directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 3 d'agost de 2021 12:25 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

T’estimo tant, encara que siguis idiota

La jungla del procés a quinze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Jordi Galí, Cristóbal Montoro, Núria Parlón, Francesc Valls, Manuel Valls i Miquel Valls.

Comentaris 12  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 10 vots )
carregant Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador. Després de mesos i mesos insultant els sobiranistes catalans molt fort, molt fort, el diari “El País” va començar aquesta setmana despatxant-se amb una enquesta interpretada a la seva manera, és a dir, amb una nova presa de pèl. Tot i que l’opció de la tercera via s’ensorra per moments i perd fins a un 12% dels seus suports respecte a la seva pròpia enquesta del maig (en només tres mesos!), el titular principal triat pel diari va ser: “la tercera via se afianza entre los catalanes”. I es que, darrerament, ens comprenen i estimen tant i tant, que ens diuen imbècils a cada pàgina de la secció de política. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Comparteix
   


Etiquetes

Galí, Jordi (catedràtic de la UPF).
Boicots d’amor.

Del dit i avisat (el desig, en el fons) al fet, de l'habitual pronòstic galàctic-catastròfic a l’acció concreta de boicot, ordenada des d'un despatx de la Moncloa o dels Ministerios. Un capteniment, el del Gobierno i els nacionalistes espanyols envers el procés català certament contradictori. Perquè, anem a veure, si el futur de Catalunya dins l'euro en cas d'independència és tan i tan segur que va al desastre, què té de tan nefast que un sobiranista tingui influència com a director d'investigació del Banc Central Europeu?Si quedarem aïllats del món mundial, fora de la galàxia, perquè cal evitar a tota costa que ens aproximem a l'Organització Internacional de la Francofonia? Esforçar-se tant per fer el més aspre possible l'escenari internacional d'una Catalunya independent, no és una manera de demostrar que és conseqüència directa de la simple voluntat d'Espanya?
 
Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda espanyol).
“Libertad para Madrid”

Se’ls ha anat la mà: els nous “comptes territorialitzats”avalats pel govern espanyol no són més que una barroera operació de centripetació de la despesa realment feta a la capital de l’Estat, presentada de manera tan maldestra que gairebé ningú se la creurà des de Catalunya. La patètica atribució a Madrid d’un dèficit fiscal que, suposadament, dobla el del Principat, va provocar durant tot el dia autèntica hilaritat a les xarxes socials. El resultat, esperpèntic: l’Espanya perifèrica els roba i, per tant, cal suposar, ja no els costaria res de concedir-nos el concert econòmic. I més enllà de la fumera, els fets: a Barcelona, dimarts, davant d’un Cercle d’Economia posat de genolls, el ministre va dir a la cara, amb la seva gràcia habitual, que el govern espanyol no pensa llançar als de la tercera via ni una trista molla de pa. Ni tites-tites.
 
Parlón, Núria(vicepresidenta del PSc).
Però què Consulta?

La nova adjunta de Miquel Iceta, superat el vertigen que la va fer sortir corrents, ha tornat als mitjans aquests dies per difondre la "nova" línia d'acció política de la direcció socialista, renovada amb gent com araBalmón, Rangel i Sala. Diu l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet que cal fer "una Consulta" perquè així ho volen el 80% dels catalans. Que ells s'han mogut (mooolt) i han proposat una pregunta concreta (que, per cert, ah caram, ara mateix no és ni legal ni acordada!). "Una Consulta", així, sense més. Sabeu què: jo també tinc la meva proposta de pregunta per a "una Consulta": la paella, amb sofregit de ceba on sense? Canvien les cares (algunes) i la presa de pèl és idèntica. La gent demana multitudinàriament al carrer expressar l'opinió sobre la independència i el PSOE no admet ni una trista Consulta unicornista sobre la tercera via.
 
Valls, Francesc(sotsdirector d’El País Cataluña).
Explicar o canviar la realitat.

Quan, amb el pas de no gaire temps, la qualitat democràtica del país i el benestar dels nostres ciutadans millorin substancialment, el procés d'independència serà objecte d'atenció a les facultats de ciències polítiques, socials i de comunicació. El que veiem als mitjans darrerament és espectacular. Ni el més mínim respecte a les formes. Fa massa temps que molts es neguen obertament a publicar el que passa i han decidit centrar-se gairebé en exclusiva a comunicar què és el que els agradaria que passés. La giragonsa comunicativa d'El País a la seva darrera enquesta sobre Catalunya va ser impressionant, tot presentant l'auge independentista com una mena de crida nacional a favor de la tercera via. Obligar la gent a trencar-se la cara cada dia contra la realitat d'una manera tan flagrant té el seu risc: la mateixa enquesta reflectia l'ensorrament de la campanya de la por.
 
Valls, Manuel (primer ministre de la República Francesa).
Una carpeta dalt de tot.

Aquesta setmana, amb la Consulta del 9-N a menys de quatre mesosvista, s’han esberlat tabús; el primer,la lletania que la qüestió catalana era només un problema intern espanyol. Coherent, coherent, Merkel, nascuda a la RDA, ens va alliçonar sobre el respecte a la integritat territorial dels estats. Tot seguit, modificant el discurs previst, Hollande ens va situar, davant Felip VI, com un fet regional que vol esdevenir nacional: error, som una comunitat política que vol recuperar/exercir la sobirania. Per cert, que en la seva pèrdua de fa 300 anys els francesos van tenir un paper destacat. Finalment, a Madrid, Manuel Valls ha reblat el clau. L’important: ja som a primera línia, saben que anem de veres; amb nosaltres, la força de la democràcia i (aquí la clau veritable) un deute descomunal que alemanys i francesos, principals creditors d’Espanya, no voldran menjar-se amb patates.
 
