A les urnes catalans, que el món ens mira

La jungla del procés a la setmana del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: María de los Llanos de Luna, Rodolfo Martín Villa, Eduard Punset, Ferran Requejo, Encarna Roca Trías i Ignacio VIdal-Folch.

9  

( 2 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Som uns autèntics privilegiats. Valorem-ho. El dia de demà, quan se’n faci resum, la jornada d’avui restarà marcada en vermell en la cronologia històrica del llarg procés de Catalunya cap a la plena sobirania política. Per quarta vegada consecutiva anem a construir entre tots plegats, amb la plasticitat afegida de les urnes i les paperetes , la mobilització més important de la història recent d’Europa. Amb la col·laboració impagable del govern espanyol, a més, ho farem  deslegitimant profundament la seva sobirania damunt de nosaltres. Sortiu i gaudiu. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

LLanos de Luna, María de los (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Ja no fa por.
Després de continuats fracassos en la seva política de banderes i en la denúncia de resolucions polítiques de centenars de consistoris catalans, la immensa major part de les quals rebutjades fins i tot per la justícia espanyola, la representant de Rajoy a Catalunya ja no fa gens de por. Ni ella, ni els carros de combat que ens ha enviat de maniobres el ministre Morenés.  Desesperats per la impossibilitat de parar el procés de participació, s’ha empescat, en el darrer moment, una missiva urgent amb el propòsit d’amenaçar els alcaldes i els directors d’Institut. Encara que alguns batlles del PP han aprofitat l’avinentesa per desdir-se dels seus compromisos, la veritat és que l’intent serà un nou fracàs de la delegada: els centres públics han escollit els seus responsables de local de votació ja fa dies. Només podran aturar-ho (i no ho faran) per la força.
 
Martín Villa, Rodolfo (exministre franquista).
La fi de la impunitat.
L’statu quo l’ha blindat durant trenta-vuit anys i encara fa prou bona cara. No tan jove, és clar, com la que aquests dies els mitjans han tornat a recordar, braç en alt. De la salutació feixista als ministeris de la Transició i els consells d’administració de les empreses del BOE i la tribuna del Bernabéu (Endesa entre 1997 i 2002 i Sogecable des del 2006). Casta en essència. Ara, la jutge argentina María Servini ha ordenat la seva detenció, juntament amb la d’altres dinou imputats pels crims del franquisme, entre els quals, vuit ministres del dictador. I és que, entre els beneficis de disposar d’un estat propi s’hi comptaria el de poder deixar sense efecte la llei d’amnistia que encara empara els crims comesos en temps de la dictadura contra milers i milers de catalans.
 
Punset, Eduard (jurista, escriptor, economista i divulgador científic).
Gairebé tothom vol votar.
Sense dubte, l’amor de pare (noble sentiment) devia jugar un paper decisiu en el suport implícit d’Eduard Punset a les llistes de Ciutadans a les darreres eleccions europees. Ara, apropant-se a una paradeta d’Esquerra a Pineda de Mar, ha expressat públicament el seu suport al procés participatiu del 9-N i la seva voluntat d’anar a votar. Després de la darrera empastifada de corrupció, amb la imputació d’un Candidat del partit a l’Operació Púnica, els nervis comencen a ser patents: mentre continua l’estira-i-arronsa d’egos amb el partit de Rosa Díez, el darrer CEO preveu que C’s (fins ara cridat a ser el primer partit del dependentisme a Catalunya), trinxat per l’emergència de Podemos-Podem, podria fins i tot perdre representació a un nou Parlament català.
 
Requejo, Ferran (catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra).
Líderatges democràtics.
Amb la seva habitual perícia acadèmica, el professor Requejo ha dibuixat perfectament, en un sòlid article al diari comtal, el moment del procés on som. D’acord en gairebé tot. Exigeix, però, que el president Mas continuï encapçalant el procés. Em sembla bé... si així ho volen la majoria dels nostres conciutadans. És aquest l’esperit que han de capir totes les cancelleries del món: la pulcra autenticitat democràtica del nostre camí. A les eleccions de novembre de 2012, els catalans vàrem dir que volíem un gran moviment transversal de lideratges plurals encapçalat per Artur Mas. A principis de 2015 (quan abans!) haurien de decidir qui, però sobretot amb quina proposta, encapçalarà ara aquest procés plural. Naturalment, i tothom (però, tothom) a acceptar-ho. Que decideixin, doncs, els ciutadans. Perquè, hem dit que volíem un país nou, oi?
 
Roca Trías, Encarnació (membre del Tribunal Constitucional).
Deshonoris causa.
Els mitjans dependentistes han posat el crit al cel pel fet que la Universitat de Girona s’hagi plantejat, a petició d’una part important del claustre, la possibilitat de retirar el títol de doctora honoris causa a la magistrada del constitucional Encarna Roca. Distingida el 2012, no ha dubtat a recolzar, sense cap discrepància pública (a més de l’anul·lació de la Declaració de Sobirania), les dues darreres suspensions de TC: la de la Consulta i la del procés participatiu, del 9-N. Si és cert que l’argumentari de la seva investidura com a doctora definia entre els seus principals mèrits el "compromís amb Catalunya i les seves institucions" és evident que el seu comportament no s’adiu amb la dignitat confiada. Així, doncs, sí, la doctora Roca té tot, però tot el dret a defensar allò que cregui... i els catalans també a no honorar-la per fer-ho.
 
Vidal-Folch, Ignacio (escriptor i periodista).
Desafiar la lògica bàsica.
No deixis que la realitat alteri els teus plans d’intoxicació. Sobretot, si es tracta d’ofegar un dels pocs mitjans, TV3, que no carrega cada dia per terra, mar i aire contra el procés. Sense dubte Vidal-Folch ha publicat un dels articles més lamentables de la setmana. Caracterització de la ploma dependentista: “En los estudios de Sant Joan Despí reina un ambiente funerario. Antes, los empleados de la Corporación blasonaban de serlo. Trabajar allí era como moderno. Ahora para muchos es un baldón.” Posem dades damunt la taula. El passat mes d’octubre de 2014 la televisió pública catalana va assolir una quota de pantalla del 14,2%. Repetim-ho: 14,2%. Segons el darrer Baròmetre del CEO, publicat la setmana passada, un 52,2% dels catalans trien TV3 per informar-se de política. Realment, a la vista està, per a una clara majoria dels espectadors, els informatius de la cadena no tenen cap credibilitat. Mare de Déu.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  

Notícies relacionades

9 comentaris

Imprimir Enviar