Un 9-N més fort a cada hora

La jungla del procés a una setmana del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Xavier Arbós, Sergi Blázquez, Montserrat Caballé, Jorge Fernández Díaz, Gemma Galdón i Xavier García Albiol.

17  

( 9 vots )

 Carregant

 Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- D’aquí a poc més d’una setmana, milions de catalans participaran en una mobilització que tindrà per objectiu demostrar (una altra vegada) la força descomunal de la nostra determinació i, sobretot, despullar el grau de lleugeresa democràtica de les institucions espanyoles. L’èxit del  9-N, com a premi, farà més difícil als nostres polítics qualsevol excusa per marejar la perdiu ni un dia més. Convé, doncs, que tots plegats ens concentrem en aquests dies que ens queden a convèncer tants indecisos com puguem. Encara més motivats, ara que ja sabem que el govern Rajoy ha decidit sumar-se a la campanya amb una nova prohibició. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Arbós, Xavier(catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona).
Tècnics són tècnics.
El seu nom ha saltat a la fama en aquests dies de confusió que el Govern espanyol ens ha ofert amb motiu de la persecució per terra mar i aire de totes les formes d’expressió dels catalans sobre el futur polític que volem. “M’agrada el federalisme” diu el seu perfil de twitter i a fe de Déu (que diria el conseller Homs) que ho demostra a cada segon. Pertany a una tropa especialment present darrerament als mitjans que es cridada, teòricament, per donar la seva opinió com a tècnics, però que acaben oferint posicionaments estrictament polítics. En el cas que ens ocupa, el professor Arbós acostuma a engruixir als mitjans la sempre nombrosíssima quota del declinant Partit dels Socialistes; un cas estrany: com més irrellevant, més veu se li dóna.
 
Blázquez, Sergi(advocat i vicepresident de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes).
Plantem cara.
Una dotzena de juristes catalans ha presentat l’associació “Drets”, que pretén actuar judicialment en defensa de la dignitat dels catalans, davant les agressions contínues de les quals som objecte a les xarxes socials i als mitjans de comunicació de la caverna. Abans que tots plegats prenguem mal, com a resultat de la contínua sembra de l’odi que practiquen. Cal dir prou d’una vegada per totes davant les manifestacions xenòfobes que, contínuament, el nacionalisme espanyol ens regala. Si les autoritats espanyoles són tan sensibles a les amenaces i a l’apologia de la violència a través de les xarxes socials, haurien de dedicar a perseguir-les, almenys un dia a la setmana, si més no, una part dels seus milers d’activistes en nòmina, consagrats fins ara en cos i ànima a comentar notícies als mitjans digitals.
 
Caballé, Montserrat (cantant).
Coses rares.
Des de l’inici del procés, la veterana cantant lírica ens ha ofert reiterades mostres del seu nacionalisme canònic, del seu amor profund a Espanya. Res a dir. Sí que cal comentar, en canvi, el simplisme de la seva visió del món. Aquesta setmana ens ha deixat una frase per a la història: li agrada anar a la terra del seu marit, perquè “a Saragossa no hi ha embolics ni coses rares”. Ni embolics ni coses rares. Pau i ordre. Gent que fa cas i no es fica en política. Deu referir-se a l’esperit (la manca de tremp, vull dir) que ha fet que a l’Aragó ja no existeixi (pràcticament) llengua pròpia, ni tampoc ni rastre dels centenars de milers d’aragonesos que han hagut d’emigrar els darrers cent anys per manca d’expectatives. Justament, molts d’ells, per a establir-se a un país amb embolics i coses rares que han fet seu i que no se sotmet a Castella.
 
Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Porqueria dosificada.
Sempre que s’apropa una data electoral o semi-electoral, quan cal tapar d’urgència un dels incomptables escàndols que afecten el partit del Govern (cosa que acostuma a passar, pràcticament cada setmana), les clavegueres de l’estat fabriquen i llancen detritus. Ara, ha tocat un suposat cas Trias de tinença de diners a Suïssa. Com de costum, es tracta de filtracions de suposats informes de la UDEF (dels quals, arribat el moment, ningú se’n farà responsable), amb convocatòria multitudinària a la premsa per potenciar la sensació d’escarni en els afectats i l’escàndol en l’opinió pública. Enric Juliana insinuava aquests dies que en cas que es confirmés la bruta maniobra, el ministre podia caure. No us en féu il·lusions, que només és un manat. Compleix ordres que vénen de dalt. De molt amunt.
 
Galdón, Gemma(extertuliana i investigadora en Polítiques i Tecnologies de Seguretat a la Universitat de Barcelona).
A punt per saltar.
Podem ha manifestat aquesta setmana la seva intenció de concórrer a les eleccions plebiscitàries dels propers mesos. Com a tots els partits (com ara, ICV i Unió), on la Puta i la Ramoneta encara remenen, les seves tensions internes seran notables. De moment, sabem que es partidari del dret a decidir model PSOE, és a dir, que els catalans només el podem exercir amb acord del PP, és a dir, mai. En tot cas, el seu rol i impacte electoral en un moment tan vital com el que es presenta són una incògnita. De fet, el seus rostres i lideratge a Catalunya estan per definir. Però si ens hem d’atendre a l’amor insondable que manifesta a les xarxes socials, sempre que en té oportunitat, es diria que Gemma Galdón espera oferta amb els braços oberts.
 
García Albiol, Xavier(alcalde de Badalona).
Grans demòcrates.
Per activa i per passiva, el gran Jordi Basté es va passar bona part del dilluns insistint en el fet que, al nostre país, ja no cal cantar l’Estaca. No puc estar més en desacord: és una cançó d’una vigència absolutament lamentable. Ho és en la lluita pel nostre alliberament nacional en qualsevol cas, però molt especialment, enmig de la guerra on som per preservar els drets democràtics més fonamentals a Catalunya, davant l’ofensiva d’un Estat disposat a jugar totes les cartes legals i il·legals per tombar-nos i d’un partit del Govern on la ferum de corrupció ja és completament insofrible. La prohibició de l’Estaca pel consistori García Albiol a Badalona és només una mostra més de l’ínfim nivell de la seva cultura democràtica.


Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  

Notícies relacionades

17 comentaris

Imprimir Enviar