Política Última actualització Dimarts, 29 de juliol de 2014 05:00 h

Ja tenim Llibre Blanc de la independència

El CATN ha lliurat al Govern el 8 últims informes que formaran part del llibre blanc de la transició nacional que el Govern calcula que estarà enllestit el mes de setembre.

(ACN).- El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha quantificat al voltant dels 4.500 milions d'euros al mes el cost d'una independència de Catalunya no pactada amb l'estat, una dada que inclouria les despeses per a Seguretat Social, nòmines de funcionaris, pensions, atur i despeses corrents. Preveient que l'agència tributària pròpia no funcionaria encara a ple rendiment, el diners per fer-hi front s'haurien d'aconseguir a través de préstecs a les entitats financeres o emetent deute, bons o bons bescanviables per impostos. A la llarga, però el CATN albira un guany fiscal d'11.600 milions i preveu que un possible boicot comercial espanyol podria reduir entre un 1 i un 2% el PIB català.

Així ho recull el divuitè i últim informe que el CATN ha presentat aquest dilluns al costat del conseller de la Presidència, Francesc Homs. El president del CATN ha explicat que "durant els primers mesos" després de la creació d'un eventual estat català i tenint en compte que "l'administració tributària no estaria en ple rendiment", en un període "breu i transitori" la recaptació d'impostos podria "no ser la de velocitat de creuer". Si la independència de Catalunya es fa en col·laboració amb l'estat espanyol, no hi hauria "massa problemes", ha apuntat Pi-Sunyer. Ara bé, si no és pactada, "per garantir el funcionament normal de la Generalitat i la Seguretat Social" farien falta "uns 4.500 milions d'euros mensuals", ha admès.
 
Per fer-hi front, el CATN proposa fonts de finançament com les entitats bancaries o el deute públic per assumir per una banda les despeses no financeres de la Generalitat -uns 2.000 o 2.500 milions d'euros mensuals per funcionar "amb normalitat-, així com les necessitats econòmiques derivades de les noves competències, que d'entrada, segons el CATN, caldria cobrir "de forma immediata" les de Seguretat Social.
 
Serien uns 2.500 de més, que sumats als anteriors enfilen la forquilla de finançament mensual en cas d'independència no pactada amb l'estat entre els 4.500 i 5.000 milions d'euros al mes. Les vies per fer-hi front són, de forma "transitòria", "demanar préstecs a les entitats financeres catalanes, emetre deute públic per part del Banc Central de Catalunya, emetre bons per tal que es subscrivissin els ciutadans i emetre bons bescanviables per imposts pendents de meritar amb l'objectiu d'anticipar els recursos fiscals dels ciutadans catalans". Per tot plegat conclou el text: "la Generalitat seria plenament viable fiscalment i financerament després de la independència de Catalunya, malgrat hagués d'assumir noves competències".
 
Un guany fiscal d'11.591 milions d'euros
 
Viver Pi-Sunyer ha explicat que, partint de la base de les balances fiscals publicades el 2011 i tenint en compte que recullen despeses de l'estat que hauria d'assumir una Catalunya independent, com "defensa i política exterior", el resultat de despeses i ingressos addicionals -calculats la majoria per mètode de flux monetari, segons el CATN- s'obté un guany fiscal de 5.810 milions d'euros a què caldria "sumar 7.184 milions" més que es "deixarien de participar en l'amortització del deute que suposa el dèficit pressupostaris de l'Estat espanyol". "Si la càrrega del deute es deixa d'assumir, es pot comptabilitzar com un benefici". A la suma d'aquests dos conceptes se li ha de restar els 1.400 milions que costaria entrar a la UE, de manera que el guany fiscal final se situaria als 11.591 milions d'euros, un 5,95% del PIB.
 
El CATN conclou que malgrat les "restriccions" de què parteix, creu que la xifra és "una bona aproximació del guany fiscal que produiria la independència a Catalunya per a la hisenda de la Generalitat" de manera que aquests nous ingressos i despeses s'afegirien a un pressupost que ara és "deficitari" i que podria tenir "superàvit".
 
L'efecte del possible boicot comercial, un 1-2% del PIB
 
Carles Viver Pi-Sunyer ha explicat també la tendència exportadora al mercat espanyol s'ha abaixat al voltant del 43% i ha apuntat que les conseqüències en cas d'independència serien "radicalment diferents" al 20% de caiguda del PIB català que va pronosticar el ministres d'Afers Estrangers, Jose Manuel Garcia Margallo.
 
"En un escenari molt exigent", ha avisat d'entrada, que el decrement del PIB "podria repercutir entre un 1 i un 2%" si hi hagués boicot comercial als productes catalans. Es tractaria també d'un caiguda "transitòria" perquè els boicots comercials "no s'allarguen en el temps". La caiguda, a més, "seria molt fàcilment compensable amb els ingressos addicionals que tindria el nou estat català, que triplicarien les pèrdues que pogués suposar el boicot transitori".
 
