Forces de seguretat espanyoles vulneren els drets humans
La Comissió d'Observació de Drets Humans elabora un informe que ho certifica després d'una setmana a la zona
Barcelona (ACN).- La Comissió d'Observació de Drets Humans (CODH) va realitzar del 3 al 6 de juliol una visita a la Ciutat Autònoma de Melilla per tal d'avaluar les vulneracions de drets humans que han denunciat les organitzacions locals al llarg d'aquest any. Les conclusions del treball de camp, que compta amb la participació d’experts catalans, s’han presentat en un informe que analitza les condicions de les fronteres i dels passos habilitats de Beni Ensar, del Barri Xinès, de Farhana i de Mariwari; del Centre d'Estada Temporal d'Estrangers de Melilla (CETI) i dels serveis sanitaris. El membre de la Coordinadora Estatal per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, Andrés García Barrio, ha destacat que "el què passa a Melilla està en una impunitat absoluta". Alhora, ha manifestat que "no és una responsabilitat únicament del govern del Marroc sinó també del govern espanyol, perquè si el govern marroquí està realitzant aquest tipus de polítiques de control migratori ho fa a través d'un acord amb la Unió Europea i amb l'estat espanyol i d'alguna manera aquests són responsables de supervisar que es respectin els drets humans".
L’altra cara d’EspanyaL'informe denúncia la violència de les forces auxiliars marroquines contra la població migrant -tortures, batudes, assetjament policial constant, entre altres- així com maltractaments per part de les forces de seguretat espanyoles, situades al perímetre de la frontera, que actuen agredint a les persones que intenten saltar la tanca i que, en alguns casos, arriben a utilitzar gasos lacrimògens. El document també denuncia la instal·lació d'una nova tanca amb concertines que posa en risc la integritat física i la vida de les persones que travessar-la. La CODH constata la devolució il·legal de 230 persones des del mes de març i afirma que "aquestes pràctiques no només són excepcionals sinó que s'han convertit en una pràctica normalitzada".
L'informe també alerta que el Centre d'Estància Temporal d'Estrangers de Melilla (CETI) es troba molt per sobre de la seva capacitat, amb 2.161 persones -segons dades d'ACNUR del mes de juny- quan la seva capacitat real és de 480 persones. La saturació comporta l'absència d'intimitat, de garantia i seguretat dels objectes personals, d'higiene i de protecció a les persones més vulnerables. Al mateix temps, la comissió denuncia una insuficiència dels serveis de traducció, deficiències en l'atenció psicològica i reproductiva i discriminacions per raó de procedència, sexe i orientació sexual.
L'informe finalment conclou que la lentitud del procés per demanar asil polític porta els estrangers a renunciar a aquest dret. Pel que fa els menors no acompanyats, els centres d'acollida prioritzen l'ordre i la seguretat per sobre de la protecció i l’educació i segons l'estudi, aquest enfocament pedagògic reverteix en el seu desenvolupament psicosocial, que en molts casos abandonen els centres d’acollida. Pel que a aquests aspectes, una membre del Grup Acció Comunitària, Irene Ruano, ha remarcat que "moltes de les persones que arriben a aquests centres buscant protecció perquè són discriminats per motius d'orientació sexual, de gènere o racials" es veuen obligades a "conviure en les mateixes condicions de què fugien"