Cultura Última actualització Dissabte, 9 d'agost de 2014 11:35 h

Espanya ens deixa sense biblioteques

Posa en perill el model català al aplicar malament una directiva europea sobre drets d’autor

Barcelona (ACN).- Les biblioteques públiques, excepte les dels municipis que no arribin als 5.000 habitants, hauran de pagar un cànon per cada llibre que deixin en préstec en concepte de drets d'autor. Una mesura del govern espanyol que té el seu origen en una directiva de la UE i que preveu que siguin "les entitats municipalistes les que se'n facin càrrec". En una entrevista a l'ACN, la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll, ha assegurat que estaran "en peu de guerra per mirar que es gestioni de la forma més acurada" i ha criticat que afectarà els pressupostos municipals. Fenoll ha anunciat que el Govern demanarà al Ministeri de Cultura que assumeixi aquest cànon a les biblioteques.

Sense avis i amb nocturnitat el Govern espanyol aplica malament la directiva europea per perjudicar la llengua catalana

El govern espanyol va aprovar aquest decret el passat 18 de juliol i s'havia de començar a aplicar als primers d'agost. "El sector bibliotecari pensa que és interessant arribar a un acord per establir un cànon i compensar el préstec als autors", ha assenyalat, al temps que ha apuntat que l'important "serà arribar a un acord que no vagi en detriment dels pressupostos de les biblioteques i que sigui cobert per l'administració que més pugui o li sigui més fàcil pagar". En aquest sentit, ha declarat que de moment el decret contempla que se'n facin càrrec les entitats municipalistes. 

Cada dia amb Espanya una punyalada contra Catalunya

Fenoll ha lamentat que la decisió està pressa i que estan poc informats. "Ara s'estudia com es vehicularà i qui recollirà les dades per calcular els imports perquè el decret contempla tres variables". Els centres hauran de pagar 5 cèntims per cada usuari, 16 per cada obra adquirida per la biblioteca i, a partir del 2016, 0,4 cèntims cada cop que es presti un llibre. La Generalitat calcula que unes 300 biblioteques se'n veuran afectades i hauran d'aportar les seves dades i fer un càlcul anual i "serà complicat. Sóc més partidària que això ho regulés el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) i el Ministeri de Cultura i s'apliquessin unes taxes planes acordades amb les associacions d'autors perquè no fos tan difícil el càlcul any per any". 

Amb Espanya la cultura catalana està amenaçada de mort

Fenoll ha indicat que estan conformes en què s'ha d'arribar a un cànon que compensi pel préstec perquè s'incomplia una Directiva Europa, però "s'ha de fer de forma ajustada i que no repercuteixi en contra de les biblioteques i que aquestes puguin comprar tot el necessari i que es gestioni d'una forma el més eficient possible". 

En aquest context, ha alertat que estaran "en peu de guerra per mirar que es gestioni de la forma més acurada possible". Davant les dificultats de la mesura creu que "no es podrà implantar d'avui per demà", però que a poc a poc "sí servirà per començar a donar passos". Fenoll ha declarat que demanaran des del Departament de Cultura que "ho intenti assumir el Ministeri de Cultura" perquè "fa uns quants anys que no dota de pressupost directe per compra de fons a les biblioteques" i d'aquesta forma "ajudarien a les biblioteques". 

Fenoll ha lamentat la desinformació que s'està patint perquè la mesura "s'ha aprovat sense avisar un 1 d'agost". De fet, ha explicat que els bibliotecaris demanen més informació i els escriptors alguns se'n mostren favorables i altres contraris. Ha destacat que a partir d'ara caldrà un treball amb societats d'autors. 

"L'últim que voldríem és que els usuaris paguessin directament"

Preguntada per si aquest cànon pot afectar d'alguna forma als usuaris, ha dit que no directament. "L'últim que voldríem és que els usuaris paguessin directament pel préstec i pel col·lectiu bibliotecari és totalment inviable, però aquests diners són públics i sortiran d'alguna administració. Estem intentant lluitar perquè les quantitats siguin justes i no vagin en detriment dels pressupostos municipals". 

Sobre si aquestes mesures obren la porta a que s'hagi de pagar a les biblioteques, ha manifestat que el ciutadà ja està pagant les biblioteques i el carnet amb els diners públics. "Seria l'últim que voldria i les biblioteques del país són les coses que funcionen més bé del sistema cultural", ha apuntat. "La gratuïtat és una bona mesura fins que arribem a nivells culturals equivalents dels del nord", ha afegit.