UDC, ICV-EUiA i Guanyem: tant sols ens serveix el #SíSí
Els tres partits tenen pànic a definir el vot davant el 9N, però la seva covardia perjudica a la majoria de catalans, retarda i debilita el procés, i davant l’ofec d’Espanya ja no ens queda temps
Què fa que els tres partits d’ideologies diferents es neguin a fer públic el posicionament del partit a menys de 100 dies del 9N? Com és possible que lideratges tant forts i importants com Duran i Lleida, Camats o Herrera i, sobretot, una líder del moviment veïnal com Ada Colau perdin els papers davant la demanda que es decideixin entre el #SíSí o el #Síno? Com és possible que davant els incompliments d’Espanya, el joc brut constant i davant la negativa de qualsevol tercera via, aquests tres partits no vulguin mullar-se davant la demanda més gran i transcendent que la societat catalana?
UDC, un partit en risc per culpa d’un líder sota mínimsDuran i Lleida aboca a l’històric partit de Carrasco i Formiguera a una crisi sense precedents, la majoria de la militància de base, i fins i tot alguns dirigents, no entenen com tarden tant a definir el vot, i més tenint en compte que l’anomenada tercera via no solament és morta sinó que ha estat enterrada definitivament per Rajoy i pel nou líder del PSOE. Però Duran és resisteix a ser un polític normal i en un intent desesperat s’inventa un nou moviment d’arrel socials, què més social que respondre a la demanda de la majoria dels ciutadans de Catalunya?
Camats i Herrera, nous lideratges que porten camí de carregar-se el llegat de l’històric PSUC
Malgrat la creixent demanda del sector sobiranista de la coalició que demana als seus dirigents que parlin clar i es defineixin pel #sísí d’una vegada per totes, els seus dirigents fan oïdes sordes a la demanda i s’entesten en un greu error estratègic de lliurar el PSUC i l’actual ICV-EUiA al moviment mediàtic de Guanyem d’Ada Colau, el que també està provocant tensions per la manca de autoestima que mostra l’actual direcció. Camats i Herrera s’equivoquen i estant fen un mal favor a la ciutadania d’aquest país, la seva indefinició ens allarga el patiment i fa que Duran també allargui el procés de decisió.
Guanyem un moviment que diu no ser partit tradicional, però que va camí de ser vella política abans de començar
Ada Colau, Asens o Subirats pensaven que la vella política no faria mal a un moviment teòricament nou, modern, participatiu i sota els auspicis de Podemos/Podem de Pablo Iglesias, i resulta que han vist com la gent no s’ho empassa i exigeix veritables noves maneres de fer política, la seva felicitat per la profusió mediàtica del moviment ha durat ben poc al comprovar com les mateixes xarxes socials que els han portat a ser uns líders els poden acabar enfonsant.
#SíSí o ser més vella política
Guanyem i els seus líder tenen també el mateix problema que la vella política, tenen pànic a la participació de veritat i si aquesta participació et porta a definir-te sobre el dret a decidir el problema és encara més greu. Guanyem és un moviment mediàtic que no pot existir sense una Ada Colau que és víctima del seu propi moviment, incapaç de afrontar la discussió de sí és millor la independència de Catalunya o no. Sense definir-se no poden aspirar a governar la capital del futur nou país.