directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 29 de novembre de 2022 16:31 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Economia doble fletxa

Aviat tindrem una “caixa d’estalvis” de proximitat?

El conseller Mas-Colell preveu que el model de les caixes renaixerà perquè ''la banca de proximitat és una necessitat''. El procés independentista hi ajudarà.

Comentaris 38  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 11 vots )
carregant Carregant

Barcelona (ACN).- El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, veu ''positivament'' com la banca catalana ha sortit de la crisi i diu a l'ACN que no li ''preocupa'' la pèrdua de les caixes perquè el model de banca de proximitat renaixerà ''perquè és una necessitat''.  Sembla que ben aviat tindrem sorpreses agradables a la Caixa d'Enginyers (1.773, 272, 14); Caixa d'Arquitectes (949, 177, 28); Caixa Rural de Guissona (327, 21, 3); Caixa Rural 'Sant Fortunat' de Castelldans (9, 4, 1) i `podrem sumar una nova caixa d’estalvis amb voluntat nacional però sobretot arrelada al territori i als seus ciutadans, a les entitats i a la petita i mitjana empresa.  
Mas-Colell
Mas-Colell
© @acn

Comparteix
   


Etiquetes
Sembla que podem estar d’enhorabona i podem veure en els propers mesos el naixement i retorn del model català de caixes original

El conseller no creu que s'hagi de donar per perduda definitivament la banca de proximitat que concentrava l'actuació de les caixes. ''En el futur es necessitarà el que es diu banca de proximitat i com que serà una necessitat econòmica això es desenvoluparà''. Mas-Colell no vol ni pot preveure com es traduirà aquesta banca de proximitat ''perquè no es pot saber del tot'' quina forma en concret prendrà. No obstant això, el conseller no descarta que segurament sorgiran noves formes d'actuació financera a partir d'estructures cooperatives, que ja existeixen i que han sobreviscut al tsunami de la crisi. 

És parla d’una nova “Caixa d’estalvis” arrelada al territori i amb aportacions d’empresaris compromesos amb el procés i que començarà a actuar des de la Catalunya central

Segons el conseller, “La transformació del sector encara no s'ha aturat, ''encara passaran moltes coses i si la banca de proximitat és una necessitat el mercat emplenarà aquest nínxol''. Estem davant el naixement d’una nova caixa d’estalvis? Segons diverses fonts de la Conselleria i de mitjans econòmics el procés va endavant i de moment a bon ritme, l’escletxa és més factible que mai, ja que no és depèn tant d’Espanya  i si d’Europa que és qui ha d’autoritzar el naixement d’una caixa d’estalvis.  

Mas-Colell qualifica de ''positiu'' el balanç 

El conseller considera un ''fet positiu'' la transformació final del sistema financer català, que reconeix que en el balanç final ha arrossegat coses positives i d'altres negatives. La més positiva, ''sens dubte'', ha estat l'actuació de les dues grans entitats financeres catalanes, CaixaBank i Banc Sabadell, que han sabut fer la travessia de la crisi ''amb èxit''. 

Gràcies a la bona conducció de la banca presidida per Isidre Fainé i Josep Oliu, el balanç agregat del sistema després de la tempesta ha estat que els bancs catalans ''relativament surten reforçats amb la nova situació''. 

Més ''sòlid'' i menys ''diversificat''

Les dues entitats bancàries catalanes més importants, la primera de l'estat espanyol i la que ocupa el quart lloc, CaixaBank i Banc Sabadell, respectivament, han crescut amb solvència, tot i que aquest fet ha estat més un factor forçat per l'estricta legislació bancària, que ha obligat les autoritats reguladores davant els excessos comesos en l'època de la ''bombolla immobiliària'' i la festa del ''diner barat''. 

El banc de 'la Caixa', ara CaixaBank, ha passat d'un 'core capital' del 8,7% el 2009 a una mesura de solvència el 2013 del 12,9% en normes de Basilea II i de l'11,7% en Basilea III. En el cas de Banc Sabadell s'ha passat del 7,66% de 'core capital' a una ràtio de Basilea II del 12% i del 10,1% en Basilea III. 

