Política Última actualització Dijous, 21 d'agost de 2014 20:20 h

La Catalunya independent accelerarà els Països Catalans

Debat a l’UCE, si el procés sobiranista culminés amb èxit, demanarien que el nou estat "els tingués més en compte" i la possibilitat d'obtenir la ciutadania catalana

Prada de Conflent (ACN).- La UCE ha tractat aquest dijous les repercussions del procés sobiranistes a la resta dels Països Catalans. La conclusió ha estat, en línies generals, que en aquests territoris el sentiment varia entre l'esperança i la por. Esperança per fer de l'exemple català el model a seguir, i por davant el temor que, especialment a la Franja, al País Valencià i a les Illes Balears, l'ofensiva espanyolista incrementi la seva pressió sobre els sectors catalanistes. A la Catalunya del Nord, per contra, creuen que França, paradoxalment, podria ser un aliat d'una Catalunya independent per interessos econòmics. També han coincidit en el fet que Catalunya "hauria de liderar" a la resta de territoris de parla catalana.

A Espanya estan molt preocupats per l’efecte crida de la independència de Catalunya a les Illes i País Valencià

El debat que aquest dijous ha acollit la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha servit per conèixer de primera mà les percepcions sobre una hipotètica independència de Catalunya de la resta de territoris dels Països Catalans. Així, el debat, moderat per Vicent Partal, ha comptat amb la participació del membre del Patronat de la UCE, Joan Becat, en representació de la Catalunya del Nord, Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga, Ferran Suay, d'Acció Cultural del País Valencià, i Maria Antònia Font, del sindicat STEI de les Illes Balears.

Massa pessimisme entre els ponents al debat, en canvi la ciutadania ho comença a veure molt més clar

En línies generals, tots quatre ponents han coincidit en assenyalar que, partint de la base que als seus territoris, especialment a la Catalunya del Nord, la Franja i el País Valencià, el sector catalanista és més aviat petit, la ciutadania es debat entre la por i l'esperança davant la possibilitat d'una Catalunya independent.

Por a represàlies en els territoris ens mans espanyoles

Francesc Ricart, per exemple, ha apuntat que a la Franja molta gent té por que una Catalunya independent "radicalitzi" encara més els sectors contraris al catalanisme com ara les institucions aragoneses i les plataformes organitzades contra la llengua catalana. "Nosaltres ja hem viscut alguns efectes negatius i questa por plana entre la gent", ha assegurat. També al País Valencià intueixen aquesta reacció en un territori molt castigat per aquests sectors, ha afirmat Ferran Suay.

Però també molta esperança, tot pot ser molt ràpid si Catalunya és un estat independent

Tot i les pors, també hi ha molta esperança dipositada en el procés català. En aquest sentit, Suay ha apuntat que sectors tradicionalment contraris a la independència de Catalunya comencen a veure amb millors ulls aquesta possibilitat. Un d'aquests sectors és, per exemple, el dels empresaris que "lluny de pensar en boicots" i altres mesures de pressió reconeixen en Catalunya "un client prioritari" que cal conservar. També a les Illes Balears veuen positivament el procés català. Així, Maria Antònia Font ha assegurat que Catalunya ha de marcar "el camí a seguir" a les illes. Amb tot, Font ha reconegut que el procés que viu Catalunya "és fruit de la feina de molts anys" i que a les Illes Balears "encara queda molta feina a fer".
Que Catalunya no ens oblidi
 
Durant el debat, els ponents han hagut d'exposar una proposta a fer a Catalunya en cas d'independència. La majoritària ha estat demanar que Catalunya "no oblidés" la resta de territoris de parla catalana i estudiés la possibilitat d'oferir la ciutadania catalana a tots els ciutadans de la resta de territoris que ho volguessin. El representant del País Valencià, a m ha demanat la creació d'un organisme internacional de normalització de la llengua per garantir el dret a parlar català als ciutadans de la resta dels Països Catalans "igual que els castellanoparlants tindran garantit el dret a fer-ho en una Catalunya amb el castellà com a llengua cooficial".
 
Optimisme a la Catalunya del Nord

La intervenció amb un caire més positiu ha estat la de Joan Becat, membre del Patronat de la UCE i geògraf. A banda de donar per feta la independència, ha assegurat que una Catalunya independent podria trobar un aliat en França a l'hora d'aconseguir afinitats per ser reconeguda com a estat. En aquest sentit, Becat ha recordat que França té molts interessos econòmics a Catalunya i que un hipotètic estat independent "a tocar de la frontera" encara faria més intensa aquesta relació. És per això que s'ha mostrat convençut que a la llarga, França, que és un dels membres amb més pes a la UE, podria jugar un paper molt important i fer de contrapès a l'oposició de l'estat espanyol.
 
 
A l'hora de les propostes, Becat només ha demanat que Catalunya "esdevingui un estat com cal" seguint l'exemple de països com Suècia o Finlàndia. Un estat, ha afegit, que, com fa França amb els països de parla francesa, liderés el que ha anomenat la catalanofonia, és a dir, a la resta de territoris dels Països Catalans amb qui comparteix llengua i cultura.

---

Notícies relacionades