Per terra, mar i aire, les clavegueres de l’estat no dormen
És casualitat o causalitat que el dia que Rajoy es lliurà a Merkel el saló BREAD & BUTTER anuncií la seva fugida de Barcelona? Són casualitats les portades de la caverna mediàtica?
L´exdiputat del PSC, Toni Comín, va assegurar que l´Estat espanyol "busca que aparegui una víctima, que s'atribueixi al moviment independentista" i l'exdirector de 'La Vanguardia', José Antich, va avisar al programa de Jordi Basté a RAC1 que l'Estat espanyol "vol que el proper 11 de setembre sigui una jornada de confrontació, volen evitar la imatge lúdica i festiva de les últimes Diades”. El mateix Antich, una de les persones amb més informació delicada, va reblar el clau al afirmar “que l’estratègia seria desacreditar les organitzacions que hi ha al darrere” en referència clara a l’ANC, Òmnium o Súmate. No és casual la querella presentada aquesta setmana pel sindicat ultra Manos Limpias, un sindicat a les ordres de l’actual ministre de l’interior Fernández Díaz, amb qui mantenen una molt bona relació.
Antich i Comin la claven, Espanya no negociarà mai, sempre ha fet el mateix, o guanya o perd, i ara ens ha declarat la guerra, una guerra de clavegueres i de joc brutAmb els tertulians encara sorpresos, Antich va seguir desgranant el joc brut i va assegurar que “des de Madrid es busca generar un clima de por entorn al procés independentista, pensen que així s’aconseguirà rebaixar el que està passant a Catalunya”.
El mateix Comín va dir que “hi ha dues maneres per aconseguir aquesta víctima: introduint algun element violent en el si de les organitzacions independentistes, o radicalitzant un moviment pacífic fins que un esbojarrat cometi un error". Com va dir Comín, aquesta és una estratègia habitual dels serveis secrets, convertir moviments pacífics en violents.
No és casual que a ulls de la premsa espanyola, el cas Pujol sigui el pitjor i més greu dels casos de corrupció a l’estat.
No és casual que el saló Bread & Butter anuncií que marxa de Barcelona el dia que Rajoy és lliura desarmat als peus de Merkel
No és casual que un acte de la cultura tradicional catalana és converteixi en una portada acusadora que a Catalunya els independentistes passen per les armes als del PP
No és casual que La Vanguardia i El Periódico i la majoria dels grans mitjans de comunicació catalans tinguin el rumb marcat per les portades dels mitjans de Madrid
No és casual que el Barça tingui problemes fiscals o es vegi implicat amb els casos Neymar i Messi, i el Madrid dels negocis de la llotja del Bernabeu sigui intocable.
No és casual que primer es vulgui implicar al president Mas amb temes d’evasió d’impostos i després ho facin amb el president Pujol.
No és casual que Catalunya pateixi molts més inspeccions fiscals que la resta de l’estat, i que empreses i empresaris que han mostrat simpaties pel procés independentista rebin inspeccions fiscals, si alguns parléssin!
No és casual que avui els esportistes catalans tinguin prohibit ensenyar els seus signes nacionals per celebrar les victòries, les amenaces són constants i ràpides.
No és casual les querelles presentades i anunciades pel sindicat d’extrema dreta Manos Limpias ho siguin contra Carme Forcadell i l’ANC, el president Pujol o Junqueras
No és casual que Duran, Herrera o Ada Colau a dos mesos del 9N encara no diguin el que votaran els seus partits i moviments.
No és casual que els grans diaris del país adverteixin al president Mas que no tregui les urnes al carrer si la consulta és prohibida, mentre callen quant l’estat espanyol no compleix les seves pròpies lleis.
No són casuals cap dels fets que han passat ni els que passaran en els propers dies i setmanes seran casuals, l’estat farà tot el possible i més per rebentar el procés, ni tant sols respectaran les seves lleis, tot val per acabar amb la “deriva” dels catalans.