L'estudi d'Anton Gasol i Xavier Segura

Els economistes Anton Gasol i Xavier Segura, aquest últim excap dels Serveis d'Estudis de Catalunya Caixa, van escriure fa uns mesos un article titulat el 'Sistema financer de la Catalunya independent' publicat en el llibre 'Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència' editat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya. 

En l'article, Gasol i Segura fan una comparació del sistema financer català del tancament de l'exercici del 2009 amb el tancament de l'exercici del 2012. D'aquest contrast es pot observar que tot i l'escombrada d'entitats financeres que s'ha registrat durant aquest període, el sistema financer català ha sortit ''reforçat'' i és molt més ''sòlid'' que abans de la crisi, tot i que menys ''diversificat''. 

Xavier Segura ha accedit a petició de l'ACN a actualitzar l'article publicat pel Col·legi d'Economistes i ha incorporat les xifres tancades el 31 de desembre del 2013. La conclusió és contundent: el sistema financer amb seu a Catalunya que ha sobreviscut a la crisi no només és més ''sòlid'' en termes absoluts sinó que a més ha guanyat quotes de mercat en dipòsits i crèdits concedits en el conjunt del mercat espanyol. Entitats més sòlides i amb més presència a l'estat espanyol. 

De 21 entitats el 2009 a 10 entitats el 2013

La fotografia del sistema financer català a 31 de desembre del 2009 que fan Anton Gasol i Xavier Segura indica que en aquell moment el teixit de bancs i caixes amb seu social a Catalunya estava format per 21 entitats (10 caixes 7 bancs i 4 cooperatives) que acumulaven uns actius de 504.668 milions d'euros, que ocupaven 56.673 treballadors i disposaven d'una xarxa de 10.311 oficines. 

La fotografia a 31 de desembre del 2013, sempre amb entitats amb seu social a Catalunya, mostra un cens reduït ben bé a la meitat format per 7 bancs i 3 cooperatives que gestionen 564.325 milions d'euros, amb 57.660 treballadors i 9.210 oficines. Aquestes xifres traduïdes en termes relatius suposen que durant el període de crisi de cinc anys amb dues recessions s'ha registrat un creixement de l'11,82% en volum d'actius, un augment de l'1,74% del nombre d'empleats i una reducció del 10,68% de punts de venda en la xarxa d'oficines. 

Per Xavier Segura la incògnita és com respondrà el nou teixit financer a les exigències socials d'inclusió financera i presència territorial que abans oferien les caixes, ara desaparegudes del mapa. Segura adverteix que en aquests moments ja es poden observar casos d'exclusió financera en territoris allunyats on els veïns d'algunes petites localitats han vist desaparèixer del poble a la seva antiga caixa. 

L'altre dubte que desperta el nou mapa financer que ha sobreviscut a la crisi és que passarà en la distribució territorial del crèdit. I davant aquesta incertesa sorgeixen incògnites: Les pimes o els emprenedors d'un territori allunyat de les grans concentracions urbanes i demogràfiques podran accedir en equitat a la resta d'empreses del Principat a vies de finançament? El desconeixement del seu historial i funció en el territori serà un obstacle per obtenir el crèdit? Són algunes de les preguntes que ara per ara estan sense resposta 

1 de cada 4 euros de crèdit ve d'un banc català

Recuperant les coses positives del balanç, l'estudi actualitzat indica que aquestes entitats financeres amb seu a Catalunya que han sobreviscut al tsunami de la crisi han guanyat quota en el mercat espanyol entre el 2008 i el 2013. Per l'actualització de l'estudi s'ha incorporat l'evolució del crèdit i els dipòsits en el moment de començar la crisi fins l'actualitat i per això s'ha anat un exercici més enrere, fins al 2008. 

Així, el 2008, la cartera de crèdits estava valorada en 365.662 milions d'euros i suposava el 19,84% de la quota de mercat espanyol, mentre que aquest 2013, amb una inversió creditícia de 364.214 milions, un decreixement del 0,4%, la quota ha augmentat fins a prop del 25% (24,79%) cosa que suposa que 1 de cada 4 euros de crèdit que hi ha concedits a l'estat espanyol procedeix d'entitats amb seu a Catalunya.

