L’estat colla, el dependentisme s’organitza

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

26  

( 4 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Tot i que el nostre camp encara ha de bastir els acords definitius, la proximitat de la batalla definitiva és fàcil d’advertir en els preparatius dels adversaris de la plena llibertat de Catalunya. Mentre el Govern espanyol es petava definitivament el Fiscal General i l’Audiència Nacional llançava una sospitava ofensiva contra un suposat “terrorisme anarquista” a Catalunya, aquesta setmana la Tercera Via ha llançat la xarxa i els mitjans de la caverna han mantingut la seva croada per denunciar la nostra suposada manca de salut mental. Qui no es deleix per federar-se amb ells! Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Herrera, Joan(vice-president d'Iniciativa per Catalunya Verds).
Pilotes fora.
Herrera no es vol definir. El dia D, que arribarà aviat encara que els nostres polítics sobiranistes s’entestin a fer-ho difícil, el de votar sí o no a la independència, no sabem que votaran els diputats d’ICV al Parlament de Catalunya. El paper del líder ecosocialista és ben galdós: d’una banda, demana de genolls l’absorció per part de Podemos, però alhora introduint el matís (per noció de país o per salvar la personalitat pròpia?), que les decisions sobre Catalunya cal prendre-les des de Catalunya. Proposa un pol unitari d’esquerres per "per canviar-ho tot", excepte, naturalment, la dependència d'Espanya. El que és el mateix, estranyament, demana no exercir la plena sobirania que, com tothom sap, és l’única via real per decidir-ho tot. Sense saber-ho, ell mateix ho exemplifica: proposa quatre referèndums, un dels quals ja ens l’han prohibit; per als altres, tampoc no tenim competències per fer-los.
 
Homs, Francesc (conseller de presidència de la Generalitat de Catalunya).
Cal un nou mandat del poble.
El Govern de la Generalitat ha brandat aquesta setmana la vigència del pacte de governabilitat amb Esquerra, signat el desembre de 2012. És una insistència preocupant. Com és evident, el mandat rebut a les urnes pocs dies abans va ser el d’organitzar una Consulta sobre el futur polític del país. Amb el nou 9-N el Govern de Catalunya va emplaçar la resolució de caràcter definitiu a la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries. Insistir ara en la vigència d’un pacte de legislatura, com si ens trobéssim no pas al mig del procés de Consulta, sinó en una legislatura normal és simplement incomprensible. Tot és pot entendre en el terreny de la negociació. Confiem que en poques setmanes aquest retorn d’uns i altres al vol rasant quedi superat per la crida a les urnes que permeti que els catalans expressin el seu mandat definitiu sobre la independència nacional, través d’un nou Parlament.
 
Sáenz de Santamaría, Soraya(vice-presidenta del Govern espanyol).
Quedeu-vos fora.
En una intervenció al Senat, aquesta setmana la successora “in pectore” de Mariano Rajoy ha deixat anar a la senadora republicana Ester Capella un revelador "Què hi fa vostè, aquí?". A primer cop d’ull, podríem pensar que doña Soraya ha abraçat la #ViaClaver. Però, sembla ser que no, que vol els partits sobiranistes fora de les institucions de la Constitució espanyola de 1978. Caminem cap l’aplicació de la Llei de Partits als qui en discrepin? La vicepresidenta espanyola no s’està d’insultar amb total impunitat els milers de catalans que van confiar en la llista d’ERC a les darreres eleccions: avancem cap a la privació de drets polítics fonamentals. Sí, ens volen fora, molestem. I alhora, estan disposats a fer el que calgui, dins i fora de la democràcia, perquè no marxem.
 
Soler, Agustí (alcalde de Sant Joan de Vilatorrada assassinat pel franquisme).
Memòria dels herois.
Entre 1939 i 1952, 1.717 catalans, considerats enemics de l’Estat pel règim feixista espanyol, foren executats al Camp de la Bota de la Barcelona. Aquesta setmana, en el 75è aniversari de l’obertura d’aquest espai de repressió, el Memorial Democràtic, l’Ajuntament de la ciutat i l’Associació Pro Memòria als Immolats ha organitzat un homenatge (aquí en teniu la crònica d’en Francesc Canosa). Com hem fet aquest any amb els herois de 1714, cal fer justícia a tota una altra generació que va deixar la pell en defensa de la llibertat i de la supervivència de la nostra nació. Potser us semblaran uns fets llunyans, però n’hi ha prou amb recórrer l’opinió pública espanyola per entendre que les pulsions que van portar centenars de catalans al Camp de la Bota continuen ben vives i que el procés els ofereix una nova via d’expressió. La millor vacuna, com sempre, la Memòria.
 
Soler, Toni(historiador).
Denunciar l’impostura.
Aquests darrers dies ens han regalat amb l’enèssima presentació d’un nou grupuscle dependentista anomenat Tercera Via, farcit d’elements procedents o encara actius al PSc, amb algunes adherències, força marginals (políticament, no pas socialment) d’ex-fidels de Josep Antoni Duran i Lleida a UDC. Toni Soler en va fer la descripció en un article deliciós que no us podeu perdre. Denunciar la impostura d’aquesta gent al servei de l’establishment és una obligació política, però sobretot moral, especialment quan es fan passar per alternatius tot i que porten 35 anys ininterromputs, aquí i allà, remenant les cireres del poder. Proposen una causa de dalt a baix i ens diuen que no podem votar sobre el que gairebé dos milions de catalans hem demanat al carrer, a la Via, a la V o el 9-N, sinó sobre el que decideixin ells. En resum: elitisme malaltís de vella política.
 
Vidal-Folch, Ignacio (escriptor).
A un pas del genocidi.
El premi a l’article més vomitiu de la setmana se l’enduu per aclamació el germà del veterà factòtum d’El País. Si fa algunes setmanes, des de les seves pàgines, es proposava ja la prohibició dels partits sobiranistes, Vidal-Folch fa una passa més enllà per començar a justificar mesures personals contra els sobiranistes. Per comptes de discutir els seus arguments (l’article no conté un sol pensament raonable contra la independència com a projecte polític) es deshumanitza els qui la defensen o l’emparen fins al punt de fer desitjable la seva eliminació de l’escenari: als desequilibrats mentals se’ls priva dels seus drets polítics, se’ls inhabilita; i, si molesten molt, se’ls tanca. Si encara us queda un polsim de dubte, llegiu-lo. I si després encara creieu en la viabilitat de Catalunya dins la seva Espanya és que, com diu ell (naturalment, en sentit contrari) esteu malalts.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

Notícies relacionades

26 comentaris

Imprimir Enviar