Prohibir la democràcia a la velocitat de la llum

La jungla del procés a cinc setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Carme Chacón, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Artur Mas, Cristóbal Montoro, Joana Ortega i Francisco Pérez de los Cobos.

27  

( 9 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- D’autèntica Monarquia bananera. L’espectacle de les més altes institucions espanyoles aquests dies ha començat ha provocat perplexitat internacional, especialment, dins l’opinió pública anglosaxona. Amb l’exemple escocès acabat de sortir del forn, la diligència extrema per prohibir-nos el vot, disciplinant tots els òrgans de l’Estat a les ordres de l’executiu, ha constituït un exemple lamentable de baixa qualitat democràtica. El progressiu descrèdit internacional de l’Estat espanyol, sense dubte, erosiona de forma creixent la seva posició repressiva, basada en la simple invocació d’una legalitat ancorada fa trenta-sis anys. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Chacón, Carme(diputada del PSC).
Imposar la llibertat.
La capacitat del dependentisme per rebregar el vocabulari polític bàsic és pràcticament il·limitada. Després de la còmica frase “me sentí fusilado en mi propia casa” del famós regidor popular de Cardedeu, aquesta setmana l’ex-ministra de defensa espanyola ens ha obsequiat amb el concepte “imposar un referèndum”. Oferir l’oportunitat d’exercir el dret de vot com pot ser una imposició? Triar és sempre un exercici de llibertat, que inclou sempre la possibilitat de no fer-ho. Ningú obliga a participar en la Consulta del 9-N. Tots els qui no vulguin prendre-hi part poden no fer-ho; fins i tot, poden exercir el seu dret a ser extrets del cens electoral. Però aquesta voluntat seva de no participar, és de sentit comú, no pot implicar a la resta de la comunitat política, que sí vol ser interpel·lada. De tan lògic sembla balder haver-ho d’explicar.
 
Herrero y Rodríguez de Miñón, Miguel (membre del Consell d’Estat).
Cauen mites.
De tots els membres de l’actual Consell d’Estat el teníem pel més amic. Premi Blanquerna i tot. La seva teorització de l’extensió del reconeixement dels drets històrics recollit a la Constitució espanyola de 1978 per al cas de Catalunya hauria estat útil si Espanya no fos com és. A l’hora de la veritat, però, l’home s’ha retratat: vot unànime amb la resta i avall que fa baixada. El seu cas desmenteix cap possibilitat de canviar les relacions de dominació entre Catalunya i Espanya bastides des de fa just 300 anys. Desesperadament, els darrers federals s’aferren a voler fer-nos esperar l’arribada de les eleccions espanyoles de la tardor del 2015 per si es produeix un canvi de govern a Espanya. Pur il·lusionisme. La crua realitat és que PP i PSOE no accepten cap votació sobre la independència i l’obert Pablo Iglesias ha trigat tres dies a reaccionar davant la prohibició de la Consulta.
 
Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Muntanya russa.
Les emocions d’aquests dies pugen i baixen a un ritme frenètic. El cap de setmana, amb la posada en escena de la signatura del decret de convocatòria i la declaració trilingüe posterior, Artur Mas va estar francament brillant. Després del “rally” constitucional espanyol, però, com incomprensiblement noquejat, el president ha trigat massa a reaccionar. Tocava convocar les forces de l’acord de data i pregunta immediatament després de la suspensió i la cita ha arribat amb quatre dies de retard. Pel mig, hores de confusió basades en la suspensió unilateral de la campanya institucional i els actes preparatoris de la Consulta. Dijous a la tarda, un xic de calma recuperada després que Mas hagi signat el nomenament dels membres de la Comissió de Control de la Consulta del 9N. “Keep calm” em recomana un amic. L’avaluació, el dia 9.
 
Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda i Administracions Públiques).
Sense treva.
L’anunci aquesta setmana del projecte de pressupostos generals de l’Estat espanyol per a l’any vinent esclata en plena tensió per la Consulta. El ministre de la benzina gaudeix ruixant-nos. Així, que cremi tot. Com justificar una previsió d’inversió del 9,5% per a una població que representa el 16% i aporta un PIB del 19%? Espectacular. És com si, després de finançar la seva compra, no et deixessin pujar a l’autobús públic pagant el mateix preu que els altres. Ja sabem, a més, que l’execució d’aquest migrat pressupost, com és costum, difícilment superarà aquí el 80%, mentre, també com d’habitud, a altres territoris que no cal ni esmentar superarà amb escreix el 100%. I així, encara que nosaltres no podem gairebé fer campanya pel Sí+Sí, distrets com estem en l’intent d’aturar l’ofensiva prohibicionista, el ministre fa la feina de convèncer els indecisos per nosaltres.
 
Ortega, Joana(vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Excuses prescindibles.
Rumors de dimissió. Al Consell Executiu, segons sembla, els consellers d’Unió, els qui controlen les carteres clau de cara al 9N, és a dir, Governació i Interior, se’n surten a l’hora de fixar posició: acatament d’entrada a la sentència del Constitucional. S’aturen els primers procediments relacionats amb el cens i l’organització logística de la Consulta: el registre d’estrangers i la inscripció dels representants de l’administració que hi poden col·laborar. La vicepresidenta parla de protegir tercer i no perjudicar els funcionaris implicats. Ha tingut deu mesos per preguntar als treballadors públics si estaven disposats a arribar fins al final en condicions de màxima hostilitat d’Espanya i no ho ha fet. Ara, els pren com a excusa, sense respectar el seu dret a decidir si hi volen col·laborar o no.
 
Pérez de los Cobos, Francisco (president del Tribunal Constitucional).
Suspendre a la velocitat del so.
Després de la mítica pífia en consignar una data errònia a la Llei de Consultes no referendàries i al decret de convocatòria, el recurs del Govern espanyol arriba volant al Tribunal Constitucional. En representació, una filla de ministre franquista lliura al president, ex-militant del PP i ex-simpatitzant de Falange, contrari a la Constitució quan es discutia la seva aprovació, la demanda de l’executiu espanyol que provoca la prohibició automàtica de la Consulta. El TC es reuneix en sessió ordinària al dictat del Govern i decreta en menys d’una hora fins i tot mesures restrictives de difusió del 9N. La nota de premsa es refereix al Decret com de convocatòria d’un Referèndum, passant olímpicament del text jurídic lliurat. La imatge del TC com a eina auxiliar del Govern no pot resultar més gràfica. Pobre democràcia espanyola.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  

Notícies relacionades

27 comentaris

Imprimir Enviar