Seguir l’estel de la llibertat ! directe!cat

Política

Última actualització Dissabte, 13 de desembre de 2014 05:00 h

Seguir l’estel de la llibertat

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

( 7 vots )

Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Un acord a l’any no fa mal. Aquesta setmana hem recordat que, ara fa dotze mesos, els nostres representants polítics van assolir un acord rellevant sobre la data i la pregunta de la Consulta. Des d’aleshores no han estat capaços de dissenyar, tots junts, una estratègia guanyadora. Confiem que l’estrella de Nadal els il·luminarà. I, per seguir amb el tòpic, si la màgia d’aquestes dates no ho aconsegueix, al gener es trobaran de cara amb la gent. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Comparteix

URL curta

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Aulet, Kim(activista en xarxa).
Cremar les naus de la desconnexió.
Les xarxes socials han bullit tota amb la #ViaClaver, la sàvia proposta consistent a què els partits sobiranistes rebutgin, en un acte de suprema coherència en la desconnexió amb Espanya, presentar-se a les properes eleccions generals de la tardor del 2015 o principis de 2016. Que els independentistes en fem boicot actiu, negant-nos a participar a les meses electorals. De moment, els partits han respost amb la fredor habitual de qui vol anar pas a pas, sense tancar-se el camí de sortida. Tal i com proposa el seu autor, per donar credibilitat a la solidesa de la seva aposta independentista estaria bé que els partits que concorreran a les eleccions plebiscitàries dels propers mesos anunciessin, en el marc del full de ruta que estan acordant (sí, oi?), quina serà la seva posició al respecte. També això ens ajudarà a triar.

Bonet, Francesc (director general del Sistema d’Emergències Mèdiques).
Necessitats d’assistència.
Estic molt d’acord amb la crida del conseller Mas-Colell a no fer demagògia amb els salaris dels alts càrrecs de l’administració. Si volem els millors els hem de pagar com correspon. D’acord. Hi afegiria que sempre que només s’hi dediquin un temps. Tots els principis generals tenen, però, excepcions: els temps actuals, els de la pitjor crisi econòmica dels darrers vuitanta anys, en són una de claríssima. Cal viure molt fora d’aquest món, ser directament un astronauta, un autèntic campió, per cobrar-se complements per valor d’un 19,3% més aquest 2014. És el cas més extrem d’entre els set directius de la sanitat pública que s’han apujat els emoluments enguany, tot i les retallades. És impossible demanar als altres unes draconianes mesures d’estalvi (suposadament, per fer viable una sanitat pública de qualitat) quan no s’està disposat a aplicar-se a un mateix una mínima contenció?

Castro, Carles (analista electoral de “La Vanguardia”).
Mitjans embogits.
El diari comtal ens ha obsequiat aquesta setmana amb l’enèsima enquesta-acte de fe, sense, com és habitual (a diferència del que fa GESOP per a “El Periódico”), facilitar cap mena de dada interna en brut. Però, aquest cop més que les arts de cuina, el que més ha sorprès (per dir-ho suaument) ha estat l’exercici delirant de presentació de la informació, a base de destacar tot allò que beneficia a l’statu quo en titulars i amagar les dades poc propícies a l’stablishment a l’interior. Gran titular: “La mayoría ve el plan independentista de Mas perjudicial para la economía”. Dada a l’interior: “Más del 43% (un punto menos que hace un año) creen que el nivel de vida sería mejor en una Catalunya independiente y casi un 26%, que sería igual”. Un tipus de confusió dependentista que explica bé perquè en el darrer any el diari ha reduït d’un 10% les seves vendes.

Crosas, Marc(futbolista).
A l’espera de l’altre passaport.
Una de les escenes que sempre em vénen al cap quan recordo el procés fallit de reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge, perseguit i boicotejat per l’Espanyola a les assemblees de Fresno i Roma (ara, justament ha fet deu anys de la primera) és la del seu president, Carmelo Paniagua, al faristol, brandant el passaport espanyol en una versió elaborada de l’intel·ligent “que pone en tu DNI.” Amb aquell gest potent que li hem d’agrair, vàrem capir que mai disposaríem del dret plenament reconegut a disposar de seleccions normalitzades si, abans, no obteníem el nostre propi estat. Ens hem posat decididament a la feina, però, entretant, hi ha gent com el futbolista Marc Crosas que ha tirat pel dret i ha aconseguit la carta de ciutadania mexicana, que li permetrà jugar amb la selecció d’aquell país. Felicitats per abandonar la presó!

Cusidó, Ignacio (Director General de la Policia espanyola).
Cadascú té els seus herois.
En presència de la delegada del Govern espanyol, el més alt responsable de la policia espanyola ens va visitar per llançar-nos diumenge passat una arenga espanyolista sense contemplacions. Diu que els policies morts a Sabadell a mans d’ETA ara fa 24 anys van donar la seva vida per la Constitució. El fonamentalisme constitucional que destil·len a tota hora els vells partits i la premsa espanyola resulta particularment difícil d’entendre. No es defensen uns valors, unes idees, sinó un text legal. Fins i tot, s’afirma en ple deliri que gaudim de drets fonamentals no perquè sigui un fet consubstancial a una democràcia, sinó perquè els recull l’arquitectura legal. Que Catalunya gaudeix d’autogovern gràcies a la Constitució, com si el text del 78 l’hagués creat. És el seu particular món al revés, en el qual impedir votar és una gran notícia per a la democràcia.

Fontana, Josep (historiador).
Mirada llarga.
L’historiador català viu més prestigiós ha continuat aquesta setmana amb la presentació als mitjans de la seva darrera obra, el llibre “La formació d'una identitat. Una història de Catalunya”, un repàs global a la trajectòria històrica del nostre país d’autèntica lectura obligatòria. De la seva entrevista al programa radiofònic de Mònica Terribas, altament recomanable, us en destaco tres idees fonamentalssobre el moment actual que viu el país, fetes des d’una mentalitat escèptica envers la viabilitat de la independència en el curt i, fins i tot, en el mitjà termini: som en una carrera de fons i caldrà persistir (si hem superat cinc segles de dificultats, ja no vindrà d’aquí); el nostre és un moviment de base popular d’una potència inaudita a l’Europa actual; i serà la gent, més enllà dels partits i els lideratges polítics, la que el portarà quan sigui possible fins a la culminació.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.