Seran plebiscitàries tant sí com no
Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Qui guanya en portar la tensió fins a l’extrem? En plantejar un tot o res? En fixar la dicotomia extrema o llista única o eleccions normals? Les properes eleccions seran tant sí com no plebiscitàries. De fet, en 2012 el president Mas en va fixar la lògica: aleshores va reclamar el mandat democràtic per organitzar una Consulta; ara, per proclamar la independència: la suma dels partits que la portin al programa determinarà la força del mandat. La resta, pura tàctica de negociació. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
García, Coque(membre de Súmate).
L’altra guerra bruta.
La bona gent de Súmate va acudir dilluns al programa líder de la ràdio catalana per defensar la seva honorabilitat davant dels atacs de Gonzalo Bernardos, qui dies abans havia titllat de subvencionada la plataforma independentista de catalans d’origen espanyol; l’expert més omnipresent a les tertúlies va marejar la perdiu amb la seva habitual indignitat moral i intel·lectual. Va parlar del seu salari acadèmic, però no de tot el que cobra per participar en desenes de tertúlies. Coque García, en canvi, va ratificar que l’entitat no cobra un euro de subvencions, que planifica els seus actes en funció dels recursos que disposa (recollits dels seus socis) i que, en canvi, veu com altres entitats suposadament nascudes de la societat civil disposen d’ingents quantitats de recursos. A ells mai els difamarà Gonzalo Bernardos, perquè són dels seus.
Iceta, Miquel(primer secretari del PSC).
Superar-se sempre és possible.
Mítica conferència del “nou” líder del que queda dels socialistes catalans a les ordres de Madrid. Tot el catàleg de tòpics de Pere Navarro, però enumerats amb més gràcia pel seu autèntic autor intel·lectual. Que la majoria dels catalans, diu, no volen la independència com es va demostrar el 9-N; se li oblida, però, per analogia, recordar que el 2006, d’acord amb la mateixa lògica (i amb idèntiques xifres de suport), també una majoria dels catalans van dir que no volien l’Estatutet i, en canvi, està en vigor. Diu que ens guiarà per fer l’Espanya que volem, en una doble falta de respecte: de primer, perquè el 16% que som els catalans imposarem el nostre criteri al 74% d’espanyols que vol continuar igual o recentralitzar; també, als catalans que durant 300 anys han intentat sense èxit canviar una Espanya encantada de ser com és.
Macías, Pere(diputat de CiU al Congreso de los Diputados).
Encara miren enrere.
“És molt fort”; “el camí és un altre”. Per als divuit mesos de negociació que preveu el full de ruta del president Mas, cal ser-hi a Madrid. És molt prematur. Tal vegada, l’ombra de Duran és encara massa allargada. El número dos del grup de CiU al Congreso de los Diputados troba encara excessivament agosarat cremar les naus i plantar definitivament Espanya, emprant mesures de caràcter irreversible. Encara el reflex autonomista és massa present. El canvi de xip del que ell mateix parla, inexistent. Alfred Bosch, per part d’Esquerra, es manifesta també escèptic: no vol passar primer i quedar-se sol. És evident que, en aquesta part definitiva del procés, amb les seves rutines de trenta-cinc anys de regnar sense controls, els partits polítics ens donaran encara moltíssima feina.
Mejías, Carina(probable candidata de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona).
Xipollejant en la mentida.
Una de les estampes més patètiques de la setmana correspon a una piulada llançada (i rectificada poc després davant l’allau d’indignació generat) des del compte oficial del partit ultra espanyolista a Nou Barris (Barcelona). Deia el següent: “¿Sabias que las Becas comedor estan condicionadas por saber o no catalán?”. Cada dia l’espanyolisme ens ofereix la seva ració d’insult, de bilis i de mentida. Però hi ha jornades en les quals excel·leix. Defensar el #MejorUnidos al mateix temps que es menteix descaradament amb l’objectiu d’enverinar la convivència i fer-se amb un grapat de vots és una actitud moralment inqualificable. Superada la nàusea inicial ens resta el plaer de comprovar com Mordor es degrada dia a dia, mentre nosaltres lluitem, només mirant endavant, per construir una societat inclusiva i plural. Un país nou per tothom. Fins i tot per a la gentussa.
Rivera, Albert(president de Ciudadanos).
Reproducció del sistema.
El temps avança cap a un any electoralment intensíssim. La preparació de les eleccions municipals de finals de maig està deixant al descobert els mètodes desesperats d’una opció política que, per massa catalana, tot i que sigui ultraespanyolista, no qualla a Espanya: l’objectiu, constituir del no res unes quatre-centes candidatures electorals. Tot i que, teòricament parlem de formes autoproclamades com a renovadores de la vella política, com en el cas de Podemos, la construcció de candidatures es fa rigorosament de dalt a baix, amb una aplicació de la via digital executada sense contemplacions. Aquesta setmana un centenar i mig de militants i exmilitants de Ciudadanos a Espanya han denunciat les pràctiques caciquils de la direcció d’Albert RIvera. Els mateixos mètodes de sempre però aplicats amb una dosi corregida i augmentada de messianisme.
Soares, Mário (expresident portuguès).
Justícia històrica.
Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, entitat publicoprivada que desenvolupa una activitat incansable de difusió de la causa i els interessos del nostre país arreu del món, ha organitzat en pocs dies actes a Lisboa i Viena, amb les habituals escenes ridícules provocades per les respectives ambaixades espanyoles, que han enviat alts funcionaris per difondre entre els assistents, a base de papers mal confegits, l’argumentari del Govern espanyol contra la independència. A Portugal, l’expresident socialista Soares ha lloat el paper històric dels catalans en l’assoliment de la independència portuguesa i ha defensat el nostre dret a decidir en llibertat el propi futur polític. A més, el Govern ha aprofitat per anunciar públicament que obrirà noves oficines a les capitals italiana i austríaca per avançar en la internacionalització del procés. Més, més, volem més estructures d’Estat!
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
Notícies relacionades
- Obligats a entendre’s 07.12.2014.
- Això es farà molt llarg 06.12.2014.
- ... i Espanya ensopega 30.11.2014.
- Mas obre el ball definitiu... 29.11.2014.