CiU i PP demanen una auditoria per esbrinar si Hereu ha pogut creuar dades dels votants de la consulta de la Diagonal
Creuen que es poden relacionar el nom i DN amb el sentit del vot · El consistori 'garanteix absolutament' el secret del vot en la consulta de la Diagonal
L'oposició a l'Ajuntament de Barcelona ha criticat avui durament l'equip de govern i en especial l'alcalde, Jordi Hereu, per la consulta de la Diagonal, però sobretot pels dubtes en la confidencialitat de les dades dels votants. CiU i PP han demanat una auditoria per esbrinar si s'han pogut creuar dades que podrien relacionar aspectes dels votants com nom, DNI, edat, sexe i lloc de residència amb el sentit del vot. Hereu i el quart tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, han assegurat que el procés va tenir totes les garanties i han dit que properament es presentarà el resultat de l'auditoria, a més d'exigir responsabilitat a l'empresa que va organitzar la votació electrònica, Indra.
El tinent d'alcalde d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Ramón García Bragado ja va voler respondre ahir a CiU i PP en les seves 'sospites' sobre la seguretat en les dades dels votants de la consulta de la Diagonal i va assegurat que és 'impossible conèixer el sentit de vot de cada persona perquè el sistema de vot utilitzat va generar des del primer moment dos registres diferenciats, un de votants i un registre de vots encriptats amb dades no identificatives'. El govern explica que d'aquesta manera es poden extreure dades estadístiques sense relacionar els vots amb els votants, i només es coneixen dades com la franja d'edat o el barri. Xavier Trias, ha denunciat que el govern dóna dades estadístiques impossibles de saber si no es relacionen les dades del votant amb l'opció que va triar.El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, Ramón García-Bragado va explicar ahir que el sistema de votació electrònic que es va utilitzar a la consulta per la reforma de la Diagonal 'va segregar de manera radical el vot de les persones que van participar a la consulta i per tant, no hi ha cap possibilitat de conèixer què va votar cada ciutadà'. Segons García-Bragado, 'a l'inici de la consulta el sistema de vot utilitzat va generar dos arxius de dades completament diferenciats', creant un 'fitxer precintat notarialment, al qual no s'hi podia accedir, amb les dades personals de cada votant per poder actuar en cas de reclamacions', i d'altra banda s'hi va establir un altre fitxer 'diferenciat amb els vots'.
Segons el tinent d'alcalde, aquest segon fitxer va estar encriptat des del principi del procés i va incloure dades genèriques no identificatives de cada votant, com el sexe, la nacionalitat, la franja d'edat (sense la data de naixement concreta ni l'any específic), el districte i el barri' per tal de fer-ne 'un tractament estadístic posterior'. Les dades 'no identificatives' que es van incloure en aquest fitxer són, per García-Bragado, 'equiparables a les que s'obtenen en unes eleccions a nivell de secció censal, mesa i col·legi electoral'. En les dades estadístiques extretes de qualsevol elecció convencional, però, no apareix el sentit del vot, cosa que sí passa en les dades que té el govern de l'Ajuntament de la consulta de la Diagonal.
El tinent d'alcalde d'Urbanisme insisteix en garantir que 'aquest segon fitxer va estar desvinculat en tot moment de les dades personals de cada votant' i es va 'desencriptar quan els membres de la Secció d'Acreditació van unir les seves tres claus, coneixent-se el sentit de vot i les dades genèriques no identificatives dels votants, però en cap cas les dades personals'. Des del govern municipal han volgut deixar clar que 'els dos fitxers van ser declarats prèviament a l'Agència Catalana de Protecció de Dades i l'Ajuntament de Barcelona va proporcionar a l'Agència la informació de les dades que es registrarien i la seva finalitat'.