El despalanquejament del sistema financer espanyol ha afectat molt més a les entitats espanyoles que les entitats de dipòsit amb seu a Catalunya. Mentre que la cartera de crèdit de bancs catalans s'ha reduït en aquest 0,4%, el valor dels préstecs dels bancs espanyols ha decrescut un 20,28% passant d'1,843 bilions que hi havia el 31 de desembre del 2008 a l'1,469 bilions que hi havia al tancament del 2013, segons dades del Banc d'Espanya. 

25% de quota de dipòsits bancaris

En relació amb el comportament dels dipòsits, el bancs amb seu a Catalunya disposaven de 288.702 milions en passius el 31 de desembre del 2008, el 16,08% de quota de mercat a l'estat espanyol, mentre que al tancament del 2013 aquests passius havien pujat fins els 336.692 milions, amb un creixement del 16,62% i una quota de mercat del 24,18%, vuit punts per sobre d'abans de la crisi. 

Mentre que els bancs catalans creixien en dipòsits, els bancs amb seu de fora de Catalunya passaven d'una cartera del passiu valorada en 1,795 bilions el 2008 a 1,392 bilions el 2013, amb una disminució del 22,43%, sempre segons dades del Banc d'Espanya. 

Mas-Colell: ''Mai farem res que ens deixi fora de la UE''

L'article subscrit per Anton Gasol i Xavier Segura fa referència a com podria repercutir en el sistema bancari català una eventual Catalunya independent fora de la Unió Europea. Segura assegura que ''a priori'' el problema per la banca catalana ''no estaria tan vinculat a la segregació d'Espanya sinó a la segregació de la Unió Europea'' i més ara, que en aquests últims mesos s'està imposant a un ritme més o menys accelerat una unió bancària amb un únic regulador.

Segura afirma que els bancs catalans, per la seva dimensió, no podrien sobreviure fora de l'espai de la UE i fora de la zona euro sense una relació directe i de ple dret amb el Banc Central Europeu. 

El conseller Mas-Colell treu importància aquestes reserves de diferents autors i afirma que ''no contemplo Catalunya fora de la Unió Europea'' i afegeix que en el procés sobiranista que protagonitza Catalunya ''sé que mai farem res que ens pugui deixar fora de la Unió Europea''.

Les dades dels deu bancs amb seu social a Catalunya

L'estudi actualitzat de Xavier Segura es basa en el cens tancat a 31 de desembre del 2013 de deu bancs amb seu social a Catalunya que són: CaixaBank (340.190, 31.948,5.730); Banc Sabadell (157.744, 18.077, 2.418); Catalunya Banc (63.497, 6.536, 1.009); Banc Mediolanum (1.619, 210, 1); General Elèctric Capital Bank (641, 267, 2); Nou Microbank (511, 15, 1); Privat Bank Degroof (123, 60, 4); Caixa de Crèdit d'Enginyers (2.256, 358, 15); Caixa d'Arquitectes (1.445, 163, 26); i Caixa Rural de Guissona (525, 26, 4). Entre parèntesi milions d'euros en actius, nombre de treballadors i nombre d'oficines. 

Les dades dels 21 bancs del 2009

El 2009 aquesta fotografia era més diversificada i incorporava 10 caixes, 7 bancs i 4 cooperatives que eren: 'la Caixa' (252.759, 25.689, 5.318); Caixa d'Estalvis de Catalunya (61.888, 6.537, 1.155); Caixa d'Estalvis del Penedès (22.817, 2.824, 633); Caixa d'Estalvis de Sabadell (13.308, 1.817, 359); Caixa d'Estalvis de Terrassa (12.516, 1.447, 286); Caixa d'Estalvis de Tarragona (10.890, 1.412, 302); Caixa d'Estalvis Laietana (8.911, 1.083, 264); Caixa d'Estalvis de Girona (7.802, 1.104, 229); Caixa d'Estalvis de Manresa (6.551, 813, 149); Caixa d'Estalvis de Manlleu (2.638, 492, 101); Banc Sabadell (81.583, 9.466, 1.180); Deutsche Bank (16.103, 2.538, 250); General Electric Capital Bank (2.299, 478, 9); Banc de la Petita i Mitjana Empresa (687, 232, 22); Fibanc (514, 199, 4); Microbank (245, 12,1); Privat Bank (99, 56, 3); Caixa d'Enginyers (1.773, 272, 14); Caixa d'Arquitectes (949, 177, 28); Caixa Rural de Guissona (327, 21, 3); Caixa Rural 'Sant Fortunat' de Castelldans (9, 4, 1). Sempre entre parèntesi milions d'euros en actius, nombre de treballadors i nombre d'oficines. 
 