Valls, Miquel (president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona).
Quin futurvolem.

Està molt bé que el primer ministre francès ens alerti de les conseqüències econòmiques de la nostra tria democràtica lliure. També, però, cal tenir en compte què ens espera si ens quedem, tal i com acostuma a ponderar en Xavier Sala i Martín. Si no marxem, no només també haurem de pagar (més) deute espanyol, sinó que continuarem sotmesos al règim colonial que ens aplica la metròpoli i que lesiona la nostra economia i benestar col·lectiu. Aquest dijous el president de la Cambra n’exposava les dades: entre 2009 i 2014, la inversió estatal a Catalunya ha caigut d’un 71% i en la darrera dècada s’ha reduït a la meitat. Una “retallada” que, com tantes altres, ha estat aquí del doble que a la mitjana de la resta de comunitats autònomes. Vaja, per federar-se a sobre.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.





Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#12
jaume fletxa Barcelona (Barcelonès)
28 de juliol de 2014, 13.24 h

Gràcies per la foto! Cal dir que no us ha costat gaire trobar en aqust element una expressió tan viva del seu tarannà.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#11
Miguel Romualdo fletxa Dpto.Comercial TECNOTAPI www.ventadetela.com nuevastapicerias@gmail.com 655801497
28 de juliol de 2014, 13.00 h





#10 Bueno, la verdad es que pedos, lo que se dice pedos, ... me los tiro a todas horas y en todas partes, por eso mis amigos huyen al verme y se esconden en los bares o detrás de un periódico abierto o debajo de los coches.

Y a mi me da pena y me causa una rabia imponente

Qué culpa tengo yo de los desarreglos de mi parato dijestibo, eing? eing? disisme, que curpa, eing?





Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#10
28 de juliol de 2014, 12.41 h

-otras veces, me gusta irme después de comer a los bares de los pueblos y ciudades que visito, siempre que vengo de vacaciones o fin de semana, o escapadas a cataluña, y me gusta mucho entrar en sus bares y tirarme pedos disimuladamente, y pongo aquello de grana y oro, luego me quito a un lado, o me pongo a jugar en las tragaperras, que claro está, se encuentran en el otro extremo de donde yo estaba y me peí. Hay que ver la cara de los butifarras cuando me peo en su puta cara, pedos silenci... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#9
Estoy Sumado (Mensajes Para Los Restados) fletxa Vallès Occidental (nos vamos acercando)
27 de juliol de 2014, 14.55 h

Creo que el informe de la Cambra de Navegació i Indústria de Barcelona, expuesto por el Sr Miquel Valls lo dice todo, por lo tanto cuanto antes salgamos de esta nefasta realidad española, mucho mejor para todos.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#8
27 de juliol de 2014, 12.02 h



#7 El pacto del SINVERGÜENZA és el que fas tu, Anacleto Flatulencio Aragoneses, amb la teva pròpia consciència, reprimint-la talcom et varen ensenyar a l'acadèmia de Baeza.

Ara ja reconeixes "aunque fuera cierta la herencia" ... si no fessis fàstic, faries riure, pallasso.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
27 de juliol de 2014, 11.46 h

El pacto de la vergüenza. Pujol pactó con Mas la confesión al publicarse sus cuentas en Andorra. Diseñaron la dimisión de Oriol y el comunicado del viernes
Pero lo más grave, y lo que acabará de destruirle, es que tampoco anteayer dijo toda la verdad, ni siquiera su parte más significativa. Suponiendo que sea cierta la historia de la herencia de su padre, el grueso de lo que a los Pujol les han encontrado en el extranjero, y lo que les irán encontrando, corresponde a las comisiones qu... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
Anna Cris fletxa Catalun ya
27 de juliol de 2014, 11.14 h

Aquest mig homenet, que no dóna la talla amb res, ja s'ha vist el que és...un trampós triler professional que ja no el pot creure ningú..s'hauris de donar vergonya.. fastigos gnomo, que ja li estan creixen les orelles...apa home, ves a cambiarte els bolquers.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Emili fletxa Terrassa
27 de juliol de 2014, 10.11 h

NOSALTRES A LA NOSTRA FITA, TENIM PRESSA ! !*! !


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
Synera fletxa Barcelona
27 de juliol de 2014, 09.05 h

DUI. DUI. DUI. DUI. DUI. DUI
(Als USA als hi va anar molt bé)

FETS:

I) Dictamen de la Cort Internacional de Justícia de 22 de juliol de 2010:

- Declarem que no hi ha cap norma en el dret internacional que prohibeixi o estigui en contra de les declaracions unilaterals d’independència

- Declarem que quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble part d’aquest estat, preval sempre la voluntat democràtica d’aquest p... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
27 de juliol de 2014, 08.59 h



#2 MINTIRAAAAA !!!!!

. . . hics ! . . .

BINTIRA BODRIDAAAAAAA !!!! ... hics! hics! hics!! ...

Cho solo bebo agua del Garmen, hics! guando be siendo bal hics! y me bareo hics! hics!!




Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
Casado ens ha explicat que aquí no es parla català. Deu ser que es parla palmomallorquí
Ramon Boixet Ramon Boixet
Intocable monarquia
Jordi Aviñó
Les millors cales de la Costa Brava

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.