Política Última actualització Dilluns, 24 de novembre de 2014 19:30 h

Mas defensarà una proposta unitària per arribar a una Catalunya independent

El model vol superar l’esquema clàssic dels partits, no està previst que el president fixi ja una data concreta per a les properes eleccions

Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, proposarà aquest dimarts una proposta unitària que permeti superar l'esquema clàssic dels partits per continuar amb el procés després del 9-N i arribar a la seva part final, han explicat fonts del Govern a l'ACN. A parer de Mas, la solució no passa per la diversitat de sigles, sinó per la unitat. Aquesta és la seva conclusió després d'haver explorat amb els partits favorables al dret a decidir el grau d'acord que existeix al voltant de la idea d'unes eleccions plebiscitàries amb una llista conjunta com a eina per fer la "consulta definitiva", aposta inicial del president. No està previst que Mas fixi ja una data concreta per als propers comicis.

'Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar'

A l'Auditori del Fòrum i davant de representants de la societat civil i dels partits polítics que defensen el dret a decidir, Mas marcarà el seu full de ruta després del 9-N, els passos que ell considera que s'han de seguir un cop celebrat el procés participatiu i per arribar a la part final del procés. Ho farà sota el títol 'Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar'. Precisament, farà set anys de la conferència que llavors el cap de l'oposició, Artur Mas, va pronunciar al Palau de Congressos per impulsar 'La Casa Gran del Catalanisme'.
Discurs personal i proposta política que superi l’estricta àmbit dels partits per arribar fins al final

Des del Govern asseguren que la gran novetat de la conferència del president, que ha escrit ell mateix i que suposa la seva visió estrictament personal, serà precisament que farà una proposta diferent, fora dels esquemes habituals de la política, i no tant la data d'unes properes eleccions. Mas defensarà una fórmula que es basi en la unitat per arribar a la part final del procés, intentant així mantenir el consens que hi ha hagut en altres fases, com per exemple a l'hora de pactar la data i la pregunta del 9-N. Precisament, ell considera que la relació entre els partits és la "baula més feble" de tot plegat, com ja ha dit en diverses ocasions quan hi ha hagut discrepàncies al voltant de la consulta.
Valorar si existeix suficient consens per unes eleccions plebiscitàries amb una llista de país clarament independentista

El president arriba a aquest punt després d'anunciar fa uns dies que es prendria un parell de setmanes de reflexió, una reflexió que incloïa una ronda de contactes amb ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i CiU, és a dir, els partits favorables al dret a decidir i que van votar a favor de la llei de consultes al Parlament. L'objectiu de Mas era temptejar quin era el grau d'acord sobre la possibilitat de celebrar unes eleccions plebiscitàries, amb una llista única dels partits favorables a la independència i amb un sol punt en el programa electoral. Aquesta ha estat l'aposta inicial del president de la Generalitat, però ha preferit sondejar la resta de formacions polítiques abans de fer públic el seu posicionament definitiu. 

Sembla que no hi ha consens entre els partits, la clau de totes maneres és arribar a un acord amb ERC

ERC aposta per celebrar el que en diu unes "eleccions constituents", amb punts compartits en el programa electoral per formar un futur govern de concentració nacional. Rebutja una llista conjunta però sí que veuria bé que els partits es presentessin amb un nom comú tot i que anessin en llistes separades.

UDC i Duran té el problema

Pel que fa a CiU, CDC aposta obertament per uns comicis de tipus plebiscitari amb una llista conjunta, en la línia, evidentment, del que va proposar inicialment el president del seu partit. UDC va rebutjar aquesta opció en un principi, preferia esgotar la legislatura, però sembla que ara comença a plantejar-se l'avançament electoral en forma de plebiscitàries. Més reticències mostra pel que fa a la llista unitària. 

La CUP també vol eleccions i per declarar la independència, però rebutja taxativament qualsevol llista conjunta amb CiU i companyia. De fet, ja ha anunciat que estudia una coalició alternativa i anticapitalista per fer una "ruptura social, política i nacional".
Que diran Òmnium l’ANC, es mullaran o es mantindran al marge?

També Òmnium Cultural i l'ANC han demanat eleccions, i fins i tot han donat un termini, el de tres mesos a partir del 9 de novembre. Caldrà veure quina és la decisió final de Mas, que és l'únic que té potestat per convocar eleccions. 

Assistents

Tots els membres del Govern acompanyaran Mas en aquesta presentació del seu full de ruta, així com la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Per part dels partits, Josep Rull, coordinador general de CDC, encapçalarà la delegació convergent, i UDC hi estarà representada per membres del Govern com Ramon Espadaler, que també és secretari general, o Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí. Àngel Ros, president del PSC, hi anirà en nom dels socialistes; ICV-EUiA delegarà en David Companyon, mentre que ERC encara no ha concretat qui hi assistirà. Per part de la CUP, ja han dit que no hi prendran part, ja que ho consideren un acte electoral. Tampoc ho farà ningú de C's ni del PPC. 

Pel que fa a la societat civil, estan confirmades Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, i Muriel Casals, d'Òmnium Cultural. Per part d'UGT de Catalunya hi assistirà el vicesecretari general, Diego Martínez, mentre que CCOO ha optat per no anar-hi. Sí que ho farà el president de PIMEC, Josep González, i el de Cecot, Joaquim Gay de Montellà.
 
 

---

Notícies relacionades