Berlín 9N 2014. Relat d’una catalana des de la ciutat de la llibertat

El dia que un poble també va dir prou al seu govern per poder determinar el seu futur amb llibertat

13  

( 9 vots )

 Carregant

ELSA MUÑOZ-GARCIA @Elsamg22 Estudiant de Relacions Internacionals (Berlín).| El 12 de desembre de 2013, els partits que van signar l’acord per la pregunta de la consulta, van decidir triar el 9 de novembre com a data per a celebrar-la. El 9 de novembre donava una càrrega històrica molt forta a la votació perquè coincidia amb el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del mur de Berlín, el dia que un poble també va dir prou al seu govern per poder determinar el seu futur amb llibertat.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

Berlín

Em llevo ben d'hora, cap a les 9, amb la mateixa il·lusió amb la que em llevava el dia de Reis ara ja fa uns quants a­­nys. Miro per la finestra. Sí, encara són allà. 15 quilòmetres de globus il·luminats al capdamunt de pals alineats ens recorden el camí que feia el mur que dividia Berlín, Alemanya, i Europa sencera. La fila de globus il·luminats que passa també pel meu carrer marcant el camí del mur encara hi és, però no per gaire temps. Avui és 9 de Novembre, 9. November pels alemanys, 9N pels catalans. Passi el que passi avui és un dia històric. És un dia de llibertat, un dia d'identitat, un dia de reflexió, un dia d'unió, un dia de pacifisme. Avui, fa 25 anys un poble va dir prou. Un poble va mirar a la cara a un govern i li va dir que ja no podia viure més així. És una data plena de simbolisme per a molts pobles d’Europa.
 
Surto de casa i agafo el metro cap a la Französische Strasse, allà ens trobem una bona colla de catalans per celebrar el dia, en una trobada organitzada per l’ANC. Estelades i senyeres onegen davant de la Konzerthaus de Berlín sota l’atenta mirada des de l’altra banda del carrer d’una unitat de la Polizei. Allà la colla castellera Xiquets de l’Alster d’Hamburg formen un pilar petit mentre sona una gralla. Havent descarregat, una violinista toca el Cant dels Ocells mentre es treuen unes pancartes “Katalonien neuer Staat Europas”, Catalunya, nou estat d’Europa. Cantem Els Segadors i acabem amb un emotiu “Visca Catalunya, Visca Alemanya!”.
 
Més tard, a la Delegació de la Generalitat a Alemanya i Àustria ja hi ha bastanta cua, sense comptar a la gent que està encara venint de la trobada prèvia. Els voluntaris que allà s’hi troben es disculpen per la llarga espera. Molts catalans van acompanyats de les seves parelles d’altres nacionalitats que també volen entrar-hi a mirar. Ens comenten que a aquella hora, cap a les 13:15, ja hi han vingut a votar unes 400 persones. Molts venen d’altres indrets d’Alemanya i fins i tot de Polònia o d’altres països de l’Est. Tothom vol fer-se fotos amb la urna, “és normal, és un dia històric”, comenta una voluntària.  
 
Sortint de la Delegació, els berlinesos segueixen celebrant el seu dia al Check Point Charlie, una de les fronteres més important entre el Berlín Oest i el Berlín Est. La mateixa atmosfera es pot viure a la Bernauer Straße, Bornholmer Straße i, a la Porta de Brandenburg, hi ha festa grossa.
 
Cap a les 5 de la tarda els “padrins” dels globus ja s’hi reuneixen al llarg de la línia amb ampolles de xampany tot esperant a que arribin les 7 de la tarda, el punt culminant de la festa que ha durat tot el cap de setmana. Tocades les 7, i amb el senyal de l’alcalde de la ciutat els globus s’enlairen cap al cel un rere l’altre; el mur s’aixeca. Els grans, tot observant els globus, recorden com era la vida abans mentre els joves ens intentem imaginar com devia ser, i els més petits se n’alegren de la flaire de festa que regna pels carrers del Berlín. Llibertat. Pau. Alegria.  
 
Durant els dies anteriors s’ha parlat de poca cosa més als mitjans i al carrer. És una data que s’ha de recordar per sempre. Una victòria pacífica d’un poble que normalment no se sent orgullós en mirar enrere. Imatges a la televisió de gent plorant i cridant d’alegria mentre creua la frontera cap a l’altre Berlin. “Einfach nur gucken und glücklich sein... Weiter nichts!” “Només fer una ullada i ser feliços... Res més que això!”.
 
Es pot dir que els alemanys i els catalans tenim moltes coses en comú... Volem viure en pau i llibertat. No volem cap enemic, no volem aixecar cap mur. Només volem determinar el nostre futur.
 
Després de les 9 de la nit, a Berlín, la festa ja s’ha acabat i no queda ni una ànima pel carrer. Al cap i a la fi demà -avui ja- és dimarts i s’ha de seguir treballant. 

Notícies relacionades

13 comentaris

Imprimir Enviar