Montserrat Guibernau: 'Una retallada de l'Estatut podria motivar que l'independentisme anés per davant de les agendes dels partits'
La catedràtica de la Queen Mary de Londres, experta en nacions sense Estat, assegura que des d'un punt de vista 'analític' a Madrid li convindria que 'una de les parts més riques d'Espanya estès ben contenta'
8
( 7 vots )
CarregantUna resolució sobre la constitucionalitat de l'Estatut que no respecti la voluntat dels catalans provocarà un 'augment de l'independentisme', segons la catedràtica de la Queen Mary University de Londres Montserrat Guibernau. Argumenta que una retallada de l'Estatut podria motivar que 'el projecte independentista anés per davant de les agendes dels partits polítics', incrementant així una tendència que ja es percep, segons ella, en l'organització de les consultes locals. Guibernau assegura que el respecte per les diverses nacions al Regne Unit i al Canadà 'facilita' la convivència, però que a Espanya es té 'fòbia' a admetre que Catalunya és una nació.
'No es vol reconèixer a ningú que no sigui Espanya mateixa com a nació perquè això s'entén com una amenaça a la integritat territorial i a la unitat d'Espanya', explica Guibernau en una entrevista amb l'ACN. Per aquesta catedràtica experta en nacions sense Estat, el cas català és diferent a l'escocès perquè Espanya i el Regne Unit són també països amb característiques diverses. 'La tradició democràtica de cada país, l'hàbit pel diàleg...totes aquests coses marquen maneres de fer', explica Guibernau, que sentencia que 'les opcions són molt més tancades i limitades' dins de l'estat espanyol. 'Les lleis que tenim a l'Estat espanyol diuen clarament que la funció de l'exèrcit és garantir la unitat d'Espanya', afegeix.
Tot i que no imagina la independència d'Escòcia a curt o mig termini, Guibernau defensa que si els escocesos votessin en un referèndum que volen separar-se del Regne Unit, Londres 'negociaria' i 'evidentment respectaria la decisió'. Una actitud que prediu que seria 'diferent' des d'Espanya com a conseqüència de la curta tradició democràtica de l'estat i de l'encara present record de la guerra civil i la dictadura.
Segons Guibernau, que el Regne Unit reconegui Escòcia i el País de Gal·les com a nacions, i el Canadà hagi fet el mateix amb el Québec, 'facilita' la 'integració i la convivència' dins d'aquests estats. En canvi, per Guibernau, actualment l'estat espanyol està fent un pas enrere pel que fa al 'desenvolupament democràtic' i 'les actituds respecte Catalunya', i la sentència de l'Estatut pot marcar un punt d'inflexió en els sentiments de pertinença de molts catalans.
'Una resolució que no respecti la voluntat dels catalans –expressada pacíficament i democràticament seguint les normes marcades per l'Estat- podria indubtablement radicalitzar i fer que creixi l'independentisme a Catalunya', explica Guibernau. La catedràtica de la Queen Mary de Londres assegura que des d'un punt de vista 'fred' i 'analític' seria molt més 'pràctic' per l'estat que 'una de les parts més riques d'Espanya estès ben contenta, ben satisfeta i es pogués desenvolupar', però que, en aquests moments 'creix la desconfiança' i no es construeixen 'ponts de confiança i de bona entesa' entre Catalunya i Espanya.
Imprimir
Enviar
Girona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat