La revolta de les cassoles (i els auriculars)

La jungla del procés la setmana del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Marc Bartomeu, Albert Boadella, Victòria Camps, Joaquim Coll, Johan Cruyff i Javier Cuesta Nuin.

18  

( 10 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Francament, emociona l’esforç col·lectiu que emana del moviment popular més important a Europa des de fa moltes dècades. Després de tres anys sense parar, aquests dies telefonem, repartim diaris al carrer, distribuïm informació casa per casa, piquem cassoles cada nit i enganxem cartells. Milers i milers de persones entestades a obtenir un objectiu polític comunitari. Una combinació perfecta de solvència en el màrqueting polític i d’espontaneïtat mesurada en la l’activisme. Quan personatges de l’esquerra tradicional com Joan Manuel Serrat s’exclouen d’aquesta meravella col·lectiva no podem fer altra cosa que compadir-los. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Bartomeu, Marc (portaveu de Podem Barcelona).
Aclarint conceptes.
Poc a poc anem esvaint dubtes sobre els trets essencials de la nova (de fet, encara no nata) expressió de l’esquerra alternativa (o no) espanyola a Catalunya. El seu portaveu, si més no en l’àmbit de les entrevistes radiofòniques, s’ha reconegut ex-votant de la CUP i ha manifestat una dificultat extrema a l’hora de marcar quin és el perfil de Podemos a Catalunya, què els distingeix de les Candidatures d’Unitat Popular. Ha parlat que els separen bàsicament dues coses. La primera, la gent que integra una i altra: caramba, una aportació ontològicament important, però que interpretada de forma mal intencionada podria portar fins i tot a pensar en fam de cadires. La segona: que Podemos és un projecte per a tota Espanya. Com diria aquell: “no hay más preguntas señorita”.
 
Boadella, Albert (dramaturg excatalà).
Reacció exterior.
Un vídeo llançat per la plataforma espanyolista radical “Libres e Iguales” i una entrevista a l’emissora Radio 4G han tornat al primer pla, aquesta setmana, el bufó oficial de l’ultranacionalisme espanyol. No s’equivoqui, estimat lector, que Boadella, en realitat, treballa per nosaltres, al servei del procés: situa Catalunya com un cos aliè, extern, al qual convé tractar sense pietat. Cal que senti la força, la violència de l’Estat espanyol. Res de justícia i de seducció. Ni reconeixement ni inversió. Lògica completament aliena. Amb la seva nova i patètica secreció intel·lectual, en el fons, el dramaturg madrileny ens fa un gran favor: constata que ja no formem part d’Espanya, que som un gra que cal castigar amb l’eliminació.
 
Camps, Victòria (catedràtica d’ètica a la Universitat Autònoma de Barcelona).
Pontificar des de la ignorància.
Aquesta setmana, dins els, per desgràcia, pocs actes d’autèntic debat de posicions sobre la Consulta, hem pogut seguir l’esdevingut a la Universitat de Girona, amb la presència de la catedràtica Victòria Camps. Entre altres afirmacions amb un fonament escàs i decebedor (com ara, que els catalans ens creiem superiors si volem governar-nos nosaltres mateixos), m’ha cridat l’atenció la seva sentència, segons la qual, “Catalunya mai havia tingut el reconeixement que té ara, en àmbit lingüístic, en l'Administració”. Per mai cal entendre una menudalla temporal de només 600 anys, exactament fins el 1716, quan el Decret de Nova Planta establí l’ús exclusiu del castellà als tribunals. Fins aleshores totes, absolutament totes les actuacions de l’administració d’aquest país, fora del llatí, eren en català. Un mai de segles.
 
Coll, Joaquim(historiador i portaveu de SCC).
Histèria dependentista.
“Una de las características más notables y constantes de los políticos nacionalistas es su habilidad para intentar ponerse siempre en posición ganadora”. L’inici del darrer article d’en Coll a l’ex-diari de referència de l’esquerra espanyola ho explica (gairebé) tot. Primer, perquè restringeix els vicis de la política a un sol dels nacionalismes en disputa (naturalment només es refereix al president Mas); i, segon, critica una obvietat: que els polítics sempre vulguin surar. El més destacable de l’articulista és el seu furibund atac a la posició expressada pel partit del qual encara (sembla) és militat: fins i tot Miquel Iceta i Maurici Lucena han expressat un evident (i tàctic) estovament, a l’espera de confluir amb el Gran Timoner el dia després: ell, en canvi, minoritzat, petit-petit, es manté a tomba oberta en la intransigència. Als independentistes, ni aigua.
 
Cruyff, Johan (exfutbolista i exentrenador del FC Barcelona).
Aprendre a jugar.
De l’aparició als mitjans d’aquesta figura amagada del barcelonisme en suport al procés participatiu del 9-N, em quedo amb la seva afirmació que el principal defecte dels catalans és la por. Que ens tenalla i que fa que no ens ho juguem tot, encara que hi creiem. Que no arrisquem. S’acostuma a dir que el fitxatge de Cruyff va convertir el Barça en un club més metòdic i, finalment, després de tantes dècades d’humiliació col·lectiva, decidit a guanyar. És justament la revolució que, ara, el país també necessita per transitar el camí de la llibertat plena. La generació guanyadora que ja no està disposada a acceptar, tot acotant el cap, les comminacions que arriben des de la vila i cort.
 
Cuesta Nuin, Javier (president de la Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A.).
Democràcia sòlida.
Crec que fou durant la Cort general de 1705-1706, quan els estaments catalans establiren per llei, amb el nou monarca, el principi que els oficials reials no tenien potestat per violar la correspondència. Un indici de modernitat de les nostres Constitucions caigudes per dret de conquesta. Curiosament, en l’any del tricentenari, a compte de la seva negativa a gestionar qualsevol tramesa institucional relacionada amb el vell o nou 9-N, comprovem com Correus encara no ha assumit plenament el principi de la inviolabilitat dels efectes postals: ara resulta que l’empresa té dret a avaluar la idoneïtat constitucional del contingut de les cartes que distribueix. Benvinguts a Corea del Nord. Un país amb el qual ve molt de gust federar-se. Vaja, per votar demà Sí-No ben de gust.
 

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  

Notícies relacionades

18 comentaris

Imprimir Enviar