El català és la primera llengua no oficial de la UE amb pàgina web de la Comissió Europea
"Ha calgut temps" perquè la UE es comuniqui en la llengua pròpia del ciutadà
El català és la primera llengua no oficial de la UE que té una pàgina web de la Comissió Europea. Brussel·les només havia acceptat, fins ara, traduir al català algunes notícies del portal de la Comissió i obrir un fòrum d'opinió als comentaris en llengua catalana. Des d'aquest dijous, però, la representació de la Comissió a Barcelona disposa del seu propi espai web íntegrament en català, actualitzat de forma permanent i amb notícies i informació. Com estudiar o treballar a la Unió Europea, quins projectes s'han finançat amb fons europeus a Catalunya i les Illes Balears o quina és la situació del català a la UE són algunes de les preguntes que respon la web que han presentat aquest dijous el director de la representació de la Comissió a Barcelona, Manel Camós, i la periodista Laura Rahola.
'Volem que sigui la porta d'entrada dels ciutadans de Catalunya i de les Illes Balears al portal Europa, un servidor gegant, amb més sis milions de documents i 14 milions de visites el setembre de 2007', ha explicat Rahola.'La Comissió Europea no entenia, i li ha calgut temps per fer-ho, la importància de comunicar en la llengua pròpia del ciutadà', ha reconegut Camós. El director de la Comissió a Barcelona ha destacat 'l'importat avanç' i el 'reconeixement' que suposa per al català convertir-se en l'única llengua que tot i no ser oficial a la UE té una web pròpia. 'És la primera vegada que això passa', ha celebrat Camós, partidari de seguir una política de 'pragmatisme' amb la llengua catalana: 'No perquè no sigui oficial no hem d'intentar utilitzar-la' per comunicar Europa, ha defensat, recordant que des de fa uns mesos els ciutadans ja poden adreçar-se per escrit en català a les institucions europees i que els consellers que intervenen en els consells de ministres poden parlar en la seva llengua si avisen abans. 'Tot això és possible gràcies a que Rodríguez Zapatero ho va demanar a Brussel·les, depèn dels governs estatals, no de la UE', ha aclarit Camós.
La pàgina web explica l'actualitat europea 'amb l'accent posat en allò que més afecta Catalunya i les Illes Balears', explica Rahola, responsable de la pàgina. 'Hem intentat que sigui una web que permeti al ciutadà saber d'una manera molt clara què és la UE, per a què serveix i quins beneficis aporta, i on hi trobi informació útil per buscar feina en un altre estat o accedir a un programa de beques d'estudis o de pràctiques', ha informat la periodista de la Comissió.
El web, que disposa d'una versió en castellà, ja té més de cent pàgines i documents –html i pdf– d'informació. S'estructura en vuit seccions, a més de la portada, i dedica un apartat a la situació del català a la UE, en què l'executiu comunitari respon a preguntes freqüents com quins són els drets lingüístics dels ciutadans europeus, com es poden adreçar en català a les institucions europees o com poden recórrer al defensor del poble europeu. Prenent l'experiència del Fòrum Europa –un fòrum d'opinió en què el català va arribar a ser la quarta llengua més utilitzada en els comentaris dels ciutadans–, la nova web incorpora la secció La teva veu a Europa que explica com participar en el projecte de construcció europea a través de les diferents consultes i debats oberts. A la pàgina també s'hi pot trobar una sala de premsa adreçada als periodistes que segueixen la informació europea: s'hi publicaran totes les notes i convocatòries de la representació de la Comissió a Barcelona, es podrà consultar l'agenda europea i les previsions amb els principals actes i esdeveniments previstos i es podrà llegir un recull de premsa diari.