Política Última actualització Dilluns, 29 de desembre de 2014 05:00 h

Felipe González, l’ex president professional de la cleptocràcia.

En plena crisi econòmica l'expresident espanyol s'està fent milionari comerciant amb les seves influències i altres activitats peculiars

De "l'obrero espanyol" que deia ser Felipe González, en queda ben poc. El que va ser un dels Presidents del Govern espanyol amb més petjada a la encara tendre democràcia, ha oblidat els seus valors socialistes i ara es del·laïta envoltat de diners i de la més ostentosa alta societat. Felipe González està carregat de calers, però segurament no és només la fortuna el que li interessa, sinó el poder. I, està clar, les formalitats del poder polític ja no li interessen. Ara Felipe González recull els fruits extraoficials de la seva feina com a President espanyol i es dedica a vendre les seves influències a empresaris amb gran monopolis que necessiten tractes de favor per engreixar les seves opaques fortunes. 

L’animal polític de Felipe González: els orígens.
 
Aquells mítings elaborats, estudiats i plens d'ironia, sempre al costat del seu inseparable Alfonso Guerra són una època molt llunyana del socialista de la jaqueta de pana. La seva desconnexió de la política pública espanyola està deixant entreveure allò que ja se sospitava: Felipe González sap moure's com un llangardaix i esmunyir-se en direcció el poder.
 
L'arribada al poder de González no va estar exempta de sospites i intrigues, i una vegada va ser President de l'Estat, va agafar-s'hi ben fort. Va passar la tempesta dels nombrosos escàndols de corrupció agafat a la trona com si es tractés d'una boia, fins el punt de deixar-se en evidència tot sol. Felipe González va mantenir al seu costat Alfonso Guerra, malgrat els seus dos intents de dimissió, quan el seu germà va ser acusat de tràfic d'influència - el primer cas tractat a Espanya, per cert-. En aquell moment, l'aleshores President d'Espanya va jurar que confiava tant en la honorabilitat de Guerra que, si dimitia ell   faria". D'això se'n va oblidar.
 
A en Felipe, la política se li ha quedat petita
 
El gran líder socialista volia vendre una imatge de polític del poble, corrent, obrer, socialista, normal. Defugia les corbates i les vestimentes formals tan habituals al Congres. Ell anava descamisat i, deia, feia polítiques pel poble, redistributives i, sobretot, socialistes.
 
Tot això ha quedat tancat en un calaix i ple de pols. De la política al servei del poble no n'hem vist més. Felipe González, com a ex-President, podria formar part del Consell d'Estat, però com Aznar, hi va renunciar per poder dur a terme certes activitats incompatibles amb aquest càrrec consultiu. Al que no ha renunciat és al sou vitalici i a la oficina d’expresident - prerrogatives, les dues, instaurades per ell mateix-, que utilitza de centre d'operacions pels seus tractes. De fet, l'interès per la política de González es va esvair poc després d'abandonar la cúspide del Govern: a les seves dues últimes legislatures, com a diputat, va limitar-se a cobrar a final de mes sense tenir ni la dignitat d'escalfar la cadira. Entre el novembre de l'any 2000 i el març de 2002 només va aparèixer 6 vegades al Congrés dels Diputats.
 
El veritable negoci de Felipe González
 
L'ex-President socialista gaudeix posant la mà entre poder i diners i del seu hobby n'ha fet negoci. Actualment es dedica a fer serveis "d'assessorament" i relacions públiques i internacionals. "Ialcon" és el nom de l'empresa familiar a través de la qual factura les seves activitats, malgrat que oficialment l'activitat de l'empresa consta registrada al Registre Mercantil com a "compravenda de finques rurals". Aquesta ironia, però no és l'única de l'activitat econòmica del socialista, Felipe Gonzàlez comparteix l'empresa amb els seus tres fills, fins ara sense professió coneguda.
 
Els amics de Felipe González són els seus clients, i els seus clients són els seus amics
La primera oficina de Felipe González la va obrir de la maneta de Fernando Flores - exministre xilè- i d'altres destacats membres de la Internacional Socialista, que van sumar esforços per assolir els seus interessos particulars. Va ser precisament Flores qui va presentar-li el seu gran amic de l'ànima -tots dos han reconegut públicament aquesta relació-, Carlos Slim, de qui es diu que posseeix la fortuna més gran del món.
 
L’origen d'aquesta bonica amistat es remunta a uns fets d'allò més mafiosos. Carlos Slim, propietari de Teléfonos de México tenia la voluntat d'ampliar el mercat de la seva empresa al Marroc, voluntat que va concretar-se l'any 2005 gràcies a una trobada que va propiciar Felipe González amb Mohammed VI. Ell tenia una gran relació amb el seu pare, el monarca Hasan II, gràcies al rei Juan Carlos I, és prou conegut que els dos personatges espanyols van fer un gran tàndem per ajudar-se mútuament en els seus objectius.
 
D’aquest negoci Felipe González no només en va treure una “gran amistat” sinó que també en va aconseguir, segurament, la seva gran finca de luxe al costat de Tànger, amb una platja privada de la que gaudeix quan li ve de gust. I, segurament, també hi va tenir a veure el gir que el Govern de Felipe González sobre la seva posició respecte el Sàhara Occidental.
 
Felipe González, el President senzill, comú i de la jaqueta de pana, és en realitat un professional de la cleptocràcia.