Una Espanya enganxada amb cel•lo

Catalunya a la cruïlla definitiva : resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

33  

( 5 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-A cada nova passa que fem, una de les constatacions que sobten més és la incapacitat de Madrid per captar la dimensió exacta del moment. Com deia aquell, quan nosaltres som a punt de llicenciar-nos, ells continuen a primer de procés. El president Rajoy roman tancat a tot oferint-nos el mateix escenari ideal de sempre: no, no i no. Res a negociar. La tercera via, al món dels unicorns. En aquestes circumstàncies el socialisme agònic, decideix no formular cap proposta abans de quedar-se sol. I l’estrella emergent, Podemos, evita afrontar la urgència del debat per no prendre mal, mentre es remet a un futur de reforma global indeterminada i la seva principal aspirant a líder a Catalunya es vanta a les xarxes socials de no participar al 9-N. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Triomf d’etapa.
El Gran Timoner va decidir escapar-se del grup just quan s’enfilaven les primeres rampes del Tourmalet. Ja se sap, és quan l’esforç individual pot rebre major recompensa: els més forts poden marcar distàncies grans en pocs quilòmetres. També és l’estratègia més arriscada, si és que la manca de forces acaba per frustrar l’escapada. Aleshores, difícilment hi ha capacitat de reacció. És legítim que el president vulgui treure rèdit de la seva exitosa iniciativa personal del nou 9-N. Aventuro que prendrà mal, però, si intenta apropiar-se l’èxit en exclusiva. La línia entre una cosa i l’altra és molt, però molt prima. Perquè ha quedat demostrat mobilització rere mobilització: aquest poble sap molt bé allò que vol i subordinarà qualsevol interès personal o de partit a l’assoliment de l’objectiu final.
 
Pérez, Florentino (president d’ACS i del Real Madrid).
Pagar o marxar.
La setmana ens ha deixat les coses clares: estem disposats a pagar durant trenta anys la darrera jugada indigna del capitalisme del BOE, de la Llotja del Bernabeu? Espanya és un autèntic estat fallit, només, segons per a què: paga les seves indemnitzacions en 32 dies, igual-igual que la Generalitat de Catalunya intervinguda als seus proveïdors (salutacions als farmacèutics!). La conclusió és triple: tenim molta-molta pressa, la situació actual de la hisenda pública catalana és insostenible per més temps i cal que la negociació dels actius i passius en el procés d’independència abordi aquesta qüestió, naturalment, per forçar que sigui el govern espanyol, causant de la destrossa, qui assumeixi aquest deute vergonyós.
 
Rajoy, Mariano(president del Govern espanyol).
Una compareixença mítica.
Com diu la Carme Forcadell, Rajoy mai ens ha decebut. Sempre fa allò que més ens convé per fer créixer el procés. És la fera més eficaç d’aquest Bestiari. Amb la seva habitual cara d’extasiat, setanta-dues hores després d’”allò que va succeir el diumenge a Barcelona” el president espanyol va deixar anar el seu habitual enfilall de nos amanit amb frases realment genials, com aquella que hi ha més catalans que independentistes (que es veu que no som catalans). Però, sobretot, la que mereix passar a la història per com denota la seva capacitat per analitzar el que està passant a la regió del nord-est és aquesta: “Algunos tratan de no sentirse cómodos en Espanya”. I és que els catalans som culpables fins i tot dels nostres sentiments!
 
Sánchez, Pedro(secretari general del PSOE).
En contradirecció.
Amigues i amics, els espanyols també tenen dret a decidir el seu futur polític. Al dia següent del 9-N Pedro Sánchez ens va visitar per dir-nos que ens estima. Molt tendre. Com de costum darrerament, ens va parlar, de la mà de Miquel Iceta, d’una reforma federal de la Constitució els termes de la qual són absolutament eteris, tant, que no els compra ni el mateix PSc. Naturalment, en cap cas es contempla la possibilitat que puguem votar sobre la independència. A les poques hores, la compareixença de Rajoy avançant el vot negatiu del seu partit a qualsevol proposta fa que el nou líder socialista espanyol decideixi no concretar encara cap proposta. Miquel Iceta, que havia anunciat a bombo i plateret justament el contrari durant setmanes, per variar, s’empassa el gripau. Impotència gairebé absoluta.
 
Sánchez camacho, Alicia(presidenta del Partido Popular de Catalunya).
Comandant fiscals.
Gràcies a la prohibidíssima i retallada conversa de la Camarga, sabem de fa mesos que la líder dels populars a Catalunya compta amb la inestimable col·laboració estratègica d’un fiscal de confiança (segons sembla, Francisco Bañeres). Potser és a través dels seus serveis que aquesta setmana la líder popular ha estat capaç d’avançar-se a les accions del Fiscal General de l’Estat contra el Gran Timoner i diversos membres del Govern català. Espanya acumula sense fre elements per entrar en la primera divisió de les monarquies bananeres de “los amigos del Golfo”. Encara més, a final de setmana ha quedat clar que la confiança de Sánchez Camacho amb la Fiscalia fa que no només actuï com a portaveu, sinó també com a assessora. Molt, molt estètic, tot plegat. Ai, estètic, se m’ha escapat.
 
Torres-Dulce, Eduardo (fiscal general de l’Estat).
Somal·liland eren ells.
Hem millorat. Si els membres del Tribunal Constitucional que es fonien les aspiracions del poble de Catalunya resolien entre puros i braus, el fiscal general és més aficionat a fer-ho menjant crispetes al cinema. L’espectacle, però, és ben galdós: aquesta setmana els fiscals catalans, tot i sotmesos jeràrquicament, han encapçalat una veritable revolta, basada en un doble atac de dignitat: d’una banda, davant les pressions descarades del Govern espanyol i el Partit Popular (divisió de poders i tal); de l’altra, per l’evident manca de base jurídica i els errors continguts en la querella inicialment remesa des de Madrid. A la vista del panorama, aviseu Francesc Granell: al final, Somal·liland eren ells.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  

 

Notícies relacionades

33 comentaris

Imprimir Enviar