Política Última actualització Dimarts, 25 de maig de 2010 05:00 h

Els Ajuntaments catalans es rebel·len contra la restricció de crèdits

El Govern espanyol prohibeix l'endeutament municipal fins el 2012 · Diversos consistoris i diputacions acorden crèdits d'urgència abans no s'apliqui la moratòria

Aquest dilluns el Govern espanyol anunciava un seguit de mesures extraordinàries contra la crisi al BOE, la més polèmica de les quals és el bloqueig de l'endeutament públic dels ajuntaments a partir d'avui dimarts. La mesura de Zapatero, que impedirà que els Ajuntaments demanin crèdits fins el 2012, ja ha provocat una revolta entre els consistoris catalans. Des de Reus l'alcalde socialista Lluís Miquel Pérez ha qualificat la prohibició de 'precipitada', i considera que 'provocarà més atur', mentre que a Sant Cugat, l'alcalde de CDC, Lluís Recorder, s'ha rebel·lat contra la mesura i ha ordenat contractar fins a 16 MEUR en crèdits abans que entri en vigor el nou decret. També han contractat crèdits per via d'urgència l'Ajuntament de Girona (6 MEUR) i la Diputació de Lleida (11,4 MEUR).

Bloquejat fins al 2012 l'endeutament dels ajuntaments

El reial decret-llei impulsat per Zapatero i publicat aquest dilluns al BOE inclou com a mesura per reduir el dèficit públic la contribució que han de fer els ajuntament i entitats locals. En aquest sentit, estableix per exemple que aquests hauran de declarar l'afectació dels estalvis derivats de la reducció de les despeses de personal, amb la rebaixa d'un 5% dels sous del personal públic. També es recull que amb l'aplicació de les mesures s'aplaça fins a l'any 2012 la concertació de qualsevol operació d'endeutament per part dels ajuntaments.

Finalment, el reial decret-llei recull que serà d'obligatorietat que el Ministeri d'Economia i Hisenda tingui el coneixement previ així com el seguiment de qualsevol contracte de col·laboració entre el sector públic i privat, així com els contractes de concessió d'obra pública, en tant que poden suposar projectes 'amb un considerable impacte econòmic a llarg termini' sobre els comptes públics.

De manera que des de l'aprovació del citat decret-llei, qualsevol actuació de contractes de concessió d'obra pública requeriran un informe preceptiu i vinculant del govern, tant pel que fa a les empreses públiques com a les privades.

'Provocarà més atur'

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha estat dels primers en reaccionar contra la prohibició d'endeutament als ajuntaments inclosa en el nou decret llei. Pel polític del PSC és 'precipitada, contradictòria en certs punts del redactat i que acabarà provocant més atur'. Pérez ha explicat que, en el darrer any, els ajuntaments han demanat crèdits per impulsar l'obra pública als municipis.

Amb aquesta prohibició el que es provocarà és evitar que hi hagin més obres públiques i per tant, que no hi hagi tanta contractació de treballadors. Aquestes declaracions del l'alcalde s'han fet després de la junta de portaveus al consistori municipal on s'ha tractat principalment la retallada dels sous als funcionaris.

El 14% de les inversions de Lleida anaven a crèdit

A Lleida, la regidora d'Economia de la Paeria, Montse Mínguez (PSC), ha fet una crida a la tranquil·litat i ha dit que només el 14% de les inversions són a crèdit i que per tant 6 milions dels 42,6 que estan contemplats al pressupost com a inversió es podrien veure afectats per la retallada del crèdit públic publicada aquest dilluns pel govern de l'Estat. Mínguez ha assegurat que el crèdit d'aquest 2010 està en tramitació i que ara caldrà veure si 'entra o no entra' segons la publicació al BOE del decret. En aquest sentit, ha dit que si no s'autoritza s'hauran de buscar altres mecanismes per fer-hi front, ja sigui mitjançant una retallada de despeses o bé amb concessions administratives.

A Sant Cugat, el consistori s'ha rebel·lat contra la restricció dels crèdits a llarg termini i ha demanat crèdits per valor de 16 milions per tal de poder pagar les inversions projectades per aquest any. També s'han avançat a l'entrada en vigor del decret l'Ajuntament de Girona, la diputació de Lleida i la de Tarragona.