Un full de ruta comú per fer efectiva la independència

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

41  

( 4 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- L’element més esperançador d’aquest dies d’atzucac ha estat la revelació que existeix (partits i entitats, pel que es veu, el negocien de fa setmanes) un full de ruta prou acordat per als mesos clau de la independència. Cal que aquest pacte en gros ens doni aviat la foto ampliada que ens ha faltat aquesta setmana. Amb Unió, MES i les restes del naufragi d’una ICV-EUiA definitivament fagocitada des de ponent per Podemos, tindrem (així sí) tots els components necessaris per iniciar amb una clara majoria el camí més difícil, cap a la plena llibertat nacional. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Remuntar el vol.
Hi ha encara ferides obertes. Els peus, pràcticament, feien la passa en fals davant del precipici. El president ha sabut reconduir a darrera hora la situació i refer l’acord amb ERC. Obté una pila de guanys: allunya les eleccions per (vull pensar bé) anar desarticulant Duran i Lleida i el seu equip de la direcció d’Unió i alhora intentar reconstruir l’espai convergent; obté el suport als pressupostos (encara per acabar de tancar) i la renovació del pacte d’estabilitat parlamentària vigent des de l’inici de la legislatura; guanya una vaga promesa de “fair play” durant les eleccions municipals, que tindran ja l’aspecte d’una primera volta de les plebiscitàries. Tots els beneficis del pacte, doncs, concentrats a l’inici. Després, a mesura que s’aproximi el 27-S, viurem i veurem, en funció de la marxa de les enquestes, nous moments de tensió.
 
Puig, Cristina(periodista).
Depuracions als mitjans.
Com bé sabeu, l’independentisme controla els mitjans catalans amb mà de ferro i permet només que es visualitzi una sola versió del país. És així com s’ha convençut milers de catalans passius perquè perdin el senderi i abracin la causa separatista. L’acomiadament de Cristina Puig, per negar-se reiteradament a acatar les ingerències de la direcció de la cadena pública, naturalment és el reflex d’aquest comportament propi d’una república bananera, del qual, fa uns mesos (en vàrem parlar en aquesta secció) ja va ser objecte radiofònic la Xantal Llavina. El fet que el nou director de l’ens tingués com a anterior ocupació la direcció comunicativa del partit del Govern, no cal dir, ha tingut, diuen, molt a veure. Naturalment, ens referim a un dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ai, calla, no, que ha estat a Televisió Espanyola.
 
Puigverd, Antoni (escriptor i poeta).
Amb patates.
El representant més destacat del dependentisme mel·liflu s’ha precipitat i de quina manera. Estranyament arrauxat tot i la seva aparença apocada, sempre victimista, ha corregut aquesta setmana a cantar les absoltes al procés amb un article antològic al diari comtal. Per títol: “Quinta columna”. El subtítol, intel·lectualment venjatiu, amb ànim de passar comptes: “Qui s'ha burlat de la bona fe de la gent? Qui ha jugat amb els seus sentiments?”. Naturalment, pretenia (a compte de la discrepància entre Mas i Junqueras) oposar la maldestra actuació del sobiranisme als retrets que rep habitualment per la seva habitual covardia en defensa del país, la seva perenne justificació de la dependència: ara, podia retreure als líders del procés que fossin ells els qui haguessin deixat en l’estacada a la gent. Però no. “Se siente”. Hi ha hagut acord. Caldrà desar la bilis al calaix, confiem que per sempre.
 
Rivera, Albert(president de Ciudadanos).
Nova política.
Com bé saps, benvolgut lector, Ciudadanos és l’estendard de les noves formes contra la partitcràcia. En ple procés d’expansió a Espanya (fa una pila d’anys que les televisions de Lara treballen intensament), Rivera es planteja ja molt seriosament no presentar-se a les eleccions catalanes, gairebé enganxades a les generals. Sí, vol fer el salt definitiu a Madrid, com tot bon espanyol. Aquesta setmana hem sabut (després dels continus sainets relacionats amb la corrupció que van salpebrant el partit) que la direcció ha fulminat sense contemplacions la possible candidatura del periodista Frederic Ferri a l’alcaldia de València, al qual Rivera havia ofert digitalment el lloc feia un mes. El motiu: una actitud excessivament crítica amb el tancament de Canal 9 i l’ús natural de l’expressió País Valencià per referir-se al seu país. Realment, tot plegat molt, però molt, un exemple de nova política!
 
Sabaté, Xavier(diputat del PSC al Parlament de Catalunya).
Demagògia mítica.
Aquesta setmana les xarxes socials (a iniciativa de l’Albert Pereira) recollien la polèmica entorn a les darreres declaracions de l’exconseller socialista tarragoní, autor (recordareu) d’aquelles famoses escalfades d’estiu que vinculaven la preparació de la Via Catalana de 2013 amb les morts a les platges. Ara, sense embuts, aprofitant la defunció d’un pacient quan era traslladat en ambulància a Bellvitge, ha afirmat que “el desgovern de Mas i Junqueras mata”, pel fet que la unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona només és oberta dotze hores diàries. Tan taxativa afirmació contrasta amb el fet que, quan el mateix Sabaté era delegat del govern tripartit a Tarragona, el temps d’obertura del servei era pràcticament de la meitat d’hores del que és ara. A ell, doncs, caldria qualificar-lo d’assassí en sèrie. Si més no, de la dignitat política.
 
Torra, Quim(director del Born Centre Cultural).
Memòria i present.
En fer balanç de l’any passat, el del Tricentenari, hem sabut que el Born Centre Cultural ha estat el museu barceloní més visitat, per davant d’indrets de culte futbolístic o artístic com ara el Museu del FC Barcelona o el Museu Picasso. Pocs podien esperar un èxit tan destacat d’aquest nou equipament cultural tan llargament esperat: la capacitat demostrada pel seu director es pot considerar un element determinant. La dedicació i la intel·ligència capaç de convertir l’espai de memòria en un punt de debat i de reflexió sobre el nostre present vibrant hi ha estat present, pràcticament, a tota hora; tant, com la reeixida oferta pròpiament expositiva i museística. El repte més difícil, ara, mantenir aquest rol de pol cultural destacat de la ciutat, una vegada superat el recolzament institucional als actes de memòria relacionats amb la commemoració de 1714. 

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis

Notícies relacionades

41 comentaris

Imprimir Enviar