Glacem-los el somriure

La jungla del procés a tres setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Esther Niubó, Mariano Rajoy, Miguel Ángel Rodríguez, Alicia Sánchez Camacho, Enric Sopena i Santiago Vidal.

80  

( 10 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Amb el cadàver de la Consulta encara calent i el procés participatiu acabat de néixer els consellers Espadaler i Pelegrí van fer una compareixença eufòrica davant dels mitjans. Quines cares de felicitat les dels homes d’en Duran! Feina feta. Apressats a confirmar a corre-cuita que Unió no està ni per la convocatòria de plebiscitàries, ni per la presentació d’una llista única, ni per la proclamació d’una Declaració d’Independència a un nou Parlament de Catalunya. Quan acabem de fer la feina el 9N, un bon grapat de catalans emprendrem una tasca obsessiva: fer-los empassar la gatzara el més aviat possible, amb unes plebiscitàries, una llista unitària sense polítics (sobretot, sense ells) i una DUI que ens retorni a la llibertat. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

 

Glacem-los el somriure

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Niubó, Esther(portaveu del PSC).
Acusar amb les mans ensangonades.
Hores abans que es conegués la notícia de la Gran Arronsada Presidencial, la portaveu del Partit dels Socialistes de l’equip Iceta havia demanat la dimissió d’Artur Mas si no se celebrava la Consulta del 9-N tal i com el president s’havia compromès. Tenint en compte que els diputats socialistes catalans a la “villa y corte” s’hi han posicionat en contra a cada oportunitat i que el líder del PSOE ha donat total recolzament al recurs del Govern espanyol contra la Llei de Consultes i el decret de convocatòria, realment, cal tenir la cara molt dura i pocs escrúpols morals per, després d’haver-la fet inviable legalment per terra, mar i aire, ara, demanar el cap del president Mas perquè no ho és. Quines penques.
 
Rajoy, Mariano(president del govern espanyol).
Compartint lema amb els de sempre.
Trencant el seu estatisme habitual (d’estàtic), el president espanyol ens va dirigir un article des de la nova plataforma mediàtica del dependentisme a Catalunya que dirigeixen els ultra-radicals Lluís Bassets i Xavier Vidal-Folch. Res de nou. Gran oferta de diàleg des de la llei que es fan ells sols amb la seva majoria castellano-cèntrica perpètua. Com deia algú a twitter, dels autors de “en absència de violència es pot parlar de tot”, arriba ara, “en absència d’urnes ens podem entendre”. En darrer terme (per a gran vergonya), compartir esquemes amb els de sempre. El text d’una pancarta de Falange Española (exhibida a Montjuïc el 12 d’Octubre), seria sense dubte compartida per don Tancredo: “La unidad de España ni se vota ni se negocia”. La  transversalitat espanyolista sí que és manté en forma.
 
Rodríguez, Miguel Ángel(periodista i escriptor).
Catalanòfob il·lustre.
Qui no recorda aquell riure insultant i menyspreador envers les seleccions catalanes de fa tants anys, quan exercia de portaveu del primer govern de José María Aznar. He, he, he. Només ens podíem dedicar a les bales. Una de les actituds més patètiques que es donen en les relacions humanes és la del cretí que es creu graciós. I Miguel Ángel Rodríguez, des dels mitjans propietat del nostre estimadíssim José Manuel Lara (taaant amant del diàleg), no s’està mai de demostrar-la sempre que en té oportunitat. Un catalanòfob genuí. Amb la plena satisfacció dels qui l’envolten, en aquest cas, la catalaníssima Susanna Griso, que no ha dubtat a defensar el seu comportament. El dia del 74è aniversari de l’assassinat pel franquisme del president Companys, s’ha referit en conyeta a la conveniència d’afusellar Mas. Coma etílic.
 
Sánchez Camacho, Alicia(president del PP de Catalunya).
180 graus d’irracionalitat.
El portaveu de la CUP David Fernández l’ha destacat a les xarxes socials i ha corregut sense treva via whatsapp. Cal considerar-la, sense dubte, com una peça mítica del desvari. Cito literalment de la seva compareixença pública per valorar la renúncia a celebrar la Consulta per part del Gran Timoner: “que no se pueda votar es una victoria de la democracia”. I prohibir opinar, de la llibertat d’expressió! Espectacular. No tinc paraules. Demostracions d’irracionalitat i de perversió del llenguatge (autèntica especialitat del dependentisme, cada dia més enfollit) com aquesta expliquen perfectament perquè el món, cada dia que passa, comprèn menys l’actitud, exclusivament legalista i insostenible, del Govern espanyol.
 
Sopena, Enric(periodista).
La meva àvia té una bicicleta al Paraguai.
El premi al tuit més demagògic de la setmana és per aclamació per al d’aquest veterà periodista dependentista per la seva obra: “Mas y @junqueras empeñados en crear un Estado y mientras en el mundo mueren de hambre al año 165 mill de niños”. És digne successor, d’aquell altre mític, d’abans de la Via Catalana de 2013, escrit pel diputat tarragoní Xavier Sabaté, per cert, de la seva mateixa orientació ideològica: “Mingú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges? Avui 2 morts més. i el govern? Ah! Prepara la cadena”. La veritat, tanta demagògia és sorprenent: costa molt d’entendre com és que els quatre darrers articles signats per Sopena com a director del seu diari digital els ha dedicat a analitzar el procés català i no a la fam al món?
 
Vidal, Santiago (jutge).
En espera de sentència.
Aquesta setmana el jutge Vidal s’ha escapolit d’una primera escomesa per part del Consell General del Poder Judicial: per quatre vots a tres, ha esquivat la suspensió d’ocupació i salari mentre s’instrueix l’expedient obert contra ell per les seves expressions públiques a favor de independència de Catalunya. Certament, vivim en una Espanya modèlica. Activista històric al servei de les causes socials, el seu paper en el suport a la independència i en el pensament sobre una nova justícia al servei dels ciutadans mereixen tot el reconeixement. Aquesta setmana, també, s’ha posicionat a favor del procés de participació convocat pel govern del Gran Timoner. El seu parer, s’hi estigui o no d’acord, cal sempre tenir-lo en compte. I els resultats diran.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  

Notícies relacionades

80 comentaris

Imprimir Enviar