Obligats a entendre’s

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

27  

( 2 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Després del trencament de la tarda del 13 d’octubre ja ho semblava força. Ara, en molts moments, també. Tot fa pensar que existeix una notable incapacitat per construir acords. Potser els lideratges no estan a l’alçada i caldria que les organitzacions de la societat civil prenguessin el comandament. La manca de tacte entre les parts és de llibre: arreu, projectes expressats en públic sense diàleg previ; unilateralisme i o féu el que dic o ho envio tot a Can Pistraus, d’una banda; falta de respecte punyent a la dignitat del president i manca de reconeixement públic davant la persecució de la qual és objecte, de l’altra. Hi ha per donar i per vendre. Així que, o es posen aviat les piles, o la gent els passarà per sobre. De moment, estan fent mèrits sobrats. I el temps s’acaba. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Ortega, Joana(vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Consolidant l’opció.
Després de votar a la Consulta sobre la independència de 2011 i de participar amb discreció a les darreres Diades multitudinàries, la número dos del Govern Mas s’ha definit aquesta setmana per primera vegada públicament com a independentista. Per ser més exacte, com a “independentista de reacció”: no se sap si és sobretot (o totes dues coses alhora) un efecte de la querella fraternal que ha impulsat el Govern espanyol contra ella, o la manifestació definitiva de la insignificància total d’un Duran i Lleida que (si no fos per la famosa foto del Palace) comença a fer fins i tot un xic de peneta. Sumem i tot sembla indicar que Unió (només cal recordar els entusiastes aplaudiments d’Espadaler al president Mas) s’afegirà clarament al bloc del sí en les plebiscitàries que arriben.
 
Pigem, Mercè (ex-vocal del Consell General del Poder Judicial).
Posar-ho en safata.
El diari “Ara” començava la setmana destapant l’operació del ministre Fernández Díaz (delegat de Rajoy i Sáenz de Santamaría) contra el sobiranisme, a través d’una unitat especial de la Policia encarregada d’investigar-nos a tots plegats per motius estrictament polítics. El cas Pigem cal inscriure’l, naturalment, en aquestes coordenades: amb el seu descavalcament del CGPJ, el PP aconsegueix embrutar una mica més la imatge de CIU, però sobretot guanyar-hi una majoria que li permeti allunyar el jutge Ruz de la instrucció del cas Gürtel. El joc brut de l’Estat no pot amagar, però, la turpitud de la representant catalana. Amb la que cau, 9.500 euros rebuts de la mare i trets d’Andorra (per regals de Nadal?): realment, alguns dels nostres polítics són gent d’un altre planeta.
 
Pino, Eugenio (comissari de la Policia espanyola).
Se sabrà tot.
Finalment, un dels grans mitjans de comunicació del país s’ha posat les piles per denunciar el joc brut d’Espanya i ha contribuït decisivament al despullament integral de l’estratègia del Govern espanyol en la seva batalla pel descrèdit del que consideren les figures capdavanteres de l’independentisme. Ara sabem que, probablement poc després del triomf electoral del Partit Popular i en particular des de que el Gran Timoner va emprendre la ruta, a les altes instàncies de la policia, s’ha creat una estructura paral·lela a l’oficial encarregada d’investigar els sobiranistes per les seves idees. Es tracta d’una veritable policia política, lliure de cap mena de control judicial i a les ordres directes del comissari Pino, l’home de confiança del ministre de l’Interior. Modèlic. Estat de dret i tal i tal.
 
Rajoy, Mariano(president del Govern espanyol).
Fiu-fiu.
Aquest home no ens falla mai. És un veritable orfebre d’independentistes. Només desqualificacions i insults i ni una sola proposta. La voluntat de mantenir per terra, mai i aire la seva doble aposta simpàtica: salvar-nos amb els nostres diners i impedir-nos votar per decidir el nostre futur polític en llibertat. Una visita llampec, de poc més de dues hores, que ha deixat fins i tot els seus amb un pam de nas. Feta només com a líder del PP, davant de la seva claca, no com a president del Govern, per escoltar els representants socials i institucionals del país. Això, tot i que és Espanya qui té un veritable problema a Catalunya. I, una vegada més, els teòricament patriotes actuen només en benefici dels interessos socials i econòmics que representa el PP. Gracias presidente per dissoldre en un plis-plas qualsevol dubte.
 
Sostres, Salvador (perodista).
En el bàndol correcte.
Fa pocs dies, el president Mas creuava el seu Rubicó particular, renunciava definitivament als eufemismes i traçava un full de ruta definitiu cap a la independència en un període de divuit mesos. Gairebé simultàniament, un dels seus antics valedors, ara aferrissat enemic íntim en l’àmbit dels mitjans, en nòmina de l’espanyolisme des de fa ja uns quants anys, consolidava definitivament la seva aposta personal per acabar d’arrodonir el seu personatge repulsiu, ara, posat al servei de l’Espanya de sempre. La seva crònica de la visita llampec de Mariano Rajoy el retrata lliurat en cos i ànima a la causa del dependentisme més radical. Per a molts ha estat, realment, una enorme alegria: que gent de la seva categoria moral formi part dels nostres adversaris polítics ens fa automàticament millors. Anar-hi de bracet sí que seria un veritable dilema.
 
Zarzalejos, José Antonio (periodista).
Adobar el terreny.
Poc a poc es van acumulant els arguments. Aquesta setmana, arran de l’aposta, sempre que en té l’oportunitat reiterada pel president de Freixenet, en favor de la subordinació perpètua dels catalans a les decisions del Congreso de los Diputados. La suposada persecució dels espanyols a Catalunya, naturalment, ocuparà el primer lloc entre els “arguments” que el Govern de Madrid farà servir, arribat el moment, per suspendre l’autonomia catalana. Zarzalejos, histèric, ja crida aquests dies, sense manies, a emprar els "mecanismos de coerción que la Constitución legitima". Avancem inexorablement cap a un escenari de confrontació total: l’únic dubte, el que encara no sabem, és si les mesures excepcionals que ens aplicaran arribaran abans o després del desastre total del Partido Popular a les eleccions de maig de 2015.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis. 
 
 

Notícies relacionades

27 comentaris

Imprimir Enviar