Política Última actualització Dilluns, 29 de setembre de 2014 20:35 h

El TC suspèn la convocatòria del 9N i la llei de consultes #EstemConvocats9N #Demà19hAjuntaments

En un ple extraordinari que ha durat tan sols una hora i 10 minuts, el TC acaba de marcar el camí als ciutadans de Catalunya, demà concentracions de resposta a les 19h davant dels ajuntaments

Madrid (ACN).- El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit aquest dilluns els recursos que l'Estat ha presentat contra la Llei de consultes del Parlament de Catalunya i la convocatòria de la consulta del 9-N, fet que implica la suspensió automàtica dels dos textos per un període de cinc mesos. Ho ha fet en un ple extraordinari d'una hora i deu minuts poc després que l'advocat de l'Estat hagi registrat les dues peticions, una celeritat inusual que coincideix amb la reunió exprés també del Consell d'Estat aquest diumenge i del consell de ministres de dilluns. Un cop admesos els recursos i suspesos els textos impugnats, al Tribunal li toca ara debatre el fons dels recursos en les pròximes setmanes.

Malgrat la #Rajoylacaga el TC ho liquida en uns minuts

L'admissió a tràmit dels recursos del govern espanyol suposa la suspensió automàtica dels dos textos perquè l'executiu de Mariano Rajoy ha inclòs als seus escrits la petició que s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució que implica que "la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda". De fet, el Tribunal Constitucional no ha decidit res sobre el fons de les qüestions en aquest punt del procés, només l'admissió a tràmit dels recursos que, exceptuant si hi ha defecte de forma en els escrits, està obligat a acceptar.

Cinc mesos de termini

Un cop feta l'admissió a tràmit -i per tant suspeses automàticament la Llei i la resolució- el Tribunal pot començar les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar o aixecar aquesta suspensió, però ja amb un raonament que justifiqui la seva decisió. El TC, però, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedi anul·lada, i no ja només suspesa, abans de la data en què s'ha de produir.

Petició per suspendre els preparatius

Als seus recursos contra el decret del 9-N i la Llei de consultes, de 36 i 94 pàgines, respectivament, govern espanyol ha demanat expressament al Tribunal Constitucional no només que suspengui la Llei i la convocatòria del 9-N, sinó que ordeni "publicar la suspensió als diaris oficials autonòmics i estatals perquè assoleixi eficàcia general". A més, l'executiu reclamava també als magistrats que suspenguin les actuacions "de preparació, realitzats o procedents" de la consulta "així com qualsevol actuació vinculada a la consulta".

L'Estat activa tres institucions en 24 hores

L'executiu espanyol ha activat d'aquesta manera en només 24 hores tres institucions per plantar cara a la consulta. El Consell d'Estat, reunit d'urgència aquest diumenge per emetre dos dictàmens favorables als recursos d'inconstitucionalitat; el consell de ministres, també reunit amb caràcter extraordinari per aprovar la presentació dels recursos, i el Tribunal Constitucional, formalment convocat com a ple ordinari de caràcter urgent per admetre a tràmit els textos i suspendre el 9-N.
El precedent de la declaració de sobirania

El Tribunal Constitucional que decidirà ara sobre el fons dels dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d'aquest any, en una sentència on acceptaven els arguments de l'Estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic- que era la base de la declaració- era "inconstitucional i nul".

Un tribunal amb majoria conservadora

El TC, presidit per l'exmilitant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora de set magistrats contra cinc del sector progressista. Pérez de los Cobos, que al seu llibre 'Parva memoria' criticava "l'onanisme de la política catalana" i afirmava que el nacionalisme és "l'única ideologia capaç d seguir produint malsons". Pérez de los Cobos lidera el sector que conformen els també conservadors Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas. Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares. Al sector progressista hi figuren Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juam Antonio Xiol Ríos, Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del Parlament, i la catalana Encarna Roca.

---

Notícies relacionades