Societat Última actualització Dissabte, 16 d'agost de 2014 08:50 h

'1714, el cas dels catalans',

Un nou joc d'estratègia per entendre com les monarquies europees van abandonar Catalunya. El creador del taulell, Ivan Prat, explica que es tracta d'il•lustrar la Guerra de Successió des de la perspectiva d'Europa

Barcelona (ACN).- Un joc sobre Catalunya i la Guerra de Successió espanyola entre 1701 i 1714 fet des de la perspectiva europea difícilment pot acabar bé per Catalunya i amb un final diferent a l'entrada de les tropes borbòniques a la ciutat de Barcelona, segons Ivan Prat, creador del joc '1714, el cas del catalans'. Prat explica que ha volgut ser fidel a la història i que el joc aporta una perspectiva diferent al setge de Barcelona perquè l'essència del joc no és el conflicte militar a la plana de Barcelona sinó que taulell recull les negociacions diplomàtiques de les monarquies europees fins el Tractat d'Utrecht el 1713 i que suposa l'abandonament de Catalunya a mans dels Borbons per part dels aliats europeus .

'1714, el cas dels catalans' és el joc creat per Ivan Prat que sortirà a la venda la primera quinzena d'aquest mes de setembre

 ''probablement abans de l'11 de Setembres'' i que ha estat testat per última vegada en públic abans del seu llançament oficial en el marc de la Festa Major de Gràcia per l'entitat 'Espai del talent social' del barri de Gràcia. En aquestes festes, s'han fet tres partides simultànies.
 
Prat explica que va rebre l'encàrrec de crear un joc basat en les monarquies europees on en el desenvolupament del joc donava poques possibilitats a què Catalunya guanyes en el seu enfrontament davant les tropes borbòniques de Felip V. De fet, de les noranta proves que s'han fet aquests últims mesos en diferents festes majors i amb diferents jugadors ''només amb una ocasió Catalunya ha vençut a les tropes borbòniques''.
 
Catalunya perd a les partides de Gràcia
 
En les tres partides que s'han fet a la Festa Major de Gràcia, després de més de dues hores de joc en cap d'elles Catalunya ha aconseguit el seu objectiu de mantenir els seus drets, segons ha pogut comprovar l'ACN. De les tres partides, en una ha guanyat Àustria, en una altra la victòria ha estat per Holanda i la tercer de les partides no s'ha acabat perquè es tractava de jugadors que no havien jugat mai en aquest joc i alguns d'ells han abandonant el joc. En tot cas, en les dues partides acabades, les muralles de Barcelona han cedit a les tropes borbòniques.
 
Prat explica que els setges a les ciutats tradicionalment s'allargaven no més de tres mesos i en canvi el setge a Barcelona va durar més d'un any perquè Catalunya. El perquè d'aquest temps queda justificat per la necessitat que tenia Catalunya de guanyar temps perquè el rei d'Anglaterra es decidís no abandonar el seu aliat Catalunya i de vèncer per la via diplomàtica. El temps era el millor aliat per Barcelona, explicat l'autor.
 
Amb un reglament de 8 planes i un apunts històrics de 16 planes apareix l'erudit i noble català Ignasi Dalmases que és el que va intentar per la via diplomàtica convèncer al rei d'Anglaterra que abandonés els acords del Tractat d'Utrecht i no ho va aconseguir per cosa de set o deu dies abans de què el setge a Barcelona acabés amb les tropes de Felip V enderrocant les muralles i penetrant a la ciutat.
 
L'autor explica que per dissenyar el joc s'ha il·lustrat en molts llibres d'història europea però un dels que més ha condicionat finalment l joc han estat les aportacions de l'historiador de la Universitat Pompeu Fabra, Joaquim Albareda ''perquè es tracta d'un historiador que no observa el passat des d'una perspectiva militarista sinó més diplomàtica''. És justament aquesta visió basada en la diplomàcia i en la negociació que fa que el joc sigui ''més divertit'' quan més jugadors estan sobre el taulell. ''Quan més jugadors i més negociació més riurem'', diu Prat.
 
En aquest joc, doncs, no és tracta d'habilitats militars a l'entorn de la ciutat de Barcelona. De fet, Catalunya no és un actor principal en el taulell ''és la víctima de les potències europees'' que negocien deixant abandonada Catalunya. De fet, explica Prat, en el Tractat d'Utrecht hi ha una vintena de clàusules i una d'elles, la clàusula 13, exigeix un compromís de Felip V de bon tracte als catalans i el rei espanyol es compromet davant dels aliats que tractarà als catalans com els seu súbdits castellans. Prat diu que això ho va complir i com els castellans no tenien drets ni furs especials, Felipe V va eliminar tots els drets i furs als catalans.
 
L'autor explica que els pròxims dies també sortiran un parell de jocs basats en el llibre 'Victus' de l'autor Albert Sànchez Piñol que basen el relat en el setge de Barcelona, com també es va fer en el joc publicat el 2008 '11 de setembre del 1714' de l'empresa CatImperium i el grup Didàctica i Patrimoni (DidPatri) i dissenyat pels autors Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Xavier Rubio Campillo, Francesc Castany i Agustí Alcoberro.