Política Última actualització Dimarts, 23 de desembre de 2014 11:40 h

Narcís Serra va dilapidar 7.000 milions d’euros en préstecs sense control

Caixa Catalunya va ser “el cortijo” privat del poder socialista a Catalunya i va deixar un forat de 12.000 milions d’euros, el FROB acusa els directius de “gestors irresponsables”

Caixa Catalunya, estendard de la gestió socialista, va ser intervinguda per l’estat i va deixar un forat de 12.000 milions d’euros (2 bilions de les antigues pessetes) el 2012. Ara un informe del FROB qualifica el president de l’entitat, el que fora vicepresident del Govern espanyol i alcalde de Barcelona, Narcís Serra, i l’equip directiu de col·lectiu de “gestors irresponsables”. Segons EFE, en l’últim informe enviat a la Fiscalia, l’organisme assegura que Narcís Serra i el seu equip van gestionar més de 7.000 milions de crèdit sense control en operacions amb minoristes i ajuntaments controlats pel PSC. L’informe ho atribueix al fet que les mateixes persones que tenien per objectiu el creixement de l’entitat eren les que determinaven si una operació era o no arriscada, el que va suposar la desaparició dels controls de risc.

Caixa Catalunya costa 6.500.-€ a cada família catalana
 
Encara és recorda l’època de la majoria absoluta del PSC a la Diputació de Barcelona fruït del control absolut a les grans ciutats de l’àrea metropolitana, el que els  permetia controlar la segona caixa d’estalvis del país, una eina en mans del PSC que els va  permetre consolidar un poder en tots els àmbits de la societat catalana, ajuntaments, empreses i mitjans de comunicació. Tots recordem la presidència de l’entitat en mans de l’ex alcalde de Barcelona i ministre de defensa, Narcís Serra, que va seguir fidel als designis del poder del carrer Nicaragua, seu del PSC. Sorprèn el silenci mediàtic i polític d’un escàndol de proporcions desmesurades, estem parlant que en un any a cada família catalana li ha costat més de 6.500.-€ (més d’un milió de les antigues pessetes) les pèrdues de Caixa Catalunya.
 
Caixa Catalunya, la Bankia de casa nostra

No són només els 12.000 milions d’euros de pèrdues de l’any 2012, són molts més milions perduts en aquests anys d’una nefasta gestió que s’ha silenciat i s’ha tapat, una gestió pèsima que, juntament amb l’incapacitat política, ha comportat la liquidació del model de caixes catalanes. Competir amb La Caixa i guanyar mercat a Espanya fent negocis amb els taurons de la llotja del Bernabeu ens ha costat la mort de Caixa Catalunya. Narcís Serra i el seus es van proposar conquerir les espanyes amb una política salvatge en el sector de la construcció, amb hipoteques sense control, i van convertit l’entitat catalana amb un pou sense fons de milions enterrats en promotors sense escrúpols. Caixa Catalunya ha estat “el cortijo” privat del poder socialista, un fracàs de proporcions escandaloses que acabarem pagant tots els catalans, amb el cost econòmic i amb la pèrdua de tota la seva obra social.
 
Narcís Serra i les ombres de Catalunya Caixa

El periodista Joan Foguet va realitzar un excel·lent treball sobre els motius del desastre de Caixa Catalunya, el seu treball és un dels silencis mediàtic de l’anuari Media.cat del 2013.
 
“La fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manlleu va cristal·litzar en CatalunyaCaixa, la segona entitat catalana i la primera pel que fa a entitats financeres públiques, ja que era propietat de la Diputació de Barcelona, que en proposava els dirigents. Avui ha quedat diluïda entre deutes i desprestigi. Quin és el diagnòstic de CatalunyaCaixa? Tanca l’exercici del 2012 amb pèrdues superiors als 11.000 milions d’euros, segons es desprèn del pla de reestructuració aprovat per la Comissió Europea el mes de novembre passat. Les pèrdues són el resultat de la transmissió d’actius tòxics del sector immobiliari a la Sareb (o banc dolent), a més de les dotacions que l’entitat ha hagut de realitzar per complir amb els decrets de capitalització aprovats pel govern espanyol. De fet, l’entitat va transferir actius per valor brut de 16.000 milions (uns 37.000 immobles) que, després d’aplicar un descompte mitjà del 62%, van quedar per un valor de 6.000 milions. També cal comptabilitzar unes pèrdues superiors als 1.000 milions en la resta de crèdits del balanç traspassat. Els números vermells han provocat unes necessitats de capital de 9.700 milions, que just es corresponen amb el volum d’ajudes que la Unió Europea ja va traspassar a l’entitat el desembre passat.”