Pals de cec mentre ens allunyem
La jungla del procés a sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Risto Mejide, José María de Mena, Albert Rivera, Herman Van Rompuy, Xavier Vidal-Folch i Josep Maria Vila d’Abadal.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- La campanya del no a tot que ens ofereix cada dia el dependentisme és difícil de comprendre. Mentre l’Alicia Sánchez Camacho emprèn una gira per les Espanyes per allunyar-nos encara més, Rosa Díaz troba a faltar violència en el procés de demonització dels catalans. Duran es veu obligat a oferir l’enèssim cant a la impotència des dels passadissos del Congrés, el mateix dia que Pedro “Ken” Sánchez obliga els diputats catalans a donar suport al recurs contra la Llei de Consultes que els seus companys de partit acaben de votar afirmativament al Parlament del Parc de la Ciutadella. Qui els entengui que els compri. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
Mejide, Risto(presentador de televisió).
Els del no que votaran.
He d’admetre que estava convençut que la Consulta del 9-N l’hauríem de portar endavant, tots solets, fins a les darreres conseqüències, els del sí-sí. Encara que ja fa mesos que els Estopa van obrir el foc, com més s’apropa la data, apareixen més personatges contraris a la independència disposats a acceptar la realització de la pregunta. Fins i tot, encara que sigui blocada pel govern nacionalista espanyol. Potser el resultat a Escòcia els ha animat. Aquesta setmana hem vist la conversa entre Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez al respecte a TeleCinco. La potència del volem votar, per a gran disgust del dependentisme refugiat a la desesperada en el “hooliganisme” legalista, és enorme. Un gran rebost d’arguments que ens han regalat i que ens farà invencibles.
Mena, José María de (exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Armes d’inhabilitació massiva.
Des de la ràdio pública de Catalunya, l’exfiscal en cap ens ha avisat que els funcionaris podran ser acusats de prevaricació i inhabilitats si col·laboren de qualsevol manera amb la realització de la Consulta suspesa: l’estratègia és clara, es tracta d’amenaçar amb represàlies personals tanta gent com sigui possible. Els cal desmobilitzar-nos. Els qui considerem que l’únic ordenament que ens obliga legítimament, a aquestes alçades, és el que emana del Parlament de Catalunya i executa de forma acordada el nostre govern, hem de tenir molt clar que la repressió és viable contra uns pocs, difícil contra molts i directament impossible si tots els qui ens podem veure afectats ens conjurem per trencar les cadenes de la por i actuar en consciència al servei dels interessos de la majoria.
Rivera, Albert(president de Movimiento Ciudadano).
Focus bruts.
Aquesta setmana ha semblat avançar la convergència entre el seu partit i el de Rosa Díez, l’exconsellera del Govern Basc encapçalat pel PNB, que afirma que això nostre, encara que no matem, de fet, és pitjor. Mentre arriba el moment, Ciudadanos va perdent gas a mans de Podemos en la seva imatge de gran regenerador de la vida política espanyola. El seu coordinador a Valencia, l’expopular Francisco Mut, ha plegat després de la seva imputació per desviar suposadament 6 milions d’euros atorgats pel govern valencià a un centre d’innovació. Als casos Cañas i Nart, s’afegeix ara, doncs, un altre entre els (se suposava) croats contra la corrupció. I és que no resulta estrany que a Riviera se li esvaloti el galliner: amb tantes hores de plató la vida no li dóna per més.
Van Rompuy, Herman(president del Consell Europeu).
La vella Europa.
El president europeu s’ha deixar portar de manera lamentable pel seu ultranacionalisme belga; de fet, ha posat la cirereta en el pastís de les reaccions de la Unió Europea al resultat del referèndum escocès. Ells, la classe dirigent al servei dels vells estats-nació europeus, s’han carregat l’actual Europa, allunyant-la dels anhels de la majoria per agenollar-la al servei d’uns pocs, alhora que ens acusen a nosaltres de posar-la en perill amb la nostra reclamació d’empoderament. Afirmar que “la democràcia no serveix per canviar les fronteres”, sentit de boca dels qui emparen l’accés a la Unió Europea de països que han dirigit, fa no gaires anys, polítiques de neteja ètnica és un dels actes més vomitius que tinc a la memòria. Tant, que estan aconseguint que milers de catalans ens anem preguntant cada dia amb més intensitat si volem compartir teulada amb gent com aquesta.
Vidal-Folch, Xavier (periodista).
Follia dependentista.
Un referèndum anticatalà: aquesta és la formula emprada pel vell factòtum de l’antic diari de referència de l’esquerra espanyola per referir-se a la Consulta del 9-N. Dos terços del Parlament català prenen decisions anticatalanes. El nivell de xaladura és de premi. Del seu delirant article d’aquesta setmana excel·leix el passatge en el qual considera la Consulta el major escàndol democràtic de la història del món mundial. Amb voluntat de confondre, diu que la segona pregunta exclou els votants de la primera. Fa mandra explicar una cosa tan evident però és que pensar que algú vota No a que Catalunya sigui un Estat (1a pregunta) però sí a que sigui un Estat independent (2a pregunta) només seria possible en un estat etílic que impediria fins i tot encertar amb la papereta l’urna de vot.
Vila d’Abadal, Josep Maria (president de l’Associació de Municipis per la Independència).
Municipalisme compromés.
Aquesta setmana, l’acció de l’Associació Catalana de Municipis que dirigeix l’alcalde de Premià de Mar Miquel Buch i l’Associació de Municipis per la Independència, amb la votació de centenars de mocions als ajuntaments catalans en suport a la Consulta del 9-N, està provocant un moviment tectònic (que s’avança als resultats de les eleccions locals de maig de 2015) realment espectacular. Un veritable tsunami que pot abastar pràcticament 900 dels 947 municipis catalans i donarà una força extraordinària davant la comunitat internacional a la nostra reivindicació. Especialment, si vénen mal dades. Cal estar preparats: si el govern espanyol opta per la suspensió de l’autonomia i la dissolució del Parlament, el paper dels ajuntaments serà absolutament fonamental. Greixem, doncs, totes les eines.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
Notícies relacionades
- Una Consulta que els deixa en pilotes 21.09.2014.
- Botes altes, matxet i salacot 20.09.2014.
- “Qué coño es la GENTE?” 14.09.2014.
- Una Consulta que hem fet imparable 13.09.2014.