Acceleració cap a una Diada històrica

La jungla del procés a onze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Robert Hernando, Marcel Mateu, Albert Rivera, Josep Rusiñol, Albert Sáez i Xavier Trias.

17  

( 7 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Superada la febrada de la setmana anterior (la divisió entorn a la resposta que caldrà donar a l’intent institucional espanyol per bloquejar la Consulta), el dependentisme contempla atònit com el cas Pujol no té l’impacte desitjat en la desmobilització de la base social del procés: arreu del país se succeeixen els actes preparatoris del gran mosaic de la Diada a Barcelona. Tant és així, que ni els seus màxims representants dubten ja a hores d’ara que la Via Catalana 2014 serà un èxit enorme: la manifestació més gran que hagi viscut mai Barcelona. Cada insult gratuït i retorçat, cada portada de la caverna que menysprea el sobiranisme, és una autèntica alenada d’aire fresc. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Hernando, Robert(secretari general de Plataforma per Catalunya).
La creu del dependentisme.
En un gest d’apropiació lamentable els principals representants de l’extrema dreta xenòfoba a Catalunya han adoptat el símbol històric de la Creu de Sant Jordi al seu logotip. Aquesta setmana els principals partidaris de la segregació, els separadors per essència, els grans avaladors de la divisió de la societat, entre els de casa i els altres, s’han sumat a la defensa de la unitat d’Espanya per la Diada, tot declarant la seva voluntat d’afegir-se als actes que organitzen els seus cosins de Societat Civil Catalana a Tarragona. Albert Soler Sicilia, Joan Rangel i Joaquim Coll agafats de la mà de Rafael Hernando, potser, en presència de José Félix Ballesteros. Apoteòsica germandat entre l’esquerra espanyolista i la ultradreta racista.
 
Mateu, Marcel (vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals).
Afers interiors.
Per primera vegada, un representant polític de la Catalunya Nord ha manifestat el respecte dels nostres germans septentrionals per la decisió que prengui la població cridada a les urnes al Principat el proper 9-N. La 46a edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent ha estat aquesta setmana l’escenari on s’ha debatut en profunditat l’impacte del procés al conjunt dels Països Catalans: la República Catalana serà un gran pol d’atracció, l’autèntica avançada; la reacció d’Espanya per evitar que les Balears i el País Valencià segueixin el nostre mateix camí és ja a hores d’ara brutal. La UCE ha servit també per escenficar veus conjuntades en defensa del 9-N de les quatre grans forces, autores de l’acord de data i pregunta. Mig segle al servei del país.
 
Rivera, Albert(president de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía).
Pànic al túnel.
Ells que fan de la defensa de la unió el seu gran (i sovint únic) objectiu polític, periòdicament, ens ofereixen l’espectacle públic de llançar-se els trastos pel cap. De fet, són una altra demostració empírica d’exactament del contrari del que prediquen: “mejor juntos”. Després que l’eurodiputat Francisco Sosa Wagner llancés la primera pedra, una part important de l’establishment mediàtic espanyol, amb gran disgust de Rosa Díez, s’ha llançat a clamar per la fusió entre UPyD i Ciudadanos. Es tracta de consolidar un espai inequívocament espanyolista envernissat de lluita contra la partitocràcia. El divisime dels seus dirigents, segons sembla, continuarà fent difícil que qualsevol intent en aquest sentit arribi a consolidar-se. I els caldria, perquè l’empenta de Podemos comença a emportar-se’ls per davant.
 
Rusiñol, Josep (vicepresident de Societat Civil Catalana).
Expectatives fredes.
Són a punt a punt de consumar un ridícul mític. El de plantejar-se una contra-mobilització el mateix dia que els sobiranistes organitzem la Via Catalana. Serà molt interessant l’acte polític que el dependentisme prepara a Tarragona per a l’11-S: tal i com, enderiats, fan ells a cadascuna de les nostres convocatòries, caldrà comptar meticulosament els assistents: els de la primera fila i els de les altres (si és que n’hi ha). Entretant, de ronda pels mitjans, els seus “marginats” portaveus continuen presentant el procés com un camí cap al desastre absolut, l’abisme i la radicalització, sense matisos. Aquesta setmana, som a punt de generar una guerra freda, amb els mètodes de l’Stasi. És l’amenaça que no fa por d’una nova glaciació quan ja vius entre dinosaures.
 
Sáez, Albert(periodista).
Transicionicidi.
L’article més lloat de la setmana ha estat, sense dubte, el del director adjunt d’El Periódico: una lúcida crònica de la perpetuació lampedusiana de les formes de fer del franquisme que va suposar la fins ara intocable (com els seus protagonistes) Transició espanyola. Realment, paga la pena llegir-lo. Potser, però, amb un sol dubte: perquè hem trigat tant a descobrir primer i a divulgar després aquesta versió de la història. Perquè ens ha costat tant explicar que el rei anava en pilotes: especialment, tractant-se l’autor del número dos d’un dels grans transatlàntics de la premsa catalana, és a dir, coprotagonista des dels mitjans de tot el tinglado que ara denuncia (només) quan l’aigua li ha arribat al coll.
 
Trias, Xavier(alcalde de Barcelona).
Passem a l’atac.
L’alcalde de Barcelona ha vist esclatar aquests dies una petita revolta a la Barceloneta. Si (com ja va demostrar a Can Vies) la seva habilitat en la resolució de conflictes sembla desplaçar-se en vehicle dièsel, l’aportació al debat sobre el procés m’ha semblat brillant. Capgirem la truita. Passem a l’atac. La Consulta és legal i el govern espanyol cometrà un acte greu, potser de prevaricació, si decideix prohibir-la. Sí, senyores i senyors, la Generalitat té competències per escrutar l’opinió dels catalans sobre qualsevol matèria. Hem d’afirmar la legalitat de la proposta amb la mateixa seguretat i convenciment amb la qual ells la neguen. Com dèiem la setmana, passada, la farem i serà legal i acordada, d’acord amb la nostra sobirania i la majoria dels nostres representants.
 
Wert, José Ignacio(ministre de Cultura i Esports).
La pervivència del Règim.
He vist aquests dies en les imatges als mitjans d’una manifestació un cartell que deia “Què llarg se m’està fent el franquisme”. I així és. S’està fent inacabable viure en un estat, el que ens han  imposat, de valors democràctics tan i tan febles. En un país on el seu govern considera acceptables els objectius de la “nova” Fundació Blas Piñar i la dota de ple reconeixement jurídic, alhora que impedeix els catalans votar sobre el seu futur polític. No podem ni expressar en llibertat quin és el nostre objectiu col·lectiu mentre d’altres, ben aviat, rebran fins i tot subvencions per a desenvolupar el seu ideal feixista. És la Marca España. L’últim en decència democràtica. De traca i mocador.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

Notícies relacionades

17 comentaris

Imprimir Enviar