Una convocatòria amb impuls de tsunami

La jungla del procés a sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Núria Amat, José Bono, Dolors Camats, Jorge Fernández Díaz, Ángel de la Fuente i Francisco Marhuenda.

19  

( 7 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Hem vist la gent, en diversos moments i escenaris, aplaudir i esperonar el president Mas al crit de no afluixis. Els ajuntaments catalans han ofert aquests dies al procés un recolzament espectacular, amb més d’un noranta per cent dels consistoris del país decidits a facilitar i/o col·laborar en la realització de la Consulta. Entretant, la campanya unitària es va gestant i l’ANC aconsegueix en pocs dies 25.000 voluntaris per (sobretot) esperonar els indecisos a acostar-se a les urnes. Energia concentrada que avui carregarà una convocatòria que ens portarà a les urnes el proper 9 de novembre. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Amat, Nuria (escriptora).
Víctima agressora.
D’entre la fauna que durant aquests mesos s’ha rabejat a insultar els sobiranistes destaca l’escriptora Nuria Amat. Aquesta setmana, convidada per tots nosaltres a promocionar la seva obra a través de l’Institut Ramon Llull, ens ha llançat des d’un diari suec nous insults gratuïts assimilant la nostra causa amb el pensament totalitari. Des de la seva modesta mansió de Tamariu, té la barra immoral de presentar-se com una autèntica “víctima” de la marginació del separatisme. No pas pel fet de triar la llengua de 400 milions de possibles lectors sobre la de deu (quin mèrit!), sinó per haver estat suposadament bandejada de la Universitat de Barcelona: oblida explicar, però, que en el seu cas, els motius suposadament ideològics són en realitat una condemna ferma per plagi en el 80% d’una obra “inspirada” en la d’uns companys de facultat. Vaja, un veritable model ètic “Marca España”.
 
Bono, José (expresident i exministre socialista espanyol).
Senyals de nervis.
Doneu-los el que sigui. O millor: enganyeu-los com sigui. Aquesta és ja, a hores d’ara, amb excepcions ultres com les de Carme Chacón, tendrament enamorada de Societat Civil Catalana, la divisa del (encara) segon partit espanyol. S’escolten ja, doncs, les primeres expressions públiques de “canguelo” en la banda socialista. El nou líder, cruelment comparat a les xarxes socials amb el ninot que feia parella amb la mítica “Barbie”, ha manifestat la seva estima pel nostre país i els seus ciutadans. Esta bé. Però el seu sobtat afecte seria molt més creïble si anés acompanyat d’un acte de respecte al nostre criteri: que es posicioni a favor del 9-N; que ens deixi votar allò que volem i no una reforma incolora per marejar la perdiu una altra generació.
 
Camats, Dolors(portaveu d’ICV al Parlament de Catalunya).
Menfotisme decebedor.
La gestió per part d’ICV-EUiA de la Consulta del 9-N comença a resultar francament frustrant. Fins ara havien portat prou bé la tensió interna que ha esventrat altres partits des de l’inici del procés. Durant els darrers mesos, però, han optat per ficar el cap sota l’ala de manera poc presentable. Eulàlia Vintró ho ha criticat des de l’ala espanyolista de la formació. Els ecosocialistes han optat per encarar massa tard el debat i han estafat els seus militants oferint una consulta interna que no respondrà a un posicionament obert, sinó a la simple ratificació de partit pres per la direcció. Tot apunta, a més, que es decantaran per donar llibertat de vot als seus militants a la segona pregunta. I, francament, que un partit no tingui un criteri definit  sobre quin futur polític vol per al seu país és surrealista.
 
Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
La vena racista.
Una setmana més, el ministre Jorge Fernández Díaz, alhora que presenta llibre (en companyia d’altres padrins de Societat Civil Catalana), sota un segell editorial habituat a la propaganda feixista, ens ha ofert un nou espectacle denigrant. No s’ha tallat a l’hora de denunciar el fet que es faci campanya en pro de la independència entre un determinat col·lectiu de catalansd’origen estranger. Per posar-se la bena abans de la ferida, decideix no amagar la seva vena racista. Parla com si els fidels d’una religió no poguessin ser catalans, ni tinguessin dret a votar el que els vingui de gust sobre el futur d’aquest país. Per arrodonir-ho, pretén dir a una fundació privada (no a les que difonen amb la comprensió i les subvencions del seu govern la memòria del feixisme) què pot i què no pot fer. Aquest ministre és una joia.
 
Fuente, Ángel de la (investigador de CSIC).
Les xifres d’un veritable campió.
Durant setmanes i mesos, amb inacabables debats als mitjans i entrevistes a l’interessat a tota hora, vàrem assistir a la maniobra del govern espanyol consistent a intentar reduir, com fos, el volum admès de l’espoli fiscal català. Per aconseguir-ho, no van trobar ningú més solvent que el professor de la Fuente, un home de Ciudadanos i tot un expert en els càlculs a ull, com ell mateix explicava obertament. Aquesta setmana, realment hilarant, ens ha sorprès la notícia que denuncia en un estudi el fet que l’extensió del concert basc i navarrès a Catalunya seria un veritable “suïcidi polític” pel fet que provocaria una pèrdua d’ingressos econòmics a les comunitats autònomes de règim comú per valor de... 16.000 milions. Impressionant. És veu que mantenir la sagnia actual, en canvi, no significa pas la mort lenta del nostre país.
 
Marhuenda, Francisco (director de “La Razón”).
Comptes per la culata.
Les portades del diari propietat de José Manuel Lara competeixen cada dia en el gran concurs de l’esperpent propagandístic. Aquesta vegada, però, en Marhuenda s’ha superat. Si pensàveu que les dues dedicades al registre de la patent de l’estelada que obligaria els independentistes a pagar pel seu ús era insuperable, aquests set dies, l’historiador i professor de la Carles III (no ho deveu saber perquè ell no ho diu mai), ens ha regalat una enquesta genial sota un titular segons el qual el 80,7% dels catalans no van participar a la gran V de la Diada a Barcelona. Els que sí ho van fer, però, van ser el 18,8%, el que situa la magnitud de la manifestació en 1,5 milions i multiplica per tres les xifres oficials que el dependentisme volia imposar com a relat als mitjans. Si parlem de trets al peu, aquest és veritablement mític.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  

Notícies relacionades

19 comentaris

Imprimir Enviar