Temps que demanaran herois

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

20  

( 4 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Mentre l’espanyolisme que tanca diaris, segresta revistes, persegueix humoristes i fa lleis mordassa pretén donar lliçons al món de solidaritat en la defensa de la llibertat d’expressió; mentre la querella contra Mas, Ortega i Rigau, gran bunyol jurídic forçat pel Govern espanyol, es desfà com un terrós de sucre, el Consell General del Poder Judicial nomenat pel PPSOE amenaça amb una possible expulsió del jutge Santiago Vidal de la carrera judicial. És un signe dels temps que venen. El mateix magistrat ha dit que a aquest país d’aquí un any no el reconeixerà ningú. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Galdón, Gemma(membre del Consell Ciutadà espanyol de Podemos).
D’exigent a exigida.
Els qui ens dediquem a la crítica política als mitjans tenim un risc màxim: dedicar-nos un dia al tema. Comença a ser, ja, fins i tot abans de fer el gran salt a la palestra, el problema de l’ex-tertuliana Galdón. Assot dels altres, comença a tastar la pròpia medicina i a posar de relleu com l’extrema exigència pot mudar, per art de màgia, en comprensió absoluta en el cas dels seus. Durant setmanes la vàrem escoltar i llegir hiper-crítica amb els condicionants logístics de la Consulta del 9-N, en vetlla permanent per la puresa democràtica del procés. I vet aquí com aquest filar prim s’ha convertit en empassar-s’ho tot quan, en el procés d’elecció dels càrrecs locals de Podemos, la participació en el vot a internet ha estat en algun municipi del 600% dels inscrits. Nova política, sí senyora.
 
García Albiol, Xavier(alcalde de Badalona).
Ensumar vots.
Amb una irresponsabilitat al·lucinant, el representant més destacat del poder municipal del partit del Govern espanyol a Catalunya, va decidir, amb els cadàvers de les víctimes de la massacre de París encara calents, utilitzar el dolor de tot un país en un acte de campanya contra la immigració a la seva població: “Quizá es el momento que la UE se plantee si puede seguir con la política que cualquiera tiene todos los derechos”. És ben immoral aprofitar l’execrable maldat d’uns quants radicals per defensar la privació de drets de manera arbitrària determinats col·lectius en funció de criteris abstractes; persones a les quals, quan convé, no només se les utilitza com a força laboral de xoc, sinó també com a argument d’una campanya que ja s’albira a l’horitzó. Que la nit del 24 de maig puguem dir que Catalunya és un país una mica millor.
 
Messi, Leo (davanter del FC Barcelona).
Víctimes col·laterals.
Fa dos anys que Messi no és qui era. En alguns partits se’l veu vagar, desarborat, sense rumb definit. Com en gairebé tot a la vida, l’explicació, segur, és multifactorial. Potser la manca d’entesa amb els entrenadors i amb la directiva ha tingut a veure, combinada amb problemes físics, més o menys evitables. Potser, la paternitat el distreu. Hi ha un altre element, però, innegable: el Govern espanyol l’ha marcat com a objectiu a abatre. És una víctima col·lateral del procés. No hi ha dubte que els nostres veïns (i l’establishment català que els dóna suport i que n’és l’instrument tan sovint) consideren el Barça com a una institució clau per al control moral dels catalans. I s’hi apliquen amb el seu actual buc insígnia. I Messi, que ni li va ni li bé, tot i que ha viscut més anys en aquest país que a l’Aregntina, s’hi ha cansat. I ja fa les maletes.
 
Morenés, Pedro (ministre espanyol de Defensa).
Memòria de la repressió.
El tradicional discurs del Borbó de torn a la Pasqua Militar, les declaracions espanyolistes del cap de policia de Girona i l’anunci de la voluntat d’obrir novament un museu militar patrocinat per Madrid a Catalunya. Ja se sap que les grans ofensives de l’exèrcit espanyol contra Catalunya sempre són al gener. D’acord amb la seva trajectòria històrica, el nostre país mereixeria un bon museu militar, completament d’acord, però no precisament concebut pels hereus dels qui tants drets i tants valors han trepitjat al nostre país. Dels causants de tanta violència. Com ha recordat el diputat republicà Alfred Bosch, el Govern espanyol podria cedir a la Generalitat els seus edificis de la façana marítima de Barcelona, després d’invertir per dotar la capital catalana de dues infraestructures que només hi manquen a una sola capital provincial “espanyola”: una biblioteca i un arxiu històric provincial.
 
Pastor, Ana(ministre espanyola de Foment).
De frenopàtic.
És profecia i ho sap tothom: una part notable (potser majoritària) de la infraestructura actual de l’AVE haurà de ser abandonada: no és només que la inversió feta fins ara sigui impossible d’amortitzar algun dia, és que directament les despeses del manteniment en servei dels seus trens buits és directament insostenible en un futur no gaire llunyà, amb o sense la mamella catalana. Una ment normal atendria, doncs, a un estudi en profunditat de reformulació de la xarxa actual. No pas el Govern espanyol del PP. Al maig hi ha eleccions i ara toca prometre i prometre. La ministra ha anunciat la construcció per a 2015 de mil nous quilòmetres d’AVE, el que significa el major creixement de les línies en un sol any des de la seva posada en marxa el 1992. Directament, de frenopàtic. De bogeria pagada per tu.
 
Puig, Felip (conseller de Comerç, Consum i Turisme).
Trepitjar-nos el coll.
Més que de rebaixes, som en temps de liquidacions. De liquidació total de l’autonomia (tal i com desitja la major part de l’opinió pública Cinca enllà). El Govern espanyol aspira a que sigui, si és possible, per defunció de la nostra comunitat nacional. L’espectacle de les rebaixes esglaonades, imposant la normativa comercial espanyola contra el parer majoritari del sector i la legislació pròpia del país. És una imatge d’un fenomen d’abast general. No hi ha competència que resisteixi l’empenta recentralizadora, liquidadora, del Govern veí. I més enllà de la denúncia, de moment, de la Llei Wert a la imposició del retorn kafkià dels documents confiscats pels feixistes al denominat Arxiu de Salamanca, només sentim de la Generalitat laments inconcrets sense voluntat de desacatament. Si volem desconnectar hauríem d’anar començant en algun moment. Per la part que em toca, jo hi estic disposat.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

Notícies relacionades

20 comentaris

Imprimir Enviar