La CUP de Girona demana a l'ajuntament la retirada del monòlit franquista d'un carrer ! directe!cat

Política

Última actualització Dimarts, 18 de maig de 2010 13:02 h

La CUP de Girona demana a l'ajuntament la retirada del monòlit franquista d'un carrer

La formació ho exigeix públicament i presentarà una moció al proper ple municipal

( 1 vot )

Carregant

La CUP de Girona demanarà a través d'una moció en el proper ple municipal a l'Ajuntament de Girona que retiri el monòlit franquista adossat en una casa del carrer Heroïnes de Santa Bàrbara i que està dedicat a Pere Coma Ysern. Aquest personatge va ser la primera víctima del bàndol franquista durant la Guerra del 1936-39 a la ciutat. La formació considera que el tripartit municipal no hi ha parat atenció 'per deixadesa i manca de voluntat política'. L'acció dels independentistes busca al seu entendre preservar la dignitat de les persones que van patir la dictadura franquista.

Monòlit situat al carrer Heroïnes de Santa Bàrbara © AG

Comparteix

URL curta

Etiquetes

CUP, franquisme, Girona, monuments

La CUP considera 'inacceptable' que 35 anys després del final del règim franquista cap dels governs municipals hagi decidit a retirar el monòlit. Segons el portaveu Jordi Navarro, aquest 'és un monument en un carrer estret, poc transitat, però potser cal recordar a ERC, a ICVi al PSC que el barri de Vista Alegre també són part de Girona. L'Ajuntament ha de governar per a tothom', ha dit Navarro. La CUP per la seva banda exigeix al tripartit que assumeixi responsabilitats i decideixi, finalment, retirar el monument, de tal manera que 'no s'ofengui la dignitat d'aquells que van veure coartada la seva llibertat o van perdre la vida a causa de la Dictadura'.

 Segons els independentistes tal i com es troba actualment el monòlit, sense cap tipus de context explicatiu, la inscripció dóna a entendre una resistència honrosa de Coma Ysern davant de les forces republicanes. Per contra, la CUP creu que qualsevol vestigi del franquisme que hagi de mantenir-se inevitablement a la via pública hauria de rebre un tractament historiogràfic actualitzat, que contextualitzi la Dictadura franquista com un règim opressor.

 En suport a la reivindicació de retirar el monòlit hi concorre la disposició de la Llei de la Memòria Històrica espanyola (2007), que estableix que 'escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación personal o colectiva del levantamiento militar, de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura deberán ser retiradas de los edificios y espacios públicos'. La formació entén que com que en aquest cas no s'hi aprecien excepcions pel seu valor estructural o artístic, la retirada s'ha de fer efectiva; 'No té cap valor artístic, tampoc estructural, ja que, amb una maça, es podria repicar fàcilment sense causar danys a l'edifici. L'única oposició, hipotèticament, que podria trobar-hi l'ajuntament és la dels propietaris de l’habitatge on es troba adossat el monòlit, i en aquest cas caldria que s'hi entrés en negociacions. Però no s'han fet mai passos en aquest sentit', ha explicat Navarro. La CUP presentarà una moció al proper ple municipal en què es demanarà la retirada del monòlit.

 Pere Coma Ysern
 El monument ret homenatge a Pere Coma Ysern, un personatge reaccionari de la Girona d'abans de la guerra que vivia a la mateixa casa del carrer Heroïnes de Santa Bàrbara on avui hi ha el monòlit. En el marc de l'alçament militar contra la República i el seu fracàs a Catalunya, Coma Ysern es va atrinxerar a casa seva i des d'una de les finestres del primer pis va començar a disparar. Així es reconeixia en una crònica de la inauguració del monument que fou publicada al diari El Pirineo el 8 de gener del 1940: [...] desde una ventana del primer piso tuvo a raya una legión de milicianos y guardas de asalto [...]. Després d'un dia sencer d'intercanvi de trets, el de 20 de juliol del 1936 aquest home va ser abatut pels Guardes d'Assalt, comandats pel sergent Grau. A partir de llavors Coma Ysern -conegut en el martirologi franquista com a 'Pere Jan'- seria objecte d'homenatges. El primer s'esdevingué amb la col·locació d'aquest monòlit, que originalment era exempt però que uns anys més tard fou adossat a la paret, tal i com encara es conserva actualment. La seva inauguració tingué lloc el 7 de gener del 1940, i fou una iniciativa de la Hermandad de Caballeros y Damas de España i de la Benemérita Hermandad de Cautivos por España. Segons les cròniques, hi assistiren moltes autoritats locals del règim.

D'altres casos a Girona i a l'entorn
Aquest no és l'únic elements franquista que encara pot observar-se a la ciutat. Entre d'altres, la CUP denuncia la permanència de l'àliga franquista de grans dimensions adosada al Pont Major, visible des de la benzinera d'aquest barri o des del passeig que voreja el Ter. Tipològicament semblant al el monòlit del carrer Heroïnes, a la carretera de Canet d'Adri també s'hi troba un monument franquista, dedicat a Joaquim Roquet-Jalmar i Oms.