 



Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#38
mario fletxa barna
16 d'agost de 2014, 11.28 h

#9 Has de tenir en compte cap de pà beneït que si som independents ho serem integralment i TOT serà independent. Collons!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#37
mario fletxa barna
16 d'agost de 2014, 11.18 h

#9 Has de tenir en compte cap de pà beneït que si som independents ho serem integralment i TOT serà independent. Collons!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#36
Els economistes internacionals ho tenen clar fletxa Amb la independència Guanyem
16 d'agost de 2014, 00.46 h

http://www.becker-posner-blog.com/2012/12/breakup-of-countries-no-economic-disaster-becker.html

El Nobel d'Economia James Mirrlees veu possible una Catalunya independent fora de l'euro
"Catalunya té potencial econòmic" El premi Nobel d'Economia James Mirrlees ha afirmat que seria possible una Catalunya independent sense l'euro com a moneda, tot i que això generaria p... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#35
15 d'agost de 2014, 22.46 h

LO DE PROXIMITAT no sempre es bo , ami me atenen molt millor els de fora del meu poible quels del meu poble , cuan baix a unaltra poble a comprar algu hopendra algu . .. CAIXES D´ ESTALVIS en tenien moltes els politics que les controlaben las ban arruinar totes ban robar molt en elles . ... Per fer una CAIXA Cal tancar primer els lladres a la preso i en Catalunya encara estan en la politica molts de els


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#34
15 d'agost de 2014, 22.39 h

UNA CAIXA D´ESTALVIS ,, amb els politics Corruptes que tenin a Catalunya , podra durar 4 dies , primer cal eliminar als Politics corruptes cal Acabar amb LA CorrupcioLAOFICINA ANTI--FRAU a Catalunya protejia a la FamiliaJORDI PUJOL Protejeix a Felix Millet Prtejeix als 44 ALCALDES CORRUPTES .. La Oficina Anti-frau de Catalunya es un Canchondeo . LA CAIXA DE PROXIMITAT es per que la tinguin mes a la vora els politics lladres he ..


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#33
NOVAABC fletxa IGUALADA
15 d'agost de 2014, 21.54 h

#16
Si puedes comparar al aeropuerto de reus o el de LLeida con el de castellon o el de la mancha es que esres tonto del culo sin remedio!
La viga es un aropuerto que nunca ha tenido un plan de vuelo, que se utiliza para que la gente pasee, que ha costado el triple de lo presupuestado y enciam se ha hecho una estatua multimillonaria del artifice de semejante bodrio!!
Posiblemente el aeropuesto de Lleida no se tenia que haber construido puesto que a Lleida lo que le interesa son conexiones ferr... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#32
Jo fletxa Catalunya
15 d'agost de 2014, 17.20 h

#19 Doncs del mateix imperi que de no pondre's el sol, aviat no veurà sortir ni la lluna.

http://www.granadablogs.com/pateandoelmundo/wp-content/uploads/2011/01/0.gif

(abans de mirar la imatge pren una til·la)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#31
15 d'agost de 2014, 15.46 h

#30 Sé que és difícil dissimular l'estupidesa, pero, no podries fer un petit eesforç per semblar una mica normal?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#30
15 d'agost de 2014, 13.56 h

#12

Es que escriben en LAPAO.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#29
Els economistes internacionals ho tenen clar fletxa Amb la independència Guanyem
15 d'agost de 2014, 13.34 h

http://www.becker-posner-blog.com/2012/12/breakup-of-countries-no-economic-disaster-becker.html

El Nobel d'Economia James Mirrlees veu possible una Catalunya independent fora de l'euro
"Catalunya té potencial econòmic" El premi Nobel d'Economia James Mirrlees ha afirmat que seria possible una Catalunya independent sense l'euro com a moneda, tot i que això generaria p... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
La unitat i la simbologia espanyoles són sagrades

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.