Política Última actualització Dissabte, 13 de setembre de 2014 05:00 h

Una Consulta que hem fet imparable

La jungla del procés a vuit setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Josep Maria Colomer, Carme Forcadell, Francesc Granell, Luis de Guindos, Miquel Iceta i Jorge Moragas.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Durant setmanes i setmanes, com la gota malaia del desànim, hem anat sentint allò de que la Consulta no es farà. Mare de Déu, com gaudeixen encara dient-t’ho. Per això, escoltar el president Mas el dia després de la Gran V ha estat un bàlsam. La determinació expressada al carrer de centenars de milers de catalans ha fet que la possibilitat que se celebri la Consulta hagi augmentat molt considerablement. A hores d’ara sembla molt més clar que, si no es du finalment a terme, serà per l’acció repressiva directa de l’Estat espanyol. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Colomer, Josep Maria (economista i politòleg).
Tan sobirans com els altres.
La indigència argumental d’alguns sectors de l’esquerra arrapada a l’establishment i el manteniment de l’statu quo està arribant a extrems patètics. Ser catedràtic de ciència política no comporta necessàriament dir coses intel·ligents. El professor Colomer s’ha declarat a la contra de La Vanguardia proper a la jubilació i, certament, potser la necessita. O potser és que investigar en nòmina del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, com el seu col·lega Ángel de la Fuente, comporta certes servituds. Dir que perseguim un objectiu impossible perquè la sobirania ja no existeix, a banda de ben poc original, és una niciesa absoluta: volem exactament aquella que continuïn exercint la resta dels estats membres de la Unió Europea: ni més, ni menys. És necessari que els dependentistes, quan no ens insulten o amenacen, ens tractin gairebé sempre de nans mentals?
 
Forcadell, Carme(presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Un nou èxit estratosfèric.
Amb la Muriel Casals i tot l’equip de l’Araéslhora, la presidenta de l’ANC passarà a la història del nostre país també com a responsable d’haver organitzat la mobilització popular més gran de la història d’Europa. La seva magnitud: posar al carrer alineats i acolorits (i acalorats) gairebé un de cada quatre compatriotes. Senzillament impressionant. L’ha batejat com la Diada definitiva. I sense ni tan sols acabar de gaudir la mel de la victòria, perquè només ens queden poc més de cinquanta dies per al Dia D, l’Assemblea ha llançat ja la iniciativa d’allistament de voluntaris per al porta a porta de la campanya electoral del proper 9-N: a l’espera que els polítics facin la feina que els pertoca, la societat civil organitzada comença la tasca de convèncer o almenys mobilitzar els indecisos. Bé.
 
Granell, Francesc (catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona).
Descontextualitza tant com puguis.
Fa quaranta anys, quan ell era en la trentena, Granell fou un abrandat partidari de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. En aquella aventura no contemplava incerteses de cap mena. Ara, en canvi, posa gairebé la mateixa energia d’aleshores en la preservació l’statu quo que el permet gastar el frac d’acadèmic de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de España. Aquesta setmana l’hem pogut llegir al diari comtal fent la seva interpretació sobre el paper històric del Conseller en Cap Rafael Casanova. Agafant el rave per les fulles, és a dir, sense entendre què volia dir apel·lar a la llibertat d’Espanya el 1714, enmig del combat entre dos models polítics antitètics. I engreixant el negacionisme dels seus sobre la repressió borbònica: de la confiscació del patrimoni del Conseller durant dotze anys, ni piu.
 
Guindos, Luis de (ministre d’Economia i Competitivitat espanyol).
Moviment revelador.
La setmana gloriosa de l’Onze de Setembre ha viscut un moviment especialment interessant als mercats internacionals del deute: la simple constatació de les possibilitats que el sí s’imposi el proper 18 de setembre en el referèndum a Escòcia ha provocat la major pujada de la prima de risc espanyola en quatre mesos: els mitjans internacionals ho han atribuït directament a la possibilitat que la independència escocesa afavoreixi (davant del bloqueig que practica el govern espanyol) una declaració d’independència no pactada a Catalunya, amb la consegüent obligació del Regne d’Espanya de fer-se càrrec d’un deute que, per ell mateix, resultarà impossible d’assumir en solitari. El deute espanyol, certament, la nostra bomba nuclear. La clau de tot plegat.
 
Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Idus de setembre.
Dilluns, mentre s’anuncia una entrevista entre Oriol Junqueras i els socialistes que han anant abandonant el partit i que són en camí d’una nova confluència, el nou líder del PSC decideix fer una passa més (potser, la definitiva) en la marginalització del seu partit reunint-se amb els patrons de Societat Civil Catalana i manifestant la important coincidència de les seves posicions. L’entitat ultradependentista dóna a conèixer, a més (després ho negaran) el fet que els socialistes catalans han llogat autocars per participar a la “gran” concentració de Tarragona, en la qual coincidiran de bracet, com passa  sovint a ajuntaments com el de l’Hospitalet, amb la Plataforma per Catalunya. Se sap aleshores també que els trens que era impossible llogar a l’ANC, ara sí, podran fer el camí en direcció contrària posats al servei de la unitat d’Espanya.
 
Moragas, Jorge (cap de gabinet de la presidència del govern espanyol).
Salvem Espanya.
Hores després de la gran V s’ha fet públic un missatge enviat per un dels homes clau de la sala de màquines de la Moncloa a l’ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, tot animant-la a denunciar estratègicament les malifetes del fill del president, amb l’objectiu confessat de “salvar Espanya”. Així de contundent. Després del famós fiscal de confiança de la líder dels populars a Catalunya, ara també confirmem el que ja sospitàvem: que la presidència del Govern juga infructuosament i immoral amb la informació que li ofereixen els serveis de l’Estat a fi de descavalcar el procés català. I certament, si cal “salvar Espanya” a base de joc brut, vol dir que això nostre ja ho veuen francament xungo.
 
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

---

Notícies relacionades