Sala-i-Martín es defensa dels atacs de la caverna progre
El professor es defensa dels atacs i insults d’un periodista d’El País que carrega contra ell i la pel•lícula l’Endemà, d’Isona Passola, fins i tot abans de haver vist el film que encara no s’ha estrenat
El cap de secció d’El País a Catalunya, Oriol Guell, ha carregat contra Sala i Martin per una afirmació de l’economista al tràiler de l’Endemà, d’Isona Passola. Malgrat la pel.lícula encara no ha sortit i el periodista d’El País no té idea sobre qui hi participa o què és diu, acusa el professor de voler privatitzar la Seguretat Social i exigeix públicament que hi hagi "un contrapunt comunista" a la pel.lícula. Fa setmanes que la caverna mediàtica de dretes i d’esquerres ha endegat una campanya de desprestigi contra Xavier Sala-i-Martín traient de context moltes de les seves afirmacions amb un clar propòsit de desprestigiar el professor i, sobretot, el procés amb el què està significat. I pel que argumenta Sala-i-Martín en el seu blog, estaríem davant d’un altre intent barroer, en aquest cas, per part de la caverna progre.
Atac gratuït i sense fonaments, periodisme del bo a El PaísGuell acusa el professor de ser la prepotència neocon, d’estar untat per lobbies i multinacionals, i de voler privatitzar la Seguretat Social. Sala-i-Martín li respon que “si Oriol Guell hagués fet el que fa un bon periodista que és investigar i estudiar hagués vist al meu currículum que jo he escrit uns cinc articles acadèmics sobre seguretat social i en cap d’ells defenso ni la privatització ni el sistema de capitalització”. cal recordar que al trailer Sala-i-Martín només diu que a la seguretat social espanyola actual, les pensions dels jubilats no es paguen amb els estalvis de les contribucions que van fer quan eren joves sinó amb les contribucions que avui fan els altres joves.
El ridícul d’un guardià de l’essència
“Ells parlen des d’una suposada superioritat moral i qui no està d’acord amb ells és un immoral, insolidari i cobra dels lobbies multinacionals. Ells mai no estan untats. Per exemple, ell no està pas untat pel grup mediàtic que li paga el salari. No! Ell és pur i intel·lectualment neutral. Són els demés els que cobren per escriure!, diu el professor i afegeix que: ”Penso que acusar algú de ser un venut és molt greu i estic segur que el cap de secció de El País demostrarà quines són les organitzacions que financen la meva defensa d'un sistema privat de pensions. I si no ho pot demostrar, suposo que demanarà perdó públicament des de les pàgines del seu diari. Oi que si, eminència?”
El País no pot donar lliçons de pluralitat
Sala-i-Martín assenyala l’obsessió amb demanar pluralitat quan parla algun liberal, però mai quan ho fa algú que combrega amb les seves creences, com tampoc la demanen quan es parla de Catalunya. El professor conclou que: “ Però ara que sé que l'Oriol Guell és un gran defensor de la pluralitat a Catalunya i sabent que ell és el cap de Catalunya del diari El País, esperaré amb impaciència un article pro-refrèndum cada cop que a El País hi apareixi un article contra el referèndum. I cada cop que hi hagi una opinió unionista, espero veure al costat un article pro independentista. I si no ho veig, miraré amb molta cura els tweets de l'Oriol Guell i espero veure dotzenes de tweets exigint "pluralitat" al seu propi diari”.