambra, Miquel Valls, aquest dèficit d'inversions en infraestructures s'havia de compensar amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixava un percentatge mínim d'inversió a Catalunya en funció del seu PIB. Però aquesta disposició no s'ha complert.

Mentre que l'estoc de capital públic en infraestructures de transport, comptant estat, autonomies i ens locals, suposava el 14,3% del PIB de l'estat el 2004, a Catalunya només suposava el 9,8%. El 2014 la situació és molt similar: a l'estat les infraestructures públiques de transport suposen el 16,8% del PIB i a Catalunya només el 12,6%. El pes de les infraestructures catalanes en relació a l'estat ha passat del 12,9 al 13,9% en deu anys, molt per sota del seu pes en el PIB, entre el 18 i el 19%.
Espanya manté un espoli constant a Catalunya que perjudica enormement l’economia catalana

La inversió per càpita és més equilibrada per a Catalunya. Mentre que del 2004 al 2010 Catalunya superava lleugerament la mitjana espanyola, amb una inversió entre 240 i 370 euros per habitant, els últims quatre anys la caiguda ha estat més forta per als catalans, que han arribat als 100 euros per habitant i any. La mitjana d'aquests deu anys és de 241 euros per cada català, mentre que la mitjana espanyola és de 238 euros. Els ciutadans més beneficiats són els manxecs, asturians i gallecs, per sobre dels 400 euros, mentre que balears, bascos i murcians estan poc per sobre dels 100 euros.

Ni el casament ho arregla

Respecte al tipus de transport, mentre que el pes de Catalunya en el transport de mercaderies per carretera a l'estat és del 15%, la inversió en deu anys ha estat del 9,1% del total espanyol de mitjana, amb mínims del 6% i màxims del 13%. En ferrocarril, el pes de Catalunya és del 25%, però les inversions, tot i el TAV, només han estat el 19,4% del total, amb màxims del 22,5% i mínims del 13%.

En ports, la proporció és més equilibrada, al voltant del 17% tant en trànsit com en inversió, amb anys en què la inversió va arribar al 25% del total de l'estat i altres on va baixar fins el 12%. Als aeroports, Catalunya suposa el 20% del trànsit aeri estatal però ha rebut el 24,4% de les inversions, gràcies principalment a la T1 del Prat, amb puntes de fins el 35% algun any i mínims del 10%.

L'informe també avalua el grau d'execució respecte el total pressupostat. La mitjana estatal és del 87%, mentre que Catalunya té un grau d'execució del 82%. Comunitats com Múrcia, Euskadi o la Rioja estan entre el 65 i el 75% d'execució, mentre que Castella-La Manxa, País Valencià, Aragó i Madrid estan entre el 112 i el 99%.

Sense independència, cada dia pitjor

Per tot això, l'estudi, elaborat pel cap del gabinet d'estudis econòmics i infraestructures de la Cambra, Joan Ramon Rovira, i Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica, conclou que l'ajust de la inversió de l'estat en infraestructures des del 2011 no ha seguit criteris vinculats al PIB, que Catalunya té algunes infraestructures a punt del col·lapse, sobretot carreteres i ferrocarrils, per la manca d'inversió, i que cal prioritzar els criteris d'eficiència econòmica i social a l'hora d'invertir en infraestructures. Per això, la Cambra demana que ja es vagin redactant nous projectes per tenir-los a punt en el moment que el pressupost permeti executar-los, per anar avançant feina.

Tot i que Miquel Valls ha dit que faria una valoració política de l'informe d'aquí uns dies, sí que ha recordat que el Ministeri de Foment ha tingut en aquests deu anys dos ministres de cadascun dels dos grans partits espanyols, Francisco Álvarez Cascos i Ana Pastor, del PP, i Magdalena Álvarez i José Blanco del PSOE. Respecte l'actual ministra, Ana Pastor, Valls ha valorat la bona sintonia amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, però ha lamentat que això no es tradueixi en compromisos concrets.

Per a Valls, la manca d'inversió frenarà el creixement de Catalunya a curt i mitjà termini, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona, i això impedirà que estiri del carro per sortir de la crisi econòmica de tot l'estat.
 
 

---

Notícies relacionades