Una Seguretat Social viable
 
"La seguretat social catalana estaria, sens dubte, en millors condicions per fer front a les pensions i a les prestacions per desocupació". Aquesta és la conclusió a la que arriba l'informe que el CATN ha centrat en la seguretat social catalana. Una estructura que hauria de comptar amb 4.000 treballadors, molts dels quals ja estan treballant actualment a l'administració de l'Estat, i que tindria un cost de manteniment d'uns 130 milions anuals.
 
Pi-Sunyer ha analitzat les xifres comparades entre el saldo català i el de la resta de l'estat pel que fa a les prestacions de la Seguretat Social. Així, mentre que Catalunya va obtenir un superàvit entre el 1997 i el 2008, la resta de l'Estat només va estar en números verds entre el 2003 i el 2007. Pel que fa al dèficit dels darrers anys, Pi-Sunyer ha destacat que en el cas català ha estat menor. El 2010, per exemple, l'Estat va tenir un dèficit del 25%, mentre que el de Catalunya va ser del 8,6%. Segons el CATN, si Catalunya hagués estat independent entre el 2006 i el 2011 hagués tingut un superàvit en la Seguretat Social d'11.200 milions d'euros.
 
Hi hauria dues vies de finançament de la seguretat social catalana. La primera vindria a partir dels pressupostos de la Generalitat. La segona, s'obtindria el fons de reserva de la seguretat social espanyola, que el 2013 assolia els 53.744 milions d'euros. El Consell interpreta que una part d'aquests recursos anirien a parar a les arques de la Generalitat i més tenint en compte que les aportacions dels ciutadans catalans han estat de les més altes de l'Estat.
 
Els últims 8 informes el CATN
 
En total, el CATN ha lliurat al Govern 8 informes, els últims que s'havia compromès a elaborar. Tots ells formaran part del llibre blanc de la transició nacional que el Govern calcula que estarà enllestit el mes de setembre. Seguretat Social; relacions comercials amb Espanya; i viabilitat fiscal i financera d'una Catalunya independent -explicats anteriorment-, però també el poder judicial i l'Administració de justícia, la integració a la comunitat internacional; les autoritats reguladores i de la competència i estructures administratives exigides per la UE; la successió d'ordenaments i administracions; i la seguretat interna i internacional de Catalunya.
 
Sobre seguretat, el CATN no es posiciona sobre la necessitat de disposar d'un exèrcit propi -decisió que s'haurà de prendre en una hipotètica constitució catalana- i es limita a parlar dels models de seguretat interna. En tot cas, apunta que hi ha dues possibles opcions en cas de decidir no disposar d'un exèrcit propi: ampliar les funcions dels Mossos d'Esquadra, fent que assumeixi funcions de seguretat externa i/o defensa, militaritzant una part del cos; o crear una guàrdia nacional, amb funcions de seguretat, de gestió d'emergències i de defensa.
 
Pel que fa a les autoritats de regulació, el Consell Assessor conclou que la UE exigeix la creació d'autoritats en 5 àmbits: telecomunicacions, transport ferroviari, servei postal, residus nuclears i sistema financer, i que a banda d'aquests àmbits s'haurà de reforçar l'autoritat catalana de la competència, almenys en un primer moment.
 
El TSJC hauria de ser el tribunal que assumís les competències que ara mantenen el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional i els jutjats centrals. Per fer-ho, el CATN proposa la creació de noves places de jutges, fiscals i magistrats i la consolidació d'un sistema àgil de suplències. Pel que fa als òrgans judicials de govern, Pi-Sunyer ha explicat que fins que no quedi consolidat el nou sistema judicial català, no seria una bona idea replicar el Consell General del Poder Judicial, sinó que es podria atorgar més poder de decisió a la comissió mixta formada per la direcció del TSJC i la Generalitat. El president del TSJC tindria vot de qualitat i hi hauria un nombre paritari de membres entre les dues institucions.
 
El trànsit entre l'ordenament espanyol vigent i l'ordenament jurídic català -que es posa en funcionament amb la independència- és una qüestió especialment important, per evitar "llacunes" en el sistema legislatiu. El CATN proposa establir una clàusula de revisió de les normes espanyoles i anar adaptant-les progressivament al nou ordenament català.
 
Per últim, l'informe sobre Integració a la comunitat internacional recull que Catalunya podria "succeir" l'estat espanyol en els tractats signats perquè de facto ja s'apliquen a la Catalunya dins de l'estat espanyol o bé, ratificar-los "de bell nou". Per entrar en organitzacions internacionals, el CATN preveu tenir en compte la "transcendència pràctica" de ser en espais intergovernamentals com l'FMI o la "simbòlica" del Consell d'Europa així com la dificultat d'aconseguir el suport mínim per accedir-hi.