Política Última actualització Dissabte, 2 d'agost de 2014 05:00 h

Benvinguts a la República de la majoria

La jungla del procés a catorze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Francesc-Marc Álvaro, Lluís Bassets, Josep Borrell, Miguel Ferre, Carme Forcadell i Artur Mas.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Barra descomunal. Hem viscut aquests dies (i espereu) l’intent d’aprofitar la tètrica confessió de l’exmolt honorable per contaminar el procés. L’argumentari, de jutjat de guàrdia. Un atemptat continuat contra les fronteres naturals del sentit comú. Fins i tot s’ha afirmat que Jordi Pujol havia inventat el sobiranisme per garantir-se la impunitat; i que què passaria amb una Agència Tributària Catalana. És com si la seva llarga presidència de 23 anys no s’hagués desenvolupat precisament sota els paràmetres pactats de l’autonomisme de la Constitució espanyola de 1978. Al fet objectiu d’un evasió fiscal de 34 anys sota la Hisenda espanyola (enmig d’un xantatge, des de quan?), hi posen la hipotètica complacència d’un fisc català que encara no existeix. De traca. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

 Álvaro, Francesc-Marc(periodista).
Llegir per entendre.
Durant setmana, tan accidentada, ha estat un plaer seguir-li les reflexions als mitjans i als seus espais a la xarxa. Com les d’en Vicent Sanchís, Toni Aira o Francesc Abad. És prou conegut, es tracta d’un dels experts en CiU i en Jordi Pujol de més prestigi. Amb Josep Antoni Duran i Lleida i altres desenes d’opinadors ha coincidit a situar-se al bell mig, a la recerca de la centralitat: ni l’afer Pujol acaba amb el procés, ni deixarà de tenir-hi conseqüències rellevants. Com sempre, digueu-me eufòric, però a mi em sembla que, per descomptat que en tindrà, però per fer encara més clara la inviabilitat de l’era autonomista que mor i per accentuar exponencialment el desig de canvi en la societat catalana. També, per cert, per accentuar la nostra autoexigència en la construcció d’un nou estat que respongui als interessos de la majoria.
 
Bassets, Lluís(director adjunt d’El País).
Si us plau, si us plau, que afecti al procés.
Des dels rengles del dependentisme, articles com el d’en Bassets han servit de contrapunt. No cal dir que l’antipujolisme històric ha salivat amb la caiguda d’un dels grans mites del catalanisme autonomista del segle XX. Després de menystenir el desig potentíssim de canvi del sobiranisme, que abasta una majoria social encara més gran que aquell, farta de la humiliació política i moral que implica el sotmetiment al sistema de 1978, en Bassets no es talla a l’hora de negar l’acció injustificable del Ministeri de l’Interior al servei de l’enderrocament polític del president Mas; argumenta que ara s’ha demostrat que una part de la informació del famós informe de la UDEF era certa... I, justament, això és potser encara més greu: des de quan l’Estat espanyol disposava d’informació per fer xantatge a l’exmolt honorable?
 
Borrell, Josep (exministre socialista espanyol).
Reforços agres.
Aquesta setmana les desenes de socis de Societat Civil Catalana han presentat els actes pensats per contraprogramar la gran mobilització sobiranista al voltant de l’11-S. Resum: manifestació cruel d’impotència. Ni els recursos de l’establishment, ni els fons resevats poden fabricar del no res una mobilització de cartró pedra. Tan fàcil que seria organitzar un gran acte paral·lel, amb la sotsdegelada Llanos de Luna, la Guàrdia Civil i el capità general, en memòria del seu heroi, el duc de Berwick. A més, per al dijous següent a la Diada, coincidint amb el referèndum escocès i amb el tricentenari de la capitulació de Cardona, darrer bastió de la resistència catalana el 1714, anuncien una conferència a Lleida de Josep Borrell: certament, si el que es pretèn és associar la seva entitat a l’agror concentrada i la xuleria condescendent, la tria no podria ser més perfecta.
 
Ferre, Miguel (secretari d’Estat d’Hisenda del govern espanyol).
No som espanyols.
Després que la setmana passada (i l’altra, i l’altra) el ministre Montoro li digués a la cara (amb la seva gràcia habitual) al nostre establishment, el seu segon ha tornat a manifestar ara que el nou sistema de finançament, el que fa set mesos que hauria d’haver entrat en vigor, continuarà desat al calaix dels mals endreços. L’argumentació m’ha semblat deliciosa. D’aquelles que traeixen el subsconscient. Ells s’esforcen i cal que dir que ho aconsegueixen gairebé a diari, pero resulta difícil expressar d’una manera més gràfica la seva desconnexió mental amb els nostres interessos. Diu el secretari d'Estat que no imagina "cap comunitat autònoma renunciant a part del seu finançament per donar-n'hi a una altra". És a dir, no li passa pel cap que ningú pugui acceptar justament el que ells exigeixen a Catalunya des de fa 35 anys.
 
Forcadell, Carme(presidenta de l’ANC).
Reflexes perfectes.
M’ha encantat la reacció. De totes les que he escoltat aquests dies d’intens trasbals dels esperits, potser la més intel·ligent, agafant la pilota de cop al bot per tornar-la el més ràpid possible al terreny contrari. Davant una sotragada com aquesta, l’autèntica societat civil catalana és potser la incògnita: com encaixarà l’immens cop de maça (un altre, i van tants!) de desconfiança cap als representants públics que ha suposat l’hara-kiri del president Pujol. Forcadell contribueix a desmuntar la campanya dependentista al respecte en qualificar-ho sense dubte de “bona notícia” i en manifestar el desig que, en aquesta fase de guerra total on som, surti tot, absolutament tot. Perquè no som millors que ningú i cal que fem net, de veritat, a fons, si volem fer veritablement atractiva la nostra aposta per un nou país.
 
Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Gran victòria en camp contrari.
Deprés de la dura compareixença pública de dimarts per comunicar la defenestració del seu pare polític, a l’establishment dependentista català la trobada entre Mariano Rajoy i el president Mas de dimecres li ha esclatat a la cara. Es tractava sobretot de marejar la perdiu i, si era possible, retratar el dirigent català com un forassenyat irreflexiu i enrocat. I el resultat ha estat exactament el contrari. Pausat en les formes però ferm en el contingut, Mas ha presentat 23 mesures concretes a negociar, però ha deixat ben clar que la Consulta del 9-N va endavant, si no hi ha acord, amb el suport de la legalitat catalana. Un pas endavant que referma que aquell dia sí, i tant, que votarem. Només la Guàrdia Civil i l’exèrcit podran impedir-ho. I aleshores, sí, ja haurem guanyat.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.>

---

Notícies